Ser músic, una activitat de risc

13.06.2014

El 50% dels músics tenen el risc de patir alguna lesió auditiva i, d’aquests, el 17% presenta pèrdues auditives importants que són irreversibles. La majoria de músics no són conscients dels riscos laborals de la seva professió i encara són menys els qui s’atreveixen a dir que tenen alguna deficiència auditiva. La professió té un risc d’exposició acústica que no es pot evitar però sí que es pot minimitzar.

Aquestes són algunes de les conclusions de l’estudi que ha presentat l’Observatori per a la Prevenció Auditiva per als Músics (OPAM) en una iniciativa conjunta amb l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC), la Mútua Intercomarcal i Prevint Societat de Prevenció. Per fer l’estudi es van enregistrar els assajos de Symphonic dances from West Side Story de Leonard Bernstein amb l’Orquestra de Pràctica orquestral de 1r i 2n curs de l’ESMUC. Amb els enregistraments es va mesurar el valor de la pressió acústica a què estaven exposats els músics i, a partir de les dades, es pretén proposar millores per tal de disminuir el risc sense que afecti la qualitat de la música. Les dades han permès determinar l’existència de tres nivells de valors en relació amb el risc de patir una lesió auditiva en el col·lectiu de músics i altres persones laboralment relacionades amb la música. Per al director de l’ESMUC, Josep Borràs, l’estudi ha de permetre treballar en nous projectes de recerca i estendre’s a altres registres musicals.

L’estudi busca minimitzar l’impacte auditiu de la música en els intèrprets i calcula el temps que poden estar tocant els músics sense patir conseqüències en el seu sistema auditiu. En un primer nivell de risc hi ha la secció de vent que rep l’impacte més elevat i pot estar un màxim d’entre 12 i 30 minuts tocant sense risc. La mitjana dels assajos és de 2 hores i mitja al dia i cal afegir, a més, els concerts, els assajos a casa, escoltar música amb els auriculars, etc.

El director d’orquestra també rep un fort impacte perquè està en una posició pensada per rebre tota la sonoritat de l’orquestra. La posició del director i de la secció de vents reben una pressió acústica al voltant de 90 dB, mentre que el valor màxim a què haurien d’estar exposats els músics sense perjudicar la seva capacitat auditiva és de 80 dB.

La  segona secció amb més risc és la de corda, és a dir, arpa, violí segon, viola i contrabaix, que suporten entre 80 i 85 dB i poden mantenir aquesta pressió acústica sense perjudici entre 3 i 4 hores. En el tercer nivell, amb una exposició molt inferior, hi ha el violí primer i el violoncel, que poden estar exposats a la pressió acústica sense patir riscos entre 10 i 12 hores.

Emblema de l'orella (1695)

Les solucions que es plantegen per atenuar el risc de patir pèrdues auditives són la reducció de temps d’exposició, la utilització d’atenuadors de resposta plana – un protector auditiu que atenua per igual totes les freqüències -, la utilització de mampares o pantalles acústiques, l’espai on s’executa l’obra o la ubicació del músic en la disposició de l’orquestra. L’estudi es posarà en pràctica amb l’aplicació d’algunes d’aquestes mesures en el Concert Segur que tindrà lloc el 20 de juny al Teatre Kursaal de Manresa.

Es tracta d’un concert pioner organitzat amb els objectius de prevenir, detectar i sensibilitzar, finalitats que com assenyala Josep Borràs, l’escola sempre ha tingut presents. Però al mateix temps, també es vol mostrar al públic les mesures aplicades i conèixer com aquests canvis poden afectar la recepció del públic i dels mateixos músics. Els protagonistes de l’experiment seran els components de la Camerata Simfònica ESMUC i el Quartet Casals coordinats per Xavier Puig i que interpretaran la Simfonia n. 94 en sol major de Haydn i la Simfonia n. 40 en sol menor de Mozart.