Sense canvi, no hi ha emoció

26.01.2014

Que el sector cultural estigui passant un dels seus pitjors moments no és cap novetat. La crisi, les retallades, els tancaments de cinemes, teatres o llibreries, l’augment de l’I.V.A… han fet vulnerable aquest sector, però ens hem parat a pensar a què es deu aquesta situació? Què hem fet malament perquè la cultura no sigui considerada una prioritat? Què podem fer per reparar-ho? Aquestes són algunes de les qüestions que es van plantejar en la setena edició del simposi de l’Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya (APGCC), celebrat el passat 22 i 23 de gener al Pati Llimona de Barcelona.

Conferencia de Marisol López

L’objectiu principal d’aquesta nova cita de professionals de la cultura va ser plantejar les oportunitats que ofereix la gestió cultural. Màrius Serra, encarregat d’inaugurar el simposi, va introduir el públic en matèria posant especial èmfasi en el sentit de la cultura, definint-la com un concepte complex per naturalesa, però que cultura i només cultura és aquella que té recepció, en altres paraules, cultura és text i sense text no hi ha context. Comprendre és cultura. També va aportar la seva dosi d’humorisme proposant a Santa Mònica o Santa Bibiana com a patrones dels gestors culturals, així com la invenció de nous neologismes relacionats amb el gremi en qüestió. ProtEgonisme en va ser un, definint com a gestor cultural aquell que viu entre dos grans egos: el polític i l’artístic. O burRocràcia, és a dir, gestionar. Però, gestionar en el sentit que s’ha de ser hàbil perquè l’absurditat no tingui un pes incisiu en els missatges que es fan en cultura. L’enigmista va concloure la seva intervenció afegint que allò important per fer cultura que generi admiració i desprengui autoritat, és fer una cultura de peu pla, en què tots els detalls tinguin importància i, sobretot, han d’anar canviant. La cultura ha de tenir la seva capacitat de seducció, però mai ha de venir imposada. Si no, no serà desitjada.

Seguidament, agents culturals del sector van iniciar una taula rodona sobre el valor de la cultura i el seu reconeixement social i van arribar a la conclusió que tenim una assignatura pendent: la cultura al sistema educatiu. A diferència d’altres països europeus, la cultura no s’ha sabut introduir dins del sistema escolar del país. El que s’ha creat és una cultura d’espectacle, fent que cada vegada més la vinculació entre cultura i societat no sigui real. La cultura ha esdevingut excessivament un instrument per uns polítics i un instrument de presentació, apuntava Carme Clusellas, presidenta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC), en què s’ha vetllat pel producte però no per la seva difusió. Com a conseqüència, la societat s’ha allunyat de la cultura. Per aquest motiu, es va reivindicar una cultura de proximitat i de reconeixement que identifiqui al ciutadà i el faci partícep.

En la mateixa línia, Ramon Molins, president de l’Associació Professional de Teatre per a Tots els Públics (TTP), va criticar obertament la por que s’ha generat arran de la crisi. Per superar-la, cal reaccionar i afrontar-la, afirmant que “la cultura en aquest país la utilitzem com a propaganda perquè no ens hem ocupat de crear valor i donar-li la necessitat que li pertoca”. “No es tracta tant de buscar culpables, sinó solucions”, va defensar, tot exclamant que és necessari un canvi per generar noves oportunitats de negoci.

No menys rellevant va ser la mirada externa de professionals d’altres sectors que van posar fi a la primera jornada del simposi. Xavier Duran, químic de professió, va apostar per una unió entre cultura i ciència. Albert Castellón, director general de Moritz, va donar un punt de vista empresarial des de la figura del patrocinador parlant d’ideologia en les marques i finalment, el filòsof Santiago Zabala va obrir un debat sobre la dimensió copulativa de la gestió cultural: el ser, l’estar i el semblar.

Al llarg de la segona jornada es van posar de manifest les circumstàncies actuals, plenes de dificultats, incerteses i canvis constants que obliguen els professionals de la gestió cultural a donar respostes i solucions immediates per mantenir els projectes culturals i a actualitzar els seus coneixements per respondre a les noves necessitats de la professió. Es va reivindicar una cultura eficient, atractiva i integradora que generi valor, a la vegada d’una major transparència mitjançant polítiques públiques per desmitificar la idea de cultura com a pou sense fons de diner públic.

En aquest aspecte, David Márquez, creador de cultura i politòleg, juntament amb Marisol López, directora de l’Àrea Digital de l’ICEC, van remarcar que hem d’adaptar-nos als canvis, proposant dos nous conceptes: el de creadors culturals i d’enginyeria cultural, respectivament. Creadors perquè creem cultura al voltant d’allò artístic i d’enginyeria perquè hem d’intentar ser creatius dins del nostre àmbit.

Continuant el discurs, Marisol López va sorprendre el públic amb un reguitzell de propostes creatives. En un primer lloc, va apostar per la innovació com a nova forma de treballar, mitjançant un pensament lateral, el que vindria a ser de fer les coses amb la mateixa informació que tenim, però diferents. Per aconseguir-ho, especificà, que cal posar l’accent en la creativitat i el que Marisol bateja com a “forma de T”.  Hem de tenir “forma de T”, és a dir, no només s’ha de saber d’una sola cosa, hi ha moltes més coses al voltant. També va introduir el concepte de gamificació, en el sentit de fer servir tècniques de joc per coses que no són jocs, per provocar lligams a coses que en una primera instància semblen avorrides i resulten ser divertides.

Conferència d'Àlex Serrano

Un exemple d’aquesta innovació, és el cas de la companyia d’arts escèniques Agrupación Señor Serrano. Àlex Serrano, director de la companyia i convidat al simposi va explicar, al seu torn, com crear una companyia sense actors. La seva inversió  es redueix en la comunicació i l’equipatge de mà, en una eliminació total de les infraestructures per fer que les estructures siguin els llocs receptors del seu projecte. “Sense canvi, no hi ha emoció”, va concloure, afegint que hem de mirar cap al futur i resumint en una sola frase la idea principal de tot el simposi.

Tres tallers paral·lels sobre internacionalització, lideratge i innovació, juntament amb una lectura dramatitzada a càrrec de Pep Garcia-Pascual (Tramoia Produccions Culturals) en col·laboració amb el Centre Quim Soler, la literatura i el vi,  van posar fi a aquest simposi que va deixar moltes idees noves sobre la professió, perquè el futur de la gestió cultural tingui un major reconeixement.

Iniciatives d’aquest tipus inviten a la reflexió, al debat i a reaccionar. Són necessàries. No ens podem aturar si volem posar la cultura al lloc on li pertoca per fer una societat millor. Tot és qüestió de canviar les mirades i moure el focus, estar al dia de les coses i des de la cultura. Si no sabem què passa al món, no podrem moure les coses. Adaptem-nos als canvis, per no repetir el passat. Anem cap aquí.