Sílvia Soler destapa Jenn Díaz

19.11.2014

La segona trobada del cicle literari “Destapats” tindrà lloc a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona, aquest proper dijous 20 de novembre (19h). Jenn Díaz i Sílvia Soler seran les protagonistes de la trobada, que conversaran sobre literatura, referents, moments d’inspiració, documentació a les biblioteques i la passió que comparteixen pels llibres i la creació literària. L’escriptora i periodista Llucia Ramis moderarà la conversa i entrevistarà les ponents.

Jenn Díaz.

Jenn Díaz.

Tant Jenn Díaz com Sílvia Soler donen una importància cabdal a les seves vivències personals, a l’hora de situar-se davant del paper en blanc. “La meva escriptura està basada en la vida quotidiana i domèstica, molt sovint en la infància, així que els records són molt importants per a mi a l’hora d’escriure”, explica Díaz.

“La memòria, allò que he viscut o vist o llegit o sentit, és el pou que proveeix inevitablement allò que escric. De vegades més conscientment i d’altres sense voler-ho”, reconeix Soler.

Descobrint l’esfera íntima de cada personatge

“Els fets històrics, el context històric, ajuden a emmarcar una història però, en el tipus de novel·la que jo acostumo a escriure -diu Sílvia Soler- hi tenen poc pes. M’agrada o m’interessa més posar el focus en la l’esfera més íntima, normalment. Tot i així és evident que els sentiments més privats d’un personatges vénen condicionats pel context històric que ha viscut o està vivint”. A la seva novel·la Petons de diumenge, on Soler retrata com la repressió del franquisme transcendeix a les relacions personals “és obvi que el context històric és important. Ara bé, A l’estiu que comença, només hi ha pinzellades que ens ajuden a situar els personatges mentre avancem pels seus cinquanta anys de vida”.

Jenn Díaz defineix els seus personatges com a “íntims” i en treballa molt el retrat psicològic, a partir d’una autoexploració: “em pregunto, m’exploro, em responc, em busco… tot allò que tinc dintre és material per als personatges”.

A la Sílvia Soler li agrada partir d’una idea difuminada i “anar guarnint els personatges”. És una de les coses que més li agrada d’escriure, el fet d’entretenir-se pensant en els personatges. “Quan començo a ‘veure’ els personatges és quan em poso a escriure i a partir d’aleshores el personatges es va definint i sovint m’obliga a canviar alguna de les característiques que li havia atribuït prèviament. Els personatges van creixent, es van construint a mesura que avança la novel.la. Jo mateixa els vaig coneixent a través d’aquest procés –ben bé com quan vas coneixent una persona amb el tracte i és més fàcil intuir com reaccionarà davant de cada situació”.

Sílvia Soler | Foto: ©Arduino Vannucchi

Sílvia Soler | Foto: ©Arduino Vannucchi

Els inicis

Quan va ser el primer cop? “Just després de llegir a Carmen Martín Gaite. Fins aleshores no m’havia plantejat que ho pogués fer, que o sabés fer”, diu Jenn Díaz. “Em recordo de molt petita, provant d’escriure una ‘novel.la’ en un quadern d’espiral, imitant la meva adorada Enid Blyton.  A l’adolescència escrivia molt per desfogar-me, una mena de diari desordenat i recordo el primer conte que vaig escriure amb la voluntat que fos llegit per algú altre. Es deia “D’ara en endavant” i jo devia tenir setze anys”, comenta la Sílvia Soler.

Si voleu conèixer millor aquestes escriptores i les seves obres, no us podeu perdre el diàleg que mantindran a la Biblioteca Can Casacuberta de Badalona.