Sismògraf. El festival que detecta el moviment

6.02.2015

Dimecres, la Tena Busquets, directora artística del festival Sismògraf d’Olot, va convocar uns quants periodistes al taller d’Antigua i Barbuda, al cor del Raval de Barcelona, per presentar-nos el programa d’enguany. La sisena edició de Sismògraf, que se celebrarà a la capital de la Garrotxa entre el 24 i el 26 d’abril, es reforça amb la voluntat de convertir-se en el mercat estratègic de la dansa a Catalunya.

Cherepaka, d'Andréane Leclerc

Cherepaka, d’Andréane Leclerc

Sismògraf 2015 oferirà espectacles creats especialment per al festival, així com peces acabades d’estrenar i d’altres de més consolidades. Tot un cap de setmana dedicat a la dansa contemporània, que es desborda i penetra en altres àrees com el circ, l’art audiovisual o la poesia. En total, una trentena de propostes artístiques i participatives que pretenen acompanyar el públic en el seu acostament a la dansa i que volen donar una dimensió poètica a la geografia de la ciutat que les acull.

“Som el festival que detecta el moviment i ara anem més enllà, per ser l’epicentre de la dansa a Catalunya, com ho és Vic per a la música o Tàrrega per al teatre al carrer” va dir Busquets, que va baixar d’Olot sense cadenes desafiant totes les previsions meteorològiques, que auguraven una gran nevada. Perquè tot i que el Sismògraf es fa gran amb la nova empenta que rebrà de les institucions (150.000€ de la Generalitat, 125.000€ de l’Ajuntament d’Olot i 30.000€ de la Diputació de Girona), conserva la frescor i l’espontaneïtat dels festivals que encara no s’han convertit en una maquinària burocràtica. Dimecres ho van demostrar servint-nos un dinar senzill, en un menjador improvisat al taller d’Antigua i Barbuda. Ens van asseure tot al voltant d’una taula llarga de fusta, que ballava una mica i tot, i ens van servir una amanida i una fideuà casolanes, condignes al pressupost del festival.

Tena Busquets va definir amb una frase el lema que anima el festival: acollir experiències de dansa que siguin fàcilment reproduïbles a qualsevol municipi de Catalunya. A banda del públic general interessat en la dansa, el festival vol atreure especialment programadors de les arts escèniques del país, però també bibliotecàries o programadors de festes majors que puguin interessar-se per acollir un espectacle de dansa als seus llocs d’origen.

El resultat de tots aquests esforços és que “Sismògraf no serà únicament un festival ni una fira ni un suport a la creació, sinó una mica tot plegat”. Nèlida Falcó, que acompanyava Busquets com a responsable de les Arts Escèniques de l’Institut Català de les Empreses Culturals, va apuntar que el sentit d’aquest nou mercat estratègic ha de ser aconseguir que la gent del sector pugui treballar aquí. “Hi ha una base perquè el sismògraf funcioni. Cal enfortir el circuit del país perquè els creadors puguin circular i actuar per tot el territori”, va dir Falcó.

Incognito, de Lali Ayguade

Incognito, de Lali Ayguade

Àngels Margarit, que presentarà dos espectacles amb la Cia Mudances en aquesta nova edició del Sismògraf, també va participar al dinar de premsa. Margarit, que ha patit en pròpia carn les interrupcions i discontinuïtats del sector de la dansa, estava contenta i agraïda de formar part de la nova empenta del Sismògraf, un festival que ella va ajudar a néixer fa uns quants anys amb la creació del cicle Temps dansa, però també alertava que massa sovint en el camp de la dansa s’inicien i es reinicien cicles que contínuament es trenquen: ” El texit social i cultural és molt fràgil i els llaços es trenquen molt fàcilment. Ara estem en un punt zero, estem recomençant i depèn de tothom, dels ajuntaments, dels creadors i del públic, que això tiri endavant”. Àngels Margarit va fer una defensa molt clara i senzilla de la dansa: “La dansa és l’aquí i l’ara. És el cos. Per això la necessitem!”. “Pina Bausch deia que no li interessava veure com es mouen les persones, sinó allò que les fa moure”, recordava Tena Busquets. “I això és el que té la dansa d’interessant: no es necessita res, tot el que cal per a ballar ho portem a sobre, i, quan algú balla, els altres ho entenem, perquè és un idioma que tots portem incorporat, tot i que de vegades una mica amagat!”

I tan amagat que massa sovint la dansa és un art invisible, ignorat sistemàticament pels mitjans de comunicació. A l’hora de les postres va haver-hi un moment de deliri quan ens vam imaginar què passaria si un dia als titulars del telenotícies, en lloc d’obrir amb les molèsties al femoral esquerre de Messi, se’ns digués que la Sol Picó té un esquinç i és dubte per la funció d’aquest cap de setmana al Mercat de les Flors. Fliparíem, segur, però hauria de ser possible un titular així.

 

Un programa de luxe

El sismògraf 2015 arriba carregat, amb una vintena de companyies que oferiran una ampli ventall de propostes, més de trenta en total, en formats molt diferents i per a sensibilitats diverses, des de creacions pensades per al gran públic fins a creacions d’avantguarda, espectacles a l’aire lliure i peces a mig camí entre la dansa, el circ i la poesia.

Destaca del cartell Roger Bernat, de gran projecció internacional, o bé la companyia Maria Antònia Oliver, que duu a la capital de la Garrotxa el seu espectacle Las Muchas, així com la quebequesa Andréane Leclerc i Sol Picó o Àngels Margarit, entre moltes altres.

Entre les estrenes que oferirà Sismògraf, cal subratllar Onetoanother, de la companyia Cobosmika, i la nova creació de Danat Dansa Epíleg d’un inici (El secret de les meduses).

Entre tu i jo, de Mar Gómez

Entre tu i jo, de Mar Gómez

Olot, epicentre de la dansa: una breu història

Sismògraf va néixer ara fa sis anys al voltant del Dia Internacional de la Dansa amb la voluntat de crear un punt de trobada entre creadors i programadors, per una banda, i d’apropar la dansa a nous públics, per una altra banda. També forma part de Creative Catalonia, programa per a la internacionalització de la cultura i les arts de Catalunya.

Sismògraf es crea amb la voluntat d’agrupar en un cicle les propostes de dansa en lloc de repartir-les al llarg de la programació, per tal de fer-les més entenedores i atractives per al públic. El festival va arrencar amb l’impuls del projecte europeu Ciutats 3.0, però sobretot gràcies a dos factors: una bona matèria primera, formada per bons ballarins i coreògrafs professionals i amateurs i per les escoles de dansa, i un públic molt receptiu, ciutadans interessats per les arts escèniques que havien anat descobrint que la dansa no feia por, ni era rara ni incomprensible, sinó suggeridora i emocionant.

Des d’aleshores s’han anat succeint Sismògrafs, on hem pogut detectar el moviment que es produeix al voltant de la dansa al nostre país i també fora, amb itineraris al Parc Nou o al barri vell, amb grans i petites companyies al Teatre, amb creadors i espectacles que ens han fet rumiar i ens han emocionat. Sismògraf ha aconseguit apropar el moviment a la quotidianitat cultural de la ciutat, des de les maletes del DanDanDansa que funcionen a les escoles d’Olot fins als espectacles de companyies innovadores i amb esperit de recerca que podem veure en el marc del LAP, passant pel Tots Dansen, on més de cent cinquanta nois viuen en primera persona i des de dins la creació d’un espectacle de dansa contemporània.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris