Sobre la renovació de Lluís Pasqual

9.07.2018

El dijous passat vam publicar dos articles al voltant de l’anunci de la renovació de Lluís Pasqual com a director artístic del Teatre Lliure, en relació amb el post que l’actriu Andrea Ros va escriure al respecte. En ell, la intèrpret parlava de la seva experiència personal amb el director, i qüestionava la continuitat de Pasqual al capdavant del teatre públic. Montse Barderi va escriure l’article titulat Lluís Pasqual en el punt de mira, i Oriol Puig Taulé El futur laboral de Lluís Pasqual. Avui el Teatre Lliure ha emès un comunicat sobre la seva renovació com a director artístic, que no fa esment a les declaracions d’Andrea Ros i que reproduïm a continuació.

Lluís Pasqual | Foto JMM/ L’Avenç

“Arran d’alguns comentaris que els darrers dies han aparegut a les xarxes socials i dels que mitjans digitals s’han fet ressò en relació al futur de la direcció del Teatre Lliure i a la continuïtat de Lluís Pasqual, actual responsable d’aquest espai escènic, la Fundació Teatre Lliure- Teatre Públic de Barcelona vol aclarir el següent:

El passat dijous 28 de juny, i a proposta de la Junta de Govern del Teatre Lliure, el Ple del Patronat va acordar iniciar un procés de renovació dels actuals estatuts que regeixen el funcionament del teatre. Sempre segons allò que es va acordar, aquests canvis els proposarà una Comissió creada específicament amb aquest encàrrec; una Comissió que caldrà escollir en el marc d’una Junta Extraordinària del Patronat que se celebrarà el proper mes de setembre.

Entre els canvis que la Comissió pugui establir, el Ple del Patronat va acordar que necessàriament haurà de modificar-se la manera de designar el director del Teatre: que es faci per concurs obert i amb un mandat de quatre anys prorrogable a un altre, sempre consecutiu. També caldrà incloure en els nous estatuts el garantir una programació artística el més paritària possible, així com altres aspectes de funcionament general del Teatre Lliure.

Atès que el mandat de Lluís Pasqual finalitza el juny de 2019 –data en què haurà complert 8 anys com a responsable del Teatre Lliure- i amb l’objectiu d’evitar buits en la programació artística i disrupcions en el funcionament d’aquest equipament, el Patronat, de mutu acord amb ell, va acordar establir una pròrroga de 2 anys que es farà efectiva a partir de la data en què finalitza el seu segon mandat. Aquesta continuïtat provisional permetria, en opinió del conjunt de membres del Patronat, acabar els canvis estatutaris previstos i garantir la programació teatral fins que es faci efectiva la incorporació del nou director o directora sorgit del concurs obert que haurà de celebrar-se a la temporada 2019-2020. En aquest sentit, es va posar en valor la feina de Pasqual, un dels fundadors del Lliure, que ha permès que el Teatre segueixi comptant amb la complicitat del públic i els elogis majoritaris de la crítica.

Cal recordar –així es recull en l’article 22 dels actuals estatuts- que, formalment, la continuïtat de Lluis Pasqual és per 4 anys més. Tot i així, el mateix director, d’acord amb el ja expressat, va acceptar explícitament davant del Ple del Patronat aquesta limitació a 2 anys.

Finalment, assenyalar que aquest conjunt de mesures acordades el passat 28 de juny es van acordar per una amplíssima majoria de vots dels patrons presents a la reunió.

Podeu consultar tota la informació institucional i organitzativa del Teatre Lliure aquí“.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Gàcies per l’explicació d’aquest article.
    Ho ignoro tot respecte als antecedents que situeu a partir d’Andrea Ros.
    Sóc un entusiasta del projecte Lliure d’ençà del 76, i de la feina de Pasqual en concret, sovint sublim.
    També de la bondat dels concursos a l’hora de triar comandaments i persones en general, a tot arreu. Igualtat d’oportunitats i transparència.
    Desitjo fermament que una feina tan fina i delicada com la de dirigir el Lliure segueixi sent possible, sense soroll.
    La nostra societat viu en una fressa insuportable. No n’hi afegim.