Si tens fred, pixa a la teula i beu al galet

Sabeu què és una flincastrada? O una sarrona? I una sarpada? Són paraules pròpies del parlar de Cerdanya

Bernat Puigtobella

Bernat Puigtobella

Editor de Núvol.

Sabeu què és una flincastrada? O una sarrona? I una sarpada? Són paraules pròpies del parlar de Cerdanya, que s’inscriu dins el català septentrional de transició, un dialecte que abraça un ampli territori pirinenc que va des de Cerdanya fins al Cap de Creus. Ens ho explica Manel Figuera, que aquest dissabte 17 d’agost de 2019 participa al Das Festival, que se celebra a partir de les 18h al Safareig del poble de Das, a La Cerdanya. Entrada gratuïta.

“Boig per boig, que tingui quartos”, diu una dita popular, que s’aplicaven les noies forçades a matrimonis de conveniència. “Aquí no hi ha estufes, fumineges ni poeles; tinrem de fer foc francès…” “Fer foc francès” vol dir pegar-se un mateix per escalfar-se. Les frases i dites populars són reveladores d’una mentalitat i d’una manera de veure el món. Els refranys de la Cerdanya s’acarnissen amb l’home gandul que no treballa o la dona finestrera que fa de marmanyera. “Una de les grans preocupacions del poble cerdà ha estat la subsistènca, és a dir, que els matrimonis es portin bé, tinguin fills i tirin la família endavant”, m’explica Manel Figuera, un dels autors del diccionari El parlar de Cerdanya, publicat a La Seu d’Urgell per Edicions Salòria. Figuera també ha publicat amb Salvador Vigo un volum amb més de 1.600 dites populars del parlar de Cerdanya, i aquest dissabte en parlarà a bastament al Das Festival.

Figuera es va passar ben bé sis anys recollint informació amb Anna Montané, Agnès Figuera, Enric Quílez i Salvador Vigó per bastir el recull més ampli de paraules i dites populars pròpies de Cerdanya. Una flincastrada és una vergassada, i en sentit figurat podria significar insultar algú, fer fora de males maneres. Una sarrona és un sarró que també pot servir de coixinera i una sarpada és allò que pot cabre dins el puny: “una sarpada de vellanes”.

“Vam parlar amb àvies de més de vuitanta anys, que ja són mortes. N’hi havia una que no havia conegut ni el mar, ni havia anat a Barcelona. També hem consultat els estudis de Mossèn Alcover, que va fer un viatge pel Pirineu l’any 1906 i ja va recollir aleshores moltes expressions per al seu diccionari. Tant Joan Corominas com Joan Veny i Joan Solà ens han estat molt útils també. I el filòleg Xavier Rull, que m’ha donat pautes per treballar”, m’explica Figuera, barceloní que e sva instal·lar a La Cerdanya als 24 anys i que des del 1992 treballa al Consorci de Normalització Lingüística de Puigcerdà, on imparteix cursos de català, després d’haver passat per l’ajuntament de Bellver i el Consell Comarcal.

L’estudi del lèxic li ha permès corroborar el que ha anat observant al llarg dels anys. “El cerdà és escèptic, no es creu res, no el podràs enganyar fàcilment. Els cerdans són gent molt observadora i diuen les paraules justes, només les que cal dir. No són esquerps sinó reservats. Més aviat et faran parlar a tu per sostreure’t la informació que els interessa, però ells no t’explicaran massa què fan. No pots anar tu a instruir-los. Són ells que t’han de fer seu, però no t’has d’imposar. Els cerdans no accepten que vingui gent de fora a canviar les regles del joc. Han de ser ells que ho han de fer”.

Podeu comprar El parlar de Cerdanya al portal Libelista

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació