Sismògraf, un festival de dansa i dues ànimes

Comença la setena edició del Festival de Dansa Sismògraf a Olot, reconvertit en mercat estratègic, amb un increment substancial de propostes, participació del sector i públic. Fins diumenge, en carrers i places, el teatre principal o en espais singulars, diverses maneres d’entendre la dansa.

Les primeres hores de la trobada a la capital de la Garrotxa han donat pistes clares sobre les intencions de la nova etapa, que continua capitanejada per Tena Busquets, un cop s’ha consolidat una major implicació de les administracions: un pressupost triplicat i el reconeixement del Sismògraf com a llançadors de companyies, trobada de programadors i àmplia oferta per al públic assistent. Sismògraf s’ha fet major d’edat. Perd potser en innocència, però guanya en projecció.

L’ànima més comercial, aquella que ha de respondre a les necessitats del sector pel que fa a la seva viabilitat, amb la venda d’espectacles, en una disciplina artística tan minoritzada com aquesta, sovint ignorada, que reclama encara amb justícia polítiques clares de difusió i suport, troba en el Sismògraf les seves alternatives. Al Teatre Principal s’ha programat els Capricis d’Àngels Margarit: us en vam parlar a Núvol quan es va estrenar al Festival Grec de Barcelona. Podeu consultar la crítica en aquest enllaç. Amb una idea nova presentada dissabte: El Joc dels Capricis. Es tracta d’una ruta per la ciutat on es va seguint els ballarins de la companyia i amb grans altaveus situats en llocs estratègics es pot anar gaudint d’algunes de les 24 peces que conformen l’espectacle. Això facilita encara més l’accés a una peça delicada, sensible, de fàcil recepció, de les que generen afició. I transforma l’experiència en un joc de mirades.

Però hi ha una ànima més canalla al Sismògraf. Al capdavall un festival ha de servir per presentar novetats, apostar per llenguatges, mostrar coses que difícilment podem trobar en altres llocs. Doncs bé: no una, dues el primer vespre han sacsejat la ciutat. A l’Hospici es va presentar Epíleg d’un inici de Sabine Dahrendorf. Basat en poemes de Perejaume, amb quatre ballarins i un actor. Es tracta d’una proposta de gran bellesa formal, adaptada a l’espai —l’antic recinte de l’escola de Belles Arts d’Olot, amb un pati central de dues plantes i un claustre— que utilitzen amb intel·ligència escènica. En un registre molt diferent, però amb un llenguatge trencador, Mauricio González reivindica la figura del ballarí i director pioner del cinema eròtic gai Wakefield Poole. La manera com aquest artista explica la relació entre l’argument del Llac del Cignes amb la primera pel·lícula porno que anys més tard va rodar, té moments hilarants, plens de simpatia, en un homenatge del tot necessari. Però encara amb un valor afegit: qui us havia dit que el ballet clàssic era lluny de l’imaginar contemporani? És només qüestió de lectura!

Dissabte és el dia fort del Festival: vuit propostes de carrer gratuïtes i set de sala. Queden poques entrades, cosa que dóna pistes de l’interès entre el públic. En aquests espais a l’aire lliure, destacar d’ahir el primer fragment que la companyia CobosMika està presentant aquests dies del seu nou espectacle. Es tracta de Onetoanother basat en la mitologia grega: en un passat immemorial els humans van ser éssers de quatre potes i quatre braços fins que la seva arrogància va fer que la ira de Zeus els dividís en dos. Des de llavors, la humanitat viu a la recerca constant de la seva altra meitat amb l’objectiu de sentir-se complet. Duet de greu accent transcendent, es resol amb una mirada propera a qüestions vinculades amb el sentit de vida. Una proposta que relliga una d’aquelles ànimes (escolliu vosaltres quina) amb el present de la dansa que en el Sismògraf ha trobat l’espai de sacsejada.

I una recomanació si dissabte no podeu atansar-vos a Olot? Diumenge al matí tindrà lloc el tradicional itinerari de dansa pel Parc Nou: Menar de Joan Català i Roser Tutusaus, iWonder de Fabritia D’Intino, Postskriptum de Physical Momentum Project i Lauesku de LASALA. Quatre bones propostes per atansar-vos a la dansa contemporània, provinents de la Red a Cieloabierto, que programa espectacles en espais singulars.