Shakespeare per entendre els refugiats

22.09.2018

Aquest dimecres 26 de setembre s’estrena al Teatre Poliorama l’obra de Dagoll Dagom Maremar, que es basa en l’obra de Shakespeare Pèricles, príncep de Tir i en les cançons de Lluís Llach per parlar de la situació dels refugiats i tot el que han d’afrontar. El 24 de setembre se’n farà una sessió especial que destinarà tota la recaptació a Proactiva Open Arms i a la Creu Roja.

Repartiment de “Maremar” | Foto: Dagoll Dagom

Dagoll Dagom torna al Teatre Poliorama després de 16 anys sense actuar-hi amb una funció totalment innovadora. Maremar es basa en una obra shakespeariana mai produïda a Espanya que conta les peripècies de Pèricles, un heroi que ha de fugir de la seva terra perseguit per el dictador d’Antioquia, i que durant els seus viatges sofrirà naufragis, amors i pèrdues. Dagoll Dagom connecta aquesta història amb un tema a l’ordre del dia, la situació migratòria actual de milions de persones. L’espectacle comença amb el plor d’una nena en un camp de refugiats. Fa dies que no para de plorar. En aquest estat catatònic se li apareix la deessa Diana, que la traslladarà a la història fantàstica de Pèricles de la que ella també serà protagonista. Segons Anna Rosa Cisquella, productora de l’espectacle, “se li explica una història que al cap i a la fi és la seva”.

Andreu Gallén, director musical, explica que “no és un musical convencional”, ja que “paraula i actuació es fusionen contínuament amb cançó i ball”. No hi ha orquestra, la música de fons la posen quasi completament els actors a capella. Ariadna Peya, directora de coreografia, explica que han treballat el moviment “de manera coral”, així que els actors “es necessiten entre ells, de la mateixa manera que les persones ens necessitem en situacions extremes”.

A l’obra sentirem l’adaptació d’una dotzena de cançons de Lluís Llach com Corrandes d’exili, Abril del 74 o Núvol blanc. El títol del musical, també una cançó de Llach, simbolitza “aquest mar que t’acull però que també et mata”, segons Cisquella. Però Gallén alerta que “el públic no veurà una recopilació de cançons de Lluís Llach, sinó que les que hem agafat estan totalment al servei de la història. Hi ha gent que veu l’obra, coneix a Llach i al principi no s’adona que les cançons són seves”.

Anna Rosa Cisquella explica que un dels objectius de l’espectacle és difondre la sensibilització sobre el tema dels refugiats des d’una “mirada humana”. Un article de l’observatori de mitjans Mèdia.cat denuncia que des d’alguns mitjans de comunicació es presenta als immigrants “com una massa, gairebé com un fenomen meteorològic”. L’article posa com a exemple el titular d’ABC “Espanya afronta un allau d’immigrants per l’efecte crida”, fet amb motiu de l’arribada de l’Aquàrius. L’actriu Mercè Martínez s’uneix a la denúncia, recalcant que aquesta mirada dels mitjans “deshumanitza a les persones immigrants”. Al final de l’espectacle se sentirà la veu de l’Ahmad, un actor siri resident a Barcelona que va estar en un camp de refugiats. Explicarà què li diria al mar si, després de tot el que ha passat, hi pogués parlar.