Sí, si us plau, humor negre al teatre

17.05.2019

Una obra delicada i contundent, subtil i visceral, poètica i directa. Tot alhora. Això és If, la proposta que es pot veure tots els dimarts d’aquest mes de maig a La Villarroel. A partir d’un text de la Natza Farré, l’actriu Vero Cendoya dirigeix una peça plena de matisos i amb una naturalitat desbordant. A l’escenari surt acompanyada per l’Alba Florejachs i la Gloria Sirvent, i entre les tres donen vida a unes germanes que teixeixen diverses converses al voltant de la família i els records de la seva infància compartida. Però l’obra és molt més que això.

‘IF (l’últim desig)’ es podrà veure tots els dimarts de maig a La Villarroel.

El pretext és la mort de la mare de les tres germanes i l’esforç que aquestes fan per complir el seu desig de ser enterrada al càmping on la família va viure molts bons moments anys enrere, tots ells suposadament entranyables. A partir d’aquí és inevitable que les protagonistes comencin a recordar en quines condicions van viure quan eren petites. Van ser felices? I ho són ara? Dues preguntes difícils que, inevitablement, es veuen abocades a respondre, i en fer-ho, fan aflorar vells ressentiments i retrets que estaven mig oblidats.

Amb una presentació coral i ben equilibrada, les tres personatges intervenen a parts iguals, amb algun moment d’or per a cadascuna d’elles. De principi a final, l’humor es fa present per conduir el relat amb precisió, bon gust i, al mateix temps, carregat amb alguns tocs àcids i pintats de negre, al més pur estil de la seva autora. Aquesta comicitat resulta agradable, però també punyent, perquè simplifica el procés de sentir-se identificat amb determinades vivències personals que s’hi relaten. Les associacions d’idees ho inunden tot, i al final acabes sent el quart germà.

És curiós comprovar com, en les relacions fraternals, cada germà viu els fets compartits des d’una perspectiva diferent, des de visions molt dispars. Així, per exemple, i més enllà d’aquesta obra, per un d’ells la mare pot ser una figura molt propera, però per l’altre va ser algú distant que, en realitat, es despreocupava del seu fill. La gelosia també hi juga un paper destacat. Això es pot veure en les acusacions per favoritisme dirigides a un germà determinat per haver rebut, suposadament, un tracte més preferent per part dels progenitors. Malgrat tot, la veritat quina és?

If aborda totes aquestes qüestions fent ús d’expressions col·loquials i quotidianes que no fan res més que apropar l’obra al públic buidant-la d’artificis. Els personatges parlen tal com són, sense frases recargolades poc habituals de trobar en les rutines dels assistents. És evident l’aposta que es fa per aconseguir una gran versemblança; les tres germanes s’interpel·len com ho faria una família qualsevol reunida en una situació semblant -un enterrament o el dinar de Nadal-. I, enmig de tot això, les frases amb doble sentit o enganxades a un ganivet esmolat volen multidireccionalment, acompanyades de mirades que, aquí sí, poden arribar a ser d’odi i menyspreu, o com a mínim d’una lleugera rancúnia ben portada. Tot molt normal, vaja.

El costumisme que desprèn el text poc té a veure, com us podeu imaginar, amb el desig de la mare de ser enterrada a un càmping, però aquest només és el plantejament inicial. Un punt de partida que serveix per situar l’acció de tota l’obra dins de l’espai del campament. Tot passa allí. Utilitzant una escenografia molt ben elaborada -memorable el moment de la casa/mare-, les discussions i la nostàlgia es van succeint, i aquí cal destacar el paper de les tres actrius, que saben construir perfectament els seus personatges, tot i que brilla especialment el treball de l’Alba Florejachs. En general, If és un engranatge perfecte que compta amb un mecanisme precís i mil·limètric que funciona per destapar vells sentiments ocults.