Ser dona en el sector musical

4.04.2019

La paritat de gènere és avui, per sort o per desgràcia, un dels temes més presents a tots els mitjans de comunicació. No ens ve de nou veure com dia a dia la lluita per la igualtat i l’equitat de gènere es fan presents en conferències i col·loquis.

Vanessa Reed, Ivone Lesan i Cinzia Venier en el col·loqui sobre la paritat de gènere a la indústria musical | Foto: Helena Hunter

És possible la paritat de gènere dins del món de la música? Quins són els objectius d’aquesta paritat? Què en pensen de la discriminació positiva? En la última jornada de Jazz I Am, la tercera dona més influent del món, Vanessa Reed, CEO de Keychange Fundation, i Ivone Lesan, sòcia fundadora de Mujeres de la Industria de la Música (MIM), van iniciar la presentació de les seves propostes. L’acte va ser moderat per la directora de Managment&Produccions del Taller de Músics, Cinzia Venier el passat 29 de març a la Fabra i Coats.

En les presentacions dels projectes a favor de la paritat de gènere a la indústria musical, Vanessa Reed assenyalava l’escletxa salarial i de gènere que hi ha entre homes i dones en el sector musical: els homes guanyen un 30% més i suposen el 70% de la força laboral. En canvi, només el 2% de les 600 cançons més populars són de productores femenines. Per altra banda, Reed, posant sobre la taula el seu objectiu d’aconseguir la balança del 50:50 pel proper 2022, assegurava que el foment de la paritat de gènere es fa cada vegada més notori: “En primer lloc, 60 dones  artistes i  innovadores han avançat en les seva carrera professional a través de col·laborar en exhibicions transfrontereres. Així també, 7 socis del festival han liderat el moviment pel progrés i estan compromesos amb l’objectiu de balança de gènere pel 2022”. Finalment, Reed agraïa la consciència i el debat de la paritat que s’ha fet present en més de cinquanta esdeveniments.

Per la seva banda,  Ivone Lesan, coincidia amb Reed quan deia que el 60% de les dones que treballen en el sector musical no ocupen alts càrrecs executius, una franja on només hi trobem el 30,65% de les dones. Malgrat l’increment que hi ha hagut des del 2016, la cofundadora de MIM assegura que el que cal és fer complir les lleis per la igualtat salarial; implementar de manera efectiva la força laboral de les dones; promoure la visibilitat de tota referència femenina en el tot el sistema educatiu; fomentar la flexibilitat horària per tal que homes i dones puguin fer-se càrrec de la família o promoure l’anonimat en les seleccions de candidats per tal que es primi el talent i no el gènere.

“El talent és a tot arreu, però les oportunitats no”, sentenciaven les ponents. “És cert que cada  vegada més hi ha un reconeixement positiu per fomentar la paritat. No m’agrada parlar de discriminació positiva, sinó més aviat d’una millor reflexió per a la  nostra societat”.

Etiquetes: