Ser desobedient essent obedient

25.10.2015

El jove dramaturg asturià resident a la comunitat de Madrid Sergio Martínez Vila (Pola de Siero, 1984), llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universidad Complutense de Madrid, és el guanyador de l’edició nombre 40 del Premi Born de Teatre que convoca l’entitat cultural Cercle Artístic de Ciutadella de Menorca. L’ha guanyat (estatueta acreditativa -la ‘musa’-, 14.000 € en metàl·lic i l’edició de l’obra en els quatre idiomes oficials de l’estat espanyol) amb el text ‘La obediencia de la mujer del pastor’, que en darrera instància s’ha imposat a les altres dues obres declarades finalistes del certamen: ‘Obac’ i ‘Algunas pequeñas cosas’.

 

Sergio Martínez amb l'estatueta acreditativa de guanyador del Premi Born de Teatre 2015. Foto: Tolo Mercadal (diari digital menorcaaldia.com)

Sergio Martínez amb l’estatueta acreditativa de guanyador del Premi Born de Teatre 2015. Foto: Tolo Mercadal (diari digital menorcaaldia.com)

Rècord històric de participació

S’ha de dir que aquesta 40a edició del Premi Born de Teatre ha estat la més participativa de la seua història, rebent un total de 239 originals a concurs. En aquest sentit, la màxima participació en les seues 39 edicions precedents s’havia donat l’any 2008 amb 141 originals (aquell any va guanyar Carles Batlle amb ‘Oblidar Barcelona’), seguida de l’edició 2011 amb 136 textos a concurs (aquell any guanyà el Premi Born ‘El principi d’Arquimedes’ de Josep Maria Miró). En l’edició anterior, 2014, en què obtingué el guardó ‘Un peu gegant els aixafa a tots’ de Xavi Morató, s’hi van presentar 106 originals. Enguany ha esta una fita sense precedents.

 

Autor poc conegut però no nouvingut

Tot i que Sergio Martínez Vila és un autor teatral relativament poc conegut per al gran públic, l’asturià no és cap nouvingut a l’escena teatral. En la seua encara curta trajectòria ha escrit 10 obres de teatre i 4 d’aquestes han estat representades durant els darrers dos anys a espais alternatius de Madrid, com ara a La casa de la portera i La pensión de las pulgas. Entre aquests textos hi ha l’obra de teatre documental Período de reflexión, sobre el tema de l’explotació sexual, i la tragicomèdia Lo último que quiero. A finals de novembre, també té prevista l’estrena de l’espectacle de carrer A siete pasos del Quijote, on set dramaturgs reinventen l’imaginari quixotesc al barri de las Letras de Madrid. I com que apart d’escriure teatre (normalment no dirigeix) també dirigeix audiovisuals, aquests dies estrena el seu primer llargmetratge, La espera, com a guionista i director, programat al Festival de Cine d’Albacete (Abycine).

Era la primera vegada que Sergio Martínez es presentava al Premi Born de Teatre. I l’ha guanyat, reconeixent sentir-se “aclaparat i lleugerament avergonyit” per la distinció, alhora que considerant que el Premi significa “un punt d’inflexió important en la meua trajectòria”, una trajectòria marcadament autodidacta i un guardó que, per cert, no s’imaginava per res que podria aconseguir quan just fa 10 anys endarrere va residir una temporada estiuenca a Menorca treballant a una galeria d’art del port de Maó. Una dècada després hi ha tornat, a Menorca, però per un motiu ben diferent.

D'esquerra a dreta: Sergi Marí (un dels portaveus del jurat), Laura Gorrias (secretària del Premi), Sergio Martínez (guanyador 2015), Mª José Sánchez-Cascado (un dels portaveus del jurat) i Rafel Pallicer (president del Cercle Artístic). Foto: Tolo Mercadal (diari digital menorcaaldia.com)

D’esquerra a dreta: Sergi Marí (un dels portaveus del jurat), Laura Gorrias (secretària del Premi), Sergio Martínez (guanyador 2015), Mª José Sánchez-Cascado (un dels portaveus del jurat) i Rafel Pallicer (president del Cercle Artístic). Foto: Tolo Mercadal (diari digital menorcaaldia.com)

Obra que destil·la una “extraordinària saviesa dramatúrgica”

De ‘La obediencia de la mujer del pastor’, el jurat ha valorat el “plantejament i la coherència dramàtica, així com el tractament arriscat dels temes de l’obra, cadascun amb registres diferents”, a més a més de “la manera com s’hi tracta la temporalitat, que dota l’obra i els temes que s’hi tracten, d’universalitat”, donant peu a una obra “molt plàstica, molt visual, d’un esteticisme pictòric destacable”. També ha ressaltat La obediencia de la mujer del pastor “per la capacitat de l’autor d’aconseguir coherència entre el plantejament de l’obra i la proposta dramàtica, pel tractament del tema principal de l’obra, la submissió, de manera arriscada, detallada i punyent, i per la manera com planteja la posada en escena”.

En la roda de premsa prèvia al lliurament públic del Premi Born (entregat aquest dissabte 24 d’octubre vespre a la Sala Polivalent del Canal Salat de Ciutadella), una de les portaveus del jurat, la professora de Teatre Espanyol, Literatura Hispanoamericana i Avantguardes Literàries de la Universitat de Barcelona, Mª José Sánchez-Cascado, que coneixia l’obra (evidentment) però no qui era l’autor que l’havia escrita (en una prova més de la netedat d’aquest guardó teatral del Cercle Artístic de Ciutadella), es va mostrar sorpresa per la joventut del dramaturg. Va explicar que en les seues pròpies elucubracions per esbrinar qui podia haver escrit l’obra guanyadora, per la “extraordinària saviesa dramatúrgica” que destil·lava, calculava que es tractava d’una persona de 47-48 anys, i va quedar bocabadada quan va veure que qui l’havia escrita just passava dels 30 anys: “Ets obscenament jove i obscenament savi dramatúrgicament”, li va dir.

 

La perfecta submissió com a pràctica revolucionària

Per la seua banda, Sergio Martínez, de la seua obra La obediencia de la mujer del pastor, explicava que tenia forma de tríptic i que incloïa tres històries unides pel concepte de submissió, tot açò en forma de tragicomèdia o de drama, segons com es mirés, i emprant un humor àcid per transitar-lo (Mª José Sánchez-Cascado va parlar d’un “humor kafkià”, de raspall de ferro, que tot d’una rius però que després, quan hi penses, trobes que sí, que somriuries, però que no tant).

Aquestes tres històries, que Martínez Vila reconeixia que no considerava que fossin una “lectura molt còmode” (per mor que transita per “paisatges bastant obscurs” i tot i que al final sempre s’hi veu la llum, opaca però llum, al cap i a la fi), abracen uns 60-70 anys de la història espanyola en tres temps diferents i a través de tres generacions distintes d’una mateixa família: la submissió a través d’una jove addicta a la desvalorització i depenent sempre de les circumstàncies externes, d’un director de cinema pornogràfic i de la dona d’un pastor de cabres (d’aquí ve el títol) que s’enfronta a un traspàs de poders amb el seu marit i ha d’agafar les regnes del seu ramat.

Quan parla del rerefons de l’obra, l’asturià Segio Martínez Vila ralla de “la perfecta submissió com a pràctica revolucionària, encara que açò no tengui bona premsa”, en el sentit que la submissió pot ser una pràctica aclaridora de coses, per mor que la part de l’acció per fer front als conflictes està molt desgastada i “sobre la no acció encara hi ha moltes coses a dir”. Parla de la bipolaritat “poder-submissió i submissió-poder” i del fet que “no hi ha por més absurda que la por a la llibertat i a l’amor incondicional”.

 

D'esquerra a dreta: Sergi Marí (un dels portaveus del jurat), Laura Gorrias (secretària del Premi), Sergio Martínez (guanyador 2015), Mª José Sánchez-Cascado (un dels portaveus del jurat) i Rafel Pallicer (president del Cercle Artístic). Foto: Tolo Mercadal (diari digital menorcaaldia.com)

D’esquerra a dreta: Sergi Marí (un dels portaveus del jurat), Laura Gorrias (secretària del Premi), Sergio Martínez (guanyador 2015), Mª José Sánchez-Cascado (un dels portaveus del jurat) i Rafel Pallicer (president del Cercle Artístic). Foto: Tolo Mercadal (diari digital menorcaaldia.com)

“Ser desobedient essent obedient és necessari per rompre la nostra condició pornogràfica”

Segons Martínez, La obediencia de la mujer del pastor transita per aquest concepte de submissió amb el recurs humorístic de forma àcida, i de com estableix un paral·lelisme entre la pornografia i l’estat del benestar, recorrent, per explicar-ho, a la idea de “com ser desobedient essent obedient” per tirar endavant i realment haver-hi llum per canviar les coses.

Pel dramaturg asturià, la desobediència s’associa a entrar en conflicte amb quelcom que es desaprova, la qual cosa (allò que es desaprova) ja és violència. Si a la violència es respon amb violència es genera més violència i més dolor, quelcom que des del poder es gestiona per tal que els possibles canvis que puguin arribar per aquesta via siguin ineficaços i tot segueixi igual. Si contestar a la violència és fàcil, no ho és gens contestar al que Sergio Martínez Vila anomena “submissió lúcida”: ser conscient de la situació que vivim sense rebel·lar-se activament en contra d’allò, sinó fent el canvi des d’un mateix, “essent jo mateix el canvi que m’agradaria veure fora”.

Esteim acostumats, diu el guanyador del Premi Born de Teatre 2015, a “exigir canvis des de fora sense canviar noltros mateixos, quan si un mateix és el canvi que l’agradaria veure fora, és el realment difícil de contestar” i el que fa que puguin canviar les coses de veritat. Per açò, evidentment sense legitimar per res allò que no l’agrada, parla d’una “falsa passivitat” i d’una “passivitat lúcida”. Així, rebla, “ser desobedient essent obedient és necessari per rompre la nostra condició pornogràfica”. Els tres personatges de les tres històries de La desobediencia de la mujer del pastor, i tal i com passa just abans de fer-se de dia quan la nit ja no és tan fosca, “donen la benvinguda a la llum, al final dels temps obscurs i a l’aparició d’altres que han de donar necessàriament el relleu als temps actuals”.