Sempre que passi per aquí pensaré en Joan Llacuna

28.09.2015

El Mercat de les Lletres d’Igualada ha ofert dins de la seva programació una passejada literària pels racons de la poesia de Joan Llacuna, poeta igualadí, de la mà de Jordi Hervàs.

Jordi Hervàs encarna Joan Llacuna a Igualada

Jordi Hervàs encarna Joan Llacuna a Igualada

A la Plaça del Rei d’Igualada hi ha un home que espera, vestit amb roba antiquada i un plec de papers a la mà. És Jordi Hervàs, però avui es convertirà en una alta persona: Joan Llacuna. Llacuna és un poeta català del segle XX nascut a Igualada que ha deixat testimoni de la ciutat en la seva obra. Avui Hervàs es disposa a fer una passejada literària pels racons més significatius de la vida del poeta. El recorregut comença a la plaça del Rei, perquè era allà on Llacuna jugava de petit. De fet, té un poema amb el mateix nom: “La placeta del rei”, on evoca la seva infantesa. En la seva obra, Llacuna recorda les dones al costat de la font, el bust de Neptú que presideix la plaça, i, entre d’altres, un carrousel que divertia a tots els infants i al qual també va dedicar un poema. És precisament en aquest indret d’Igualada on trobem una escultura en honor a ell, tal com Llacuna somiava: “Tu, poeta / (¿Seràs sempre / pels veïns / el noi gran / de la Carmeta? / ¿No somies / veure un dia / el teu bust / a la Placeta?)”.

Seguim la passejada literària i ens dirigim a la baixada d’Aragall, avui en dia anomenada Carrer d’Antoni Franch. És aquí on va néixer Llacuna, però no ho indica enlloc. En canvi, en un habitatge sí que hi ha una placa de l’Ajuntament on recalca que “Antoni Franch i Estalella va néixer en aquesta casa l’any 1778. Tinent de coronel de la resistència en la guerra contra el francès” . Per què aquell carrer porta el nom del coronel i no de Llacuna? “Els militars sempre passen per davant de la poesia”, diu Hervàs. I per què no hi ha cap placa del poeta? “La casa de Llacuna ja no hi és, per això no hi ha cap homenatge a ell en aquest carrer”, explica Jaume Farrés, que recalca que hi ha una escultura dedicada al poeta a la Plaça del Rei. Farrés és un igualadí que va dedicar el seu Treball de Final de Carrera a Joan Llacuna, la seva vida, obra i ressò, i que va ser un dels impulsors d’aquest itinerari poètic que ja es va dur a terme i amb èxit durant la Festa Major d’enguany d’Igualada.

El següent racó literari dins del recorregut és a prop del rec de la ciutat, en un carrer estret, envoltat de cases velles, amb esglaons desgastats que baixaven fins a la vora de la riera. “Ens ho coneixíem tot”, diu Joan Llacuna per boca de Jordi Hervàs; “Ens amagàvem entre els joncs, i a la nit, tot el paisatge canviava”. La diferència entre aquell indret de dia o de nit fascinava al poeta. La riera, següent parada en l’itinerari poètic, l’apassionava. I ho feia de tal forma, que Llacuna va intentar transmetre aquesta atracció pel rec a la seva filla. “Llancem massa somnis al riu, / emperadriu” escrivia el poeta, i continuava “per això l’aigua és tan vermella / i fa bromera”. Per seguir amb la passejada, Hervàs para davant de l’Adoberia Llacuna, encara de la família del poeta, i segueix cap a la font de la Carota. Allà, en unes rajoles, hi ha gravat un poema de Jaume Boloix i Canela, periodista i poeta Igualadí de finals del s.XIX i principis del s.XX. Hervàs llegeix el poema que aquest autor va dedicar a la Font de la Carota, que servia d’abeurador pels animals.

La parada final és el Passatge de Nostra Senyora de Gràcia, petit però bonic, que va des del Passeig de les Cabres fins a la Plaça Sant Miquel. Aquest és un bon lloc per il·lustrar el que Llacuna titllava de “ceguesa” dels ciutadans d’Igualada davant la seva pròpia ciutat i els seus racons, com ara el corredor de Gràcia. I és que Llacuna repeteix al llarg de la seva obra una crítica envers els seus conciutadans, perquè creu que a Igualada hi ha llocs preciosos que no s’aprecien suficient. Els assistents a l’itinerari poètic n’acaben contents. Malgrat no ser gaire gent, afirmen que han vingut perquè els agrada la poesia i més si ha estat escrita pels racons de la seva ciutat: “Ara sempre que passi per aquí pensaré en el Llacuna”.