Seu. Sóc a les teves mans

23.03.2014

Jardinets de Gràcia de Barcelona: un nen de tretze anys toca Mozart i Chopin amb una destresa impecable. La Pedrera: una parella interpreta a veu i piano les notes de Mar i Cel de Guinovart i els vianants curiosos no poden evitar aturar-se a escoltar-los. Plaça de Catalunya: una improvisació de Ray Charles a ritme frenètic sorprèn un grup de turistes… Què passa?

OFF Maria Canals davant de l'Hotel Majestic - Foto OFF Maria Canals

 

Ahir el Passeig de Gràcia es va convertir en una autèntica sala de concerts a l’aire lliure. Aquests dies el Concurs Internacional Maria Canals atreu joves pianistes de prestigi internacional i Barcelona és la capital mundial del piano. En el marc de l’OFF Concurs, El Maria Canals porta cua, al centre de la ciutat se’n van instal·lar un total de deu. Professionals i concursants, aficionats, principiants, exhibicionistes, espontanis… Acords, notes i ritmes per a tots els gustos i objectiu complert: apropar la música al públic general, dessacralitzar-la, evitar que sigui patrimoni d’uns pocs privilegiats i promoure’n la divulgació i la pràctica a través de la participació ciutadana. Tot i les quatre gotes que van caure, la jornada va ser tot un èxit.

Fins al 30 de maig es podrà gaudir de més de 500 hores de piano en parcs, carrers, places, transport públic, mercats i equipaments culturals de Barcelona (MACBA, MNAC, Museu Picasso, La Pedrera, Palau Robert, Liceu, Auditori) i d’altres ciutats del territori català (Badalona, Manlleu, Cervera…) i estatal (Madrid i Bilbao).

L’original iniciativa, però, no és exclusiva de casa nostra. Des de fa quatre anys la comparteix amb ciutats com Nova York, París, Londres, Melbourne, Toronto, Munich o Ginebra, en què ja han arribat a participar fins a cinc milions de persones.

La crida és molt senzilla i directa: “Play me. I’m Yours” (“Seu. Sóc a les teves mans”). L’impulsor de la idea va ser el britànic Luke Jerram, que buscava la implicació dels ciutadans en la creació de l’espai urbà. Aquest artista multidisciplinari va observar com, a la bugaderia que anava cada setmana, ningú no es dirigia la paraula, tot i que sempre hi coincidien les mateixes persones: “Em vaig adonar que en les grans ciutats existeixen centenars de comunitats invisibles d’aquest tipus. La solució que se’m va acudir va ser col·locar-hi pianos. Aquests instruments actuen com a catalitzadors de la conversa i canvien radicalment la dinàmica de l’espai”.

La presència de la música en espais urbans afecta inevitablement la relació i el vincle que establim amb les ciutats o amb la imatge i el record que ens en queda si hi som de pas. Amb propostes innovadores com aquesta, Barcelona consolida el posicionament internacional que té en creativitat, dinamisme, vitalitat i participació ciutadana.