“Si t’hi atreveixes”, de Pere Antoni Pons

Aquest dissabte Pere Antoni Pons participa en un vermut amb els escriptors David Monteagudo i Jaume C. Pons Alorda a la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès (Carrer Font 26) a les 13 hores del migdia per parlar de la seva nova novel·la: Si t’hi atreveixes.

Aquest dissabte 8 de novembre, Pere Antoni Pons participa en un vermut amb els escriptors David Monteagudo i Jaume C. Pons Alorda a la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès (Carrer Font 26) a les 13 hores del migdia per parlar de la seva nova novel·la: Si t’hi atreveixes, un retrat sòrdid però humà d’una amistat truncada per les inclemències de la nostra època. L’acte s’emmarca en els esdeveniments organitzats a l’entorn del Premi El Lector de l’Odissea, un dels més estimats del sector, ja que es tracta d’un guardó diferent a tots els altres, elegit pel Club dels 100 lectors, i que a partir d’enguany publicarà l’editorial La Magrana, sota el lideratge de Jordi Rourera.

Pere Antoni Pons vist per Manu Manzano

Pere Antoni Pons és un autor eclèctic que és capaç de treballar en diferents àmbits i disciplines, sempre amb la mateixa alenada fonda farcida de ganes d’autosuperació i de recerca. Com si mai no acabés d’estar satisfet amb ell mateix: circumstància essencial per tal que cap creador no s’adormi en la complaença. Actualment, Pons dedica molts dels seus esforços a la tasca de periodista i crític literari, així com a alguns projectes concrets com a reporter i documentalista, o simplement com a lector fervorós d’autors tan poderosos com Baltasar Porcel o Joan Francesc Mira, de qui ens ha regalat unes quantes converses memorables i unes quantes interpretacions no gens desdenyables. Ans al contrari, la seva òptica cosmogònica ens ajuda a entendre alguns dels aspectes més viscerals del món editorial actual.

Alguns dirien que poc o res queda d’aquell poeta primerenc que, ni fets vint anys, va sorprendre amb el seu primer volum, El verí dels àngels (Lleonard Muntaner Editor, 1999), i va confirmar-se amb El fibló i la festa (Premi Maria Mercè Marçal, Pagès Editors, 2003) i Fervor tan fosc (Ensiola, 2007). Però s’equivoquen, ja que tot el que va aprendre amb aquestes obres es destil·la com un licor secret per les pàgines de les seves obres posteriors. Tot i l’èxit que varen conrear aquelles composicions, i sabedor que aquell domini de la tècnica i de la veu no el feia mereixedor de res més que no fos l’exigència perpètua, Pere Antoni Pons va seguir explorant nous camins en el terreny de la narrativa, primer obtenint el Premi Documenta amb La felicitat dels dies tristos (2010) i després amb Tots els dimonis són aquí (2011), d’amplis ressonars lyncheans.

L’editorial Empúries, ara dirigida per Josep Lluch després de la partida d’Eugènia Broggi, torna a ser el segell que dóna cabuda als universos torturats, però esperançadors, d’aquest autor que encara ara treballa en noves propostes per trobar un camí propi, un altar on prodigar-se des del triomf i l’ambició. Les trames de Pere Antoni Pons recorden més a models televisius provinents d’aquesta dècada daurada de la televisió, amb sèries ja mítiques com Breaking Bad o True Detective, que no pas als models més típics de la narrativa catalana, aquells als que estem bastant acostumats. Com a bon thriller profundament marcat per tonalitats negres, la història de dos amics d’adolescència, i el seu retrobament, es veu tacada pel descobriment del cadàver d’un vell professor que en el seu moment fou acusat de pedofília. Aquesta història obscura es va entretallant per altres subhistòries igual de dures i sincopades, tot teixint una teranyina on art, vida i, sobretot, passions fosques, troben un clímax colpidor i sorprenent. D’una agror que fins i tot es podria dir que supura.

Tot i no entrar en el gènere policíac pròpiament dit, canònicament, ja que s’assembla més a una crua novel·la psicològica, es podria considerar que Si t’hi atreveixes és, en el seu conjunt, un monument a diferents gèneres, des del pulp fins a aquest territori de frontera practicat per autors com els Germans Coen, sempre interessats en mostrar les característiques intrínseques d’un continent formidable i extravagant, mai mancat d’ironia, que no deixa de sorprendre’ns. L’operació de Pere Antoni Pons per abordar aquesta novel·la ambiciosa s’hi assembla: indaga en els racons més salvatges i radicals de l’ànima, dins d’un paisatge diferent al que hem pogut llegir fins ara en obra seva i en altres autors, però que identifiquem, i que per aquest efecte ens arriba més sinistre que mai.

I el seu objectiu no és la floritura, escriure bé, el que ell planteja és explicar una història de forma tan freda i maquinal com una pantalla o com un orador que no va de bromes i que arriba a l’arrel del moll de l’os. Aquest autor sempre ha considerat que la narrativa no és sols qüestió d’una bona escriptura buida i banal, sinó que és un ofici de narrador. I a això es dedica, a narrar des de les entranyes de l’esperit, sense concessions. Potser l’únic del que es pot acusar és que, tan maquinalment perfecte, a vegades les emocions sols hi tenen cabuda com un error de càlcul. Ja que, quan apareixen, no són identificables, no almenys amb els paràmetres que estem acostumats, sinó que són abominables, quasi patològiques. De tanta passió fosca, Pere Antoni Pons ens ofereix un tribut a l’aberrant, a la roentor divina de l’humà.

De lectura àgil, d’estil molt marcat per la duresa del llenguatge i d’un bon grapat d’imatges més que inquietants, el llibre acompleix la missió d’oferir un producte sòlid que pot arribar a molts públics i que pot generar defenses aferrissades. O almenys això és el que hauria de passar. Els amants del cinema clàssic i de les històries de Hollywood hi trobaran uns quants avatars ascendents on descobrir anècdotes de tot tipus, algunes relacionades amb genis com Faulkner o Sorkin a l’hora de crear guions. Els degustadors d’obres policíaques tenen entre mans una proposta ferma a tenir ben en compte pel seu enginy i per la seva crueltat fora mida, immisericorde. Tot aquell que estimi llegir té una obligació amb aquesta obra: dedicar-li una estona, deixar-se desafiar. Atrevir-se a atrevir-se.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació