Senyor Jiménez Losantos, som un país de diables

20.01.2016

En Francesc Fabregat m’explica que l’any 1972 a la nit de Sant Joan hi havia 600 fogueres a Barcelona. L’any 2010 només se’n van comptar cinquanta. Segons els antropòlegs que han estudiat el cas, els motius d’aquest descens no són les ordenances ni el reglament municipals, que han extremat les mesures de seguretat, sinó que respon al fet contrastat que en aquest temps els nens han deixat de jugar al carrer. El replegament de les famílies en l’àmbit domèstic ha anat paralel en el mateix període a l’esplendor dels grups de cultura popular. A Catalunya avui hi ha 40.000 diables, és a dir persones amb nom i DNI que han estat censades i acreditades amb un carnet per manipular foc. Si el senyor Jiménez Losantos sabés que, a més de ser independentistes, els catalans som una colla de diables, segurament s’encendria!

diables

Des d’avui i fins diumenge, la Fabra i Coats acull a Sant Andreu una trobada de grups de cultura popular, que ha de servir d’aparador per mostrar i compartir la riquesa del patrimoni immaterial del país. “Actualment hi ha trenta federacions i tres confederacions de col·lectius de cultura popular”, em diu Lluís Puig, director general de Cultura Popular i Associacionisme de la Generalitat de Catalunya. “Mai no s’havien reunit tants grups en un sol lloc”. “Volíem fugir de la pura mostra i propiciar la reflexió i el debat”, em diu Carles Sala, que ha impulsat aquest esdeveniment des de l’ICUB. Durant quatre dies Can Fabra acollirà conferències, col·loquis, tallers, exposicions divulgatives, presentacions de llibres, discos i festes populars. Hi haurà també jocs i joguines, projeccions de cinema etnogràfic i cursos de formació, als quals us podeu preinscriure al web de Som Cultura Popular. Hi haurà castellers, bastoners, sardanistes, diables, puntaires, cercaviles… jocs i joguines i una fira de productes festers.

Si aneu a Can Fabra aquest cap de setmana podeu assistir a la Festa de l’Ós, una tradició del Vallespir que en Joan-Lluís Lluís va descriure a la novel·la El dia de l’ós, i que actualment és candidata a proclamar-se patrimoni immaterial per la UNESCO. La Festa de l’Ós és només una de les 15.000 festes tradicionals inventariades dels Països Catalans. “Hem arribat a un punt que ja no es tracta de recuperar tradicions sinó de consolidar-les i assegurar-ne la qualitat”, diu Francesc Fabregat, Cap de Cultura Popular de l’ICUB i instigador de tantes iniciatives. Amb tot, a Can Fabra aquests dies s’hi presentaran festes de creació recent, com Els Foguerons de Sa Pobla de Gràcia, la Nit del Tararot de Tàrrega o la Festa del Flabiol d’Arbúcies.

Tot aquest moviment no seria possible sense dos factors determinants: el teixit associatiu que impregna el país i la passió que batega en l’amateurisme. “En aquest moment, sent com som al mes de gener, hi ha gent que ja està projectant els pessebres del Nadal vinent”, em diu Lluís Puig, que des de la Generalitat de Catalunya té contactes amb més de 100 colles castelleres, més de 600 grups de geganters, i un total de 4.000 entitats que es dediquen a la cultura popular.

Aneu aquest cap de setmana a Can Fabra. Segur que no heu vist mai tants àngels i dimonis en una sola fàbrica.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 Comentaris
  1. Com a membre de la colla vella de diables de santa coloma de gramenet i a títol personal us dono les gracies per haver utilitzat una foto nostra en el vostre article.

    Salut i foc.

  2. HOLA, en 1 lugar no todos los que participamos en esos grupos somos INDEPENDENTISTAS , estaria bien que corrigiera ese dato, en segundo lugar habla de pais. Y por el momento no lo es. Queremos gomentar la cultura catalana , pero no el adoctrinamiento como parece que este comunicando. Estaria bien que arreglase el post. Un saludo salut i foc

    • Sense ser-ne jo l’autor, em sembla bé la seva precisió sobre l’independentisme, evidentment correcta. És obvi. Ara, Sr Pep, que som un país també ho és. Em sembla que barreja naps i cols. Gràcies.

  3. Senyor Pep, que el fervor unionista no li malmeti la lògica. L’article no afirma que tots els diables siguin independentistes, sinó que ho diu dels catalans. Es pot discutir —i es discuteix–si això darrer és ver o no, encara que només des d’una lògica excloent que no accepti les contradiccions naturals en tot sistema humà. Des del meu punt de vista, és correcte dir que els catalans som independentistes (segons l’últim recompte oficial, amb gairebé un 48%) i que no ho som (amb un 39%), però si hem de quedar-nos només amb una etiqueta, hauria de ser la majoritària. Jiménez Losantos és un ultradretà, però els seus origens com a militant en política van tenir lloc a partits comunistes. Diuen que On n’hi ha hagut, sempre en queda, així que un percentatge de maoisme li podem suposar a la consciència, suposant que la tingui, però no serem tan agosarats com per qualificar-lo de comunista. Tornant als diables, segur que la preponderància dels independentistes encara és més forta, i més si la reduïm als membres que es defineixen com catalans, sense adjectius ni matisos, i que mai respondrien en castellà a un article escrit en la nostra llengua.

  4. Contemporàniament a aquest article, que menciona un personatge tan repugnant com Jiménez Losantos, es fa estrany saber que, justament ahir, es va declarar assassí en potència confés (ahir mateix) contra diputats de Podemos/Podem. Ell és el diable. però de veritat.