Si tingués la màgia d’un mag

18.01.2019

Hi ha cançons infantils que es queden arrelades al nostre cervell per tota la vida. En aquest cas, permetreu que em remunti a la meva pròpia infància i us introdueixi a l’entranyable professor de música de l’escola del meu poble, el Jaume Sabater, i una cançó que ens va fer aprendre sense que nosaltres entenguéssim del tot com s’aplicava en la nostra societat, que en aquell moment estava preocupada per la guerra d’Iraq. La cançó es deia La festa de la pau, de Dàmaris Gelabert i Eulàlia Canal, i la seva melodia em torna ara a la ment perquè tinc entre les mans el conte Si tingués la màgia d’un mag, que s’inspira en ella i forma part d’un projecte solidari més ampli.

“Si tingués la màgia d’un mag” és el llibre d’Eulàlia Canal i Robert García | Foto: Clàudia Rius

Escrit per Eulàlia Canal i il·lustrat per Robert Garcia, Si tingués la màgia d’un mag és un conte que explica la història del Tim, un nen que troba un Manual de màgia entre els llibres del seu avi. Fascinat per aquest llibre li pregunta d’on l’ha tret, i l’avi li explica la història fil per randa: ell era un nen quan va esclatar la guerra i tot es va capgirar. Les il·lustracions, precioses i amb molt dinamisme, acompanyen de forma excel·lent el text, que explica que entre les sirenes i les corredisses del refugi antiaeri, l’avi d’en Tim va conèixer una nena misteriosa que li va canviar la vida.

Qualsevol infant que hagi sentit aquesta cançó reconeixerà una escena clau de la història: el moment en què la nena agafa una bala i la converteix en una flor. La cançó no explica res del Tim i el seu avi, tot al contrari, es basa només a relatar en llenguatge infantil quines són les eines de la guerra, i fer volar la imaginació de la canalla apostant per una manera molt gràfica d’explicar per quines altres eines es podrien canviar: “Si tingués la màgia d’un mag / de les bales faria flors / dels fusells trombons i fagots / i dels trons, poemes d’amor. / Si tingués la màgia d’un mag / de la gana en faria blat / dels canons, prismàtics gegants / i dels tancs, camions de gelats”.

Una lletra que, encara que portis anys sense escoltar-la, té una estranya capacitat de quedar-se’t gravada a la memòria: és el poder suggeridor de les imatges que quan ets petit es creen dins del teu cap, i del potencial que té un fet que fins i tot un nen sap que és absurd, com és que els canons es converteixin en prismàtics gegants, però que juguen dins de la seva imaginació fins al punt d’arrelar-se-li ben endins i convertir-se en una idea i una cançó fàcil de recordar tot i el pas del temps.

No es tracta de creure’s que les bales es tornen en flors: es tracta d’imaginar-s’ho, i crear un joc comparatiu que remarqui encara més la violència i negror d’una guerra, i la necessitat de no repetir-la. El llibre Si tingués la màgia d’un mag forma part del projecte La festa de la pau, que neix amb el propòsit de difondre un missatge entorn de la no-violència, transformant esdeveniments tràgics en elements màgics. El segell Tot Sona Records, dirigit per Dàmaris Gelabert i Àlex Martínez, engega aquesta iniciativa a benefici de Metges Sense Fronteres, amb l’objectiu de fer arribar a l’entorn familiar i educatiu uns valors que sempre han marcat el segell.

Una de les il·lustracions de Robert Garcia pel llibre “Si tingués la màgia d’un mag” de Tot Sona | Foto: Clàudia Rius

El projecte no comptarà només amb el conte en qüestió, sinó també amb un vídeo i una cançó, els ingressos dels quals són els que aniran a parar a Metges Sense Fronteres, i que es presentaran el 29 de gener a la seu de l’SGAE de Barcelona. L’enregistrament de la cançó compta amb la presència d’artistes reconeguts de l’escena musical catalana, com Els Amics de les Arts, Manu Guix, Arnau Tordera, Àlex Martínez, Arnau Figueres, Dani Espasa, Elena Gadel, Gemma Humet, In Crescendo, Mart Roma, Natxo Tarrés, Olvido Lanza, Pau Figueres, Santi&Mariona Duet, la coral Voramar i la mateixa Dàmaris Gelabert.

“Aquella nit es van endur el pare. No sabia qui, ni com ni per què”, llegim que explica l’avi del protagonista del conte, “El meu pare era músic. Li van arrencar el fagot de les mans i li van canviar per un fusell”. La realitat s’escola entremig de les il·lustracions de la història, així com també ho fa entre les paraules de la cançó. Per això el desig i la intenció d’aquest projecte i tots els que transmeten missatges als menuts no pot ser un altre: que els recursos emocionals que de petits serveixen per sensibilitzar-nos respecte de les situacions d’injustícia, violència i discriminació, de grans es despullin de fantasia i es transformin en accions reals que qualsevol adult practiqui en el seu dia a dia.