S’impulsa el Tercer Congrés Internacional de Llengua Catalana

26.06.2016

El Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana es va celebrar l’octubre del 1906, en plena efervescència de modernització i institucionalització del territori, amb l’objectiu de dotar la llengua d’un prestigi més gran i de posar els fonaments per a una gramàtica de la llengua catalana, cosa que va permetre elaborar-la ràpidament. Va ser Antoni M. Alcover, assessorat per Bernhard Schädel, que es va encarregar d’organitzar-lo i presidir-lo, juntament amb Antoni Rubió i Lluch, Jaume Massó i Torrents, Josep Pijoan i Joaquim Casas i Carbó, com a membres de la comissió tècnica.

Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano

Ester Franquesa | Foto de Manu Manzano

Al Primer Congrés hi van assistir representants de totes les zones de l’àmbit lingüístic català, i es van tractar temes aspectes de l’idioma al Principat, al País Valencià, al Rosselló, a les Balears, a l’Alguer i la Grècia del segle XIV, tal com recull l’Enciclopèdia Catalana. Sota el títol “Aixeca’t i parla”, es van dur a terme tres seccions d’estudi: la filologicohistòrica, la literària i la sociojurídica. Durant l’acte, es van discutir disset temes diferents i es van presentar seixanta-una comunicacions de personalitats com Joan Maragall, Llorenç Riber, Joaquim Ruyra, Gabriel Alomar, Àngel Ruiz i Pablo, Pere Vidal, Joseph Calmette, Joaquim Miret i Sans, Manuel de Montoliu, Ramón Menéndez Pidal, entre d’altres, que Emili Vallès va recollir i publicar a Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1908). Cal remarcar la intervenció de Pompeu Fabra, titulada Qüestions d’ortografia catalana.

El Segon Congrés, que se celebraria vuitanta anys més tard, l’any 1986, va ser organitzat per la Fundació Congrés de Cultura Catalana i les institucions principals dels territoris de parla catalana i la va presidir el filòleg Antoni Maria Badia i Margarit, amb l’objectiu de reflexionar sobre la situació de la llengua i les mesures que calia prendre per assegurar-ne la normalitat. Va constar de set seccions d’estudi, establertes a diferents indrets del territori: “Plantejaments i processos de normalitzaicó lingüística”, coordinada per Aina Moll (Lleida), “Mitjans de comunicació i noves tecnologies”, coordinada per Francesc Vallverdú (Perpinyà), “Sociologia de la llengua”, coordinada per Modest Reixach (Girona), “Llengua i dret”, coordinada per Josep M. Puig i Salelles (Andorra), “Lingüística social”, coordinada per Isidor Marí (Illes Balears), “Ensenyament”, coordinada per Joan Martí Castell (Tarragona), i “Història de la Llengua”, coordinada per Antoni Ferrando (València).

El Tercer Congrés Internacional de la Llengua Catalana, en preparació

Ara, trenta anys després que se celebrés el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el 1986, la Direcció General de Política Lingüística (DGPL), ha posat en marxa aquest any la tercera edició d’aquest acte, després que els canvis de govern a les Illes Balears, el País Valencià i l’Aragó hagin propiciat que aquests territoris tornin a tenir com una prioritat la voluntat d’impulsar la llengua catalana que els és pròpia. El conseller de Cultura, Santi Vila, s’ha adreçat als responsables en matèria de llengua de les diverses administracions dels territoris de parla catalana, els responsables de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i de la Fundació Congrés de Cultura Catalana per abordar aquesta iniciativa, en la qual participaran tant institucions de govern, com acadèmiques i de la societat civil.

La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha contactat amb les diverses organitzacions que han di’impulsar de manera conjunta aquest tercer Congrés, tenint en compte els canvis que hi ha hagut a la societat d’ençà del 1986 i que plantegen la necessitat d’establir un nou marc de reflexió i debat sobre la llengua catalana en el seu conjunt. Així, es vol centrar aquesta reflexió entorn d’àmbits com el coneixement, l’ús, la integració i cohesió social i lingüística, la transformació tecnològica i comunicativa i la cooperació, i es vol situar el català en un marc europeu i mundial.