#SèniorsPoètics: un exèrcit de veus que escalen…

14.07.2017

Aquest dimecres, la Institució de Lletres Catalanes ha presentat al Museu d’Història de Catalunya Sèniors Poètics, un recull de diversos articles de diferents poetes i crítics júniors. L’auditori del Museu d’Història es va omplir de poesia gràcies a Lluís Puig, conseller de Cultura, Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes i l’escriptor Francesc Parcerisas.

Marta Pessarrodona

Marta Pessarrodona

La publicació Sèniors poètics vol ser un homenatge a la poesia, però també a la cultura. Segons el conseller Puig, és un clam perquè “la cultura segueixi fent-nos més lliures”. El volum, publicat per la Institució de les Lletres Catalanes, aplega 42 textos escrits per joves escriptors, crítics o professors sobre els sèniors poètics de casa nostra per tal de reinvindicar-ne el seu mestratge.

Un homentatge al passat però també al futur: un homenatge viu que, en paraules de Borràs, brota de la lectura i del coneixement mutu. Com recordà el dimecres passat l’escriptor sènior Parcerisas, el volum és un diàleg viu entre els júniors i els sèniors de la poesia catalana i acull una multiplicitat de veus, agrupant-les en un “sistema solar nou, mantenint, però, la llum pròpia de cada planeta”. Segons la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, el recull Sèniors poètics vol ser una “simfonia poètica singular”, fent un pas més enllà de les habituals efemèrides poètiques. Vol ser una porta oberta a la tradició que s’escriu a si mateixa i neix dels mateixos poetes, buscant referents i mestratges propis.

Júniors i sèniors al Museu d’Història | © ILC

La  iniciativa de publicar aquest recull de textos i articles per part de la Institució de les Lletres Catalanes neix d’un homenatge viu i virtual impulsat pel jove escriptor i traductor mallorquí Jaume C. Pons Alorda ara fa un parell d’anys. La iniciativa de Pons Alorda, fins aleshores inèdita, va brotar de forma espontània a les xarxes. Com ell mateix manifestava en aquest mitjà fa un parell d’anys, la iniciativa va néixer amb la voluntat  “que cadascú s’acosti a la seva pròpia tradició i la defensi, ja que tot creador té el deute moral de mirar en l’arqueologia de l’ànima i de la lectura per trobar-se”. Sota el lema i el hashtag de #SèniorsPoètics, diversos mitjans i publicacions digitals, entre els quals Núvol, es van embrancar en aquest homenatge als mestres de la poesia catalana contemporània. En el seu moment, Núvol va homenatjar diversos poetes sènior com ara Tonina Canyelles, Antònia Vicens, Jordi Pàmias, Hilari de Cara, Lluís Solà, articles que ara recull el Sèniors Poètics en paper.

El Sèniors Poètics en paper ha volgut, com recorda Borràs, preservar l’esperit dels #SèniorsPoètics virtuals. De les parelles de poetes que es van enxarxar de forma espontània i natural, de ben segurar n’han sorgit vincles personals però també relacions poètiques. De forma natural, els júniors i sèniors poètics catalans han reescrit la poesia catalana d’avui i d’ahir perquè, com escriu T. S. Eliot a Quatre Quartets,

“El temps present i el temps passat

són tots dos presents en el temps futur,

i el temps futur contingut en el temps passat”

Les veus sènior i júnior s’agrupen per formar una constel·lació poètica nova. Una tradició que es crea i s’escriu a si mateixa, buscant les pròpies connexions, els propis referents. Narcís Comadira, Pere Gimferrer, Joan Margarit, Marta Pessarrodona, Biel Mesquida, Enric Casasses i tants d’altres han estat llegits i recuperats per noves figures poètiques catalanes com ho són Joan Todó, Laura Bassagaña, Míriam Cano, Sebastià Perelló. Una xarxa de veus, miralls, mestres i amistats o, com recordà Borràs citant un vers de Marc Granell, un “exèrcit de veus que escalen” les cobertes de Sèniors Poètics, portant la poesia arreu.