Sergi Belbel, cinquanta anys

29.05.2013

El dramaturg Sergi Belbel ha fet cinquanta anys. Ho ha portat molt discretament, fins i tot ha donat dates equivocades als amics perquè ningú acabi de saber ben bé quin dia és el seu aniversari. Feliciteu-lo, si podeu. Aquell noi que s’etrenava al Romea amb Carícies als vint-i-tants anys n’acaba de fer 50. 

 

Sergi Belbel | © Josep M. Muñoz L'Avenç

Abans fer-ne quaranta significava arribar a l’edat madura, era la meitat de la vida. Ara als quaranta amb prou feines sabem qui som. Aquell punt just de joventut i experiència s’ha desplaçat ara als cinquanta anys, que és una edat en què encara tenim tota la vida per davant, però ja hem fet tard per enganyar-nos a nosaltres mateixos.

Belbel està a punt de tancar una llarga etapa com a director del TNC. En una entrevista que li feia fa uns mesos Josep M. Muñoz a la revista L’Avenç i que podeu llegir aquí, Belbel feia balanç d’aquesta etapa: “El TNC és una experiència que no oblidaré mai, a tots nivells. L’aprenentatge que hi he fet, la responsabilitat que he assumit pel fet d’estar al capdavant d’una institució de país, el Teatre Nacional de Catalunya, i comptar amb un equip de gent molt bona, amb qui has teixit complicitats… Hi he fet encerts i desencerts –això ho diran els altres–, però com a mínim he intentat ser honest, i mirar que la gent vingués al seu teatre, que se’l considerés seu. Mai no he pretès que fos el meu teatre, i quan dic mai vull dir mai. Sempre he estat conscient que era el teatre dels catalans, el teatre de la gent, el teatre públic. No ha estat mai «el meu teatre». I això et dóna una manera d’enfocar les coses diferent. Un desencert és molt més greu quan és un teatre públic que no quan és un teatre privat. He tingut un equip de gent molt bona, que m’ha ajudat moltíssim, i en qui m’he recolzat molt. És inevitable que tu acabis donant la cara, perquè et criden a tu per fer l’entrevista, però el TNC és la gent que hi treballa, bàsicament”.

Quan acabi la temporada i deixi la direcció del TNC, Sergi Belbel tindrà amb cinquanta anys tota la vida per davant. En la mateixa entrevista de L’Avenç, Belbel declara que té el fer propòsit de tornar a escriure: “En aquests set anys, el fet de no poder escriure m’ha creat moments d’infelicitat. És com un drogoaddicte al qual li treus l’heroïna i té el mono. Encara que després ho llencis, necessites escriure, crear. Jo quan dirigeixo em sento un recreador; en canvi, quan escrius sí que parteixes del no res. Per tant, tinc moltes ganes de recuperar l’escriptura. Necessito poder tornar a obrir l’agenda i dir: tinc tot el dia per a mi. I demà també, i l’altre, i l’altre! Això és el que ara necessito, per poder escriure o per fer un projecte del que sigui: teatre, televisió o cinema. M’és igual: escriure”.

Que per molts anys puguis fer bones obres!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. Amic Sergi:
    Amb tants records compartits durant els sis anys que vaig ser al TNC, ara et desitjo tot el millor per al futur. Per molts anys
    Feliu

    • Gràcies, Feliu! Per a mi va ser un plaer i un honor ser a prop teu tots aquells anys!
      Sergi.