Seth Godin: “Google fa més estúpida la xarxa?”

17.02.2015

Ho ha hagut de preguntar Seth Godin, emprenendor d’Internet, guru del màrqueting digital i autor de nombrosos llibres sobre les noves comunitats que es generen a la xarxa. És el fundador del portal Squidoo.com, que es troba entre els cent llocs web més visitats dels Estats Units. El blog de Godin és un dels més llegits entre els professionals que busquen ampliar negocis i horitzons a Internet i els seus diagnòstics tenen una certa ona expansiva.

Seth-Godin-620x310

La tesi de Godin és molt senzilla: “Google està sotmesa a una gran pressió per part de Wall Street perquè millori els seus resultats. Mentre no puguin llançar al mercat cotxes que condueixin sols, la major part d’aquests guanys han de sortir dels anuncis que venen. Per tal de maximitzar els beneficis, al llarg dels últims nou anys Google ha maldat per augmentar de manera agressiva la seva quota d’anuncis en cada una de les pàgines dels seus resultats de cerca. També s’ha esforçat moltíssim per mantenir com més clics millor dins del seu ecosistema”. Godin ho resumeix així: “Estimats editors, si voleu visites al vostre web, d’una manera o altra Google us les cobrarà”.

Godin admet que Google, sent com és una empresa privada, hi té tot el dret, a actuar així, però aquesta premissa empeny els editors digitals tàctiques publicitàries cada vegada més agressives, perquè les visites provinents del cercador són cada dia més difícils d’obtenir simplement amb bons continguts. La deriva més perillosa que comporta tot plegat és que els editors digitals recorren cada cop més a les xarxes socials i a estratègies de viralitat a l’hora d’augmentar el seu trànsit, perquè ja no compten que les cerques els reportin gaires visites. Segons Godin, “és aquesta addicció a les xarxes socials el que aboca Internet a la ximpleria. Si vols triomfar, rebaixa els teus estàndards de qualitat”.

“La primera gran troballa del model de Google a l’hora d’indexar la xarxa va ser reconèixer el poder de l’enllaç. Com més bons els continguts, més enllaços generaven. I com més enllaços, més rànquing obtenia un web. Era un cercle virtuós extraordinari, que ha propiciat l’expansió de onctinguts de qualitat a la xarxa”, diu Godin.

A diferència de Yahoo, que és un cercador que malda per mantenir l’usuari dins els confins del seu portal amb tota mena de xafarderies, Google sempre ha optat per enviar l’usuari a descobrir continguts a altres bandes, i això és el que l’ha convertit en una referència i li ha permès fidelitzar els usuaris. A partir d’aquí, els mitjans de comunicació i les plataformes de continguts digitals s’han esforçat per produir materials que valgués la pena llegir o consumir.

Avui, però, tot això ha canviat. Els enginyers del SEO, amb les seves trampetes, han aconseguit posicionar continguts banals en les primeres pàgines de les cerques, i com que la majoria de lectors no passen de les deu primeres entrades d’una cerca, sovint el contingut més rellevant queda colgat i no s’arriba a consultar.

En conseqüència, una revista cultural digital com aquesta que esteu llegint cada dia ho té més difícil si vol ser descoberta per algú que l’estigui buscant. També cada vegada més complicat de fer-la sostenible si s’ha de doblegar a la pressió dels formats mòbils i a la voràgine de les xarxes socials. Per vèncer aquest tipus de dependències, Godin ha propugnat sempre el valor del permís a Internet. Qui diu permís diu subscripció. Permís per enviar newsletters, permís per adreçar-se a la pròpia comunitat d’una manera més directa mitjançant una comunicació més segmentada.

Godin demana a Google que es plantegi si li convé més una estratègia a curt termini d’optimitzar al màxim els guanys a força d’escanyar continguts de qualitat, o si en canvi li hauria d’importar més crear un ecosistema més saludable, amb tots els beneficis que comportaria.

“La qüestió clau”, segons Godin, “és aquesta: la gent que produeix continguts de qualitat a la xarxa, ho fa gràcies o malgrat el règim de Google? Durant els primers deu anys d’Internet, la resposta era òbvia. Ara mateix, ja no sabria què respondre”.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Està molt bé la reflexió, però és curiós que al mateix temps que es queixi per l’expansió dels continguts de baixa qualitat i que posi en dubte el futur de publicacions com Núvol per aquest motiu, l’autor no es plantegi que, a Núvol, els continguts no es veuen recompensats i que la gent treballa gratis. El seu futur no és tan important? No augmentaria el nivell dels continguts de Núvol si els col·laboradors cobressin? Etcètera