Slow Theatre a la Mostra d’Igualada

14.02.2018

Espolseu-vos la mandra, traieu-vos la son de les orelles i compliu tot el reguitzell de frases fetes que calguin, perquè la 29 edició de la Mostra d’Igualada arriba carregada amb cinquanta-quatre espectacles de teatre infantil i juvenil i la curiositat com a protagonista d’escena. Del 12 al 15 d’abril la capital de l’Anoia es transformarà en el centre neuràlgic de slow theatre: arts escèniques de qualitat i digestió lenta per estimular la reflexió.

La Factory Compagnia Transadriatiaca inaugura la mOstra el 12 d’abril a l’Ateneu

A tocar de la trentena i després de consolidar-se amb l’etiqueta de fira de teatre infantil i juvenil de referència a Catalunya, la Mostra d’Igualada segueix devent-se al seu públic. I què n’esperen els infants i joves, del teatre? Descobrir, amb tota la magnitud del concepte. Segons el director artístic de la Mostra, Pep Farrés, la fira “vol anar en contra del concepte de donar respostes i molt a favor de fer preguntes”; pretén distanciar-se de l’espectacle alliçonador que podria formar part d’una sessió acadèmica i abraçar aquell muntatge “que arriba al cor, que fa obrir els ulls”. És a dir, descobrir el món però no explicar-lo; connectar amb les arts escèniques com a vehicle d’idees i motor de sorpreses per créixer, imaginar, viatjar i, sobretot, recollir preguntes. Per aquest motiu, l’al·legoria de l’edició d’enguany és un signe d’interrogació que l’artista igualadí Ramon Enrich ha dissenyat en diferents entorns naturals. “Vivim en una societat on tot es consumeix molt ràpid i amb aquest cartell volem dir: atura’t”, explica Farrés. Aturem-nos, doncs, a repassar alguns dels espectacles d’aquesta nova edició.

La Mostra pregunta a pregunta

La bona salut que exhibeix la fira igualadina és deutora, en part, del marc creatiu que proposen a infants i joves. En aquesta direcció, la programació s’articula al voltant d’un grapat de preguntes per fomentar la reflexió més enllà del fet escènic. 

Com vivim la diferència? L’espectacle inaugural, Diario di un brutto anatroccolo de la Factory Compagnia Transadriatiaca, reflexiona arran d’aquesta qüestió. Basat en el conte de l’Aneguet lleig d’Andersen, aquesta companyia italiana ha creat un espectacle de dansa i teatre per parlar de la identitat i de com sobrevivim des de la diferència. Estirant d’aquest mateix fil i barrejant teatre d’ombres i clown, la companyia belga Clair de lune Théâtre estrena a Catalunya Mon ami le monstre, una versió contemporània del clàssic Frankenstein, que arriba dos-cents anys després de la primera publicació del clàssic. I tornant a l’esfera nacional, Inspira Teatre presenta L’Ornet vol cantar, un musical per als més petits que explica la història d’un ocell que vol descobrir el món i trobar-hi el seu lloc a través del cant.

Quantes maneres d’estimar existeixen? Això és el que descobriran els nens protagonistes de l’espectacle Amour, de la companyia basca Marie de Jongh, que viuen i aprenen a estimar-se al país on tot comença. Sense moure’ns d’aquesta franja d’edat per a majors de sis anys, la companyia Thomas Noone Dance presenta Molsa, inspirat en el llibre de David Cirici que narra la història d’amor entre un gos i una nena. Finalment, els muntatges El meu príncep blau, del Ballet imperial de la reina Rosamunda, i el circ per a tots els públics de Rojo estándar, de la companyia andalusa Lanórdika circo&danza, reflexionen sobre els rols de gènere en les relacions amoroses.

‘Amour’ de la companyia basca Marie de Jongh

Volem un món fet de murs? Des de l’espai multidisciplinari que ofereix el circ, (Cia)3 i el seu espectacle Mur ens parlen dels murs amb els quals topen les persones que conviuen amb alguna discapacitat. Un espectacle que comparteix arrel temàtica amb el teatre documental Mos Maiorum (el costum dels avantpassats) del Col·lectiu Mos Maiorum, que retrata el conflicte humà que es viu a les fronteres de Ceuta i Melilla, i l’espectacle de circ Envà, d’Amer i Àfrica Circ Cia, que reflexiona sobre els murs mentals que ens separen uns dels altres.

On arriben els límits de la ciència? Després de girar per tot el món amb el seu darrer espectacle de carrer, Xirriquiteula Teatre es tanca dins un teatre per estrenar Laika, la història de la primera gossa llançada a l’espai. I sense moure’ns del món científic i per demostrar que les matemàtiques poden ser creatives, el Teatre de l’Enjòlit presenta El misteri de Fermat, que tracta l’enigma d’aquest problema matemàtic que va restar sense desxifrar durant tres-cents anys.

D’on venen les idees? Les Bianchis tornen a la fira amb l’estrena absoluta de Les Clinck, un muntatge que es pregunta on neix l’enginy i la creativitat. Originalitat i diversió assegurada amb les guanyadores del Premi del Públic al Millor Espectacle de la mOstra de 2016.

Però… podem dir no? La companyia francesa i catalana Mise en Lumière estrena Bombers, un muntatge per públic adolescent, que reflexiona sobre l’autoritat i la validesa de la paraula a partir d’un judici on s’encara la paraula d’un respectat bomber i una noia jove a la qual ha agredit sexualment.

Després de l’èxit amb ‘Girafes’, Xirriquiteula Teatre torna als escenaris amb ‘Laika’

Ens tornem a aturar –aquest cop per mantenir-nos a l’espera fins l’estrena de la Mostra– perquè l’abast de l’edició d’enguany és incommensurable amb paraules. Dinou estrenes, cinquanta-tres companyies –nacionals i internacionals–, itineraris per a tots els públics i iniciatives com La Mostra JOVE de l’Escorxador, coordinada per un grup de participació de joves, i La Mostra PRO, jornades i trobades entre professionals per aconseguir un dels objectius de la fira: “que les companyies catalanes puguin sortir a l’estranger”, tal com subratlla Farré. Una fita tan important com la de despertar la curiositat d’un públic jove que trobarà en la programació de la fira un espai per pensar de manera extradigital, tornant al principi de tot, a la pregunta.