Sean Scully, pintar la sacralitat

20.03.2018

Ho van practicar Mark Rothko i Henri Matisse. Però també Le Corbousier i Jorge Oteiza, i tants d’altres, de fet. Aplegar art i espiritualitat en un sol espai és una pràctica que compta amb creadors de rang indiscutible. Una llista d’artistes que el 2015 va ampliar-se amb el nom de Sean Scully (Dublín, 1945). Per visitar la seva instal·lació, però, no cal que viatgem a Irlanda. La tenim aquí a la vora. Scully va intervenir, el 2015, a l’església romànica Santa Cecília de Montserrat (que pertany al municipi de Marganell). Parlem ara d’aquesta obra per raó de la publicació del llibre que detalla el treball de l’artista i la prèvia restauració de l’antic monestir, una actuació igualment essencial i, de fet, urgent. El volum, que porta un títol sobri (Santa Cecília de Montserrat. Del segle X a Sean Scully), va presentar-se la setmana passada a Can Serra, seu de la Diputació de Barcelona, institució que edita el llibre juntament amb Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

Confluència. | Foto: Espai d’Art Sean Scully.

El llibre repassa de manera analítica la història moderna i contemporània del monestir romànic. Un edifici que a banda de la citada obra d’Scully suma la particularitat d’haver estat la seu de la primera comunitat de monjos benedictins que s’instal·là a Montserrat durant la meitat del segle X. La revisió se centra bàsicament en les restauracions que el temple ha patit des del segle XVIII fins a la intervenció arquitectònica recent i, evidentment, dedica un bon tram a l’obra artística que acull ara. I també hi ha lloc –un capítol– per a explicar la investigació arqueològica anterior a la darrera remodelació.

Sobre la intervenció arquitectònica, el seu director tècnic, Xavier Guitart, explicava durant la presentació que s’ha treballat, des de “la modèstia i la humilitat”, amb un “edifici viu” en el qual calia “intervenir en la mida justa”. Un edifici amb “un missatge històric important”. El repte des del punt de vista arquitectònic ha estat fer valdre les formes romàniques del monestir “sense caure en estridències”. Però també crear “una sensació d’equilibri i serenor” que “convidi al culte”. Guitart subratllava els dos punts primordials que han estat treballats: les pedres i l’arqueologia i l’interior, sobretot la zona de l’altar, on s’hi col·locà un “paviment de fusta flotant” que es prolonga fins als laterals. Pel que fa a intervencions anteriors, l’arquitecte recordava la dirigida per Puig i Cadafalch el 1929, “breu però important”.

Anem ara amb la part més vistosa i suculenta de la transformació que ha sofert Santa Cecília: la labor d’Scully. El crític Daniel Giralt-Miracle ha estat l’encarregat de fer el seguiment i la valoració de l’obra de l’irlandès. La instal·lació consisteix en un conjunt artístic que reuneix tríptics, políptics, pintures al fresc, creus i vitralls –“prims i subtils” –distribuïts a l’interior de l’espai “en harmonia amb els arcs i murs mil·lenaris del temple”. La paleta cromàtica de les obres es mou entre el groc, el vermell i el blau, tot i que també cauen colors com el negre o el gris. La llum, si parlem dels vitralls, pot convertir un vermell en taronja. Efectes aleatoris. Giralt-Miracle detalla què significa cada color: el groc de Sant Pere, el vermell de sang i d’amor de la màrtir Cecília i el blau de la Mare de Déu. El pintor creà amb al·legories a l’horitzó.

Scully va pensar el resultat final durant una dècada. Giralt-Miracle explica al llibre la relació del pintor amb Santa Cecília: “Es remunta als temps de la seva arribada a Barcelona, a inici dels anys noranta”. Aleshores, Montserrat es va erigir com un “refugi privilegiat per a les seves meditacions”. També el lliga al Principat haver estat un afighter, “un lluitador pels drets cívics i humans”. Scully coneix ràpidament les històries de resistència i compromís amb la cultura catalana vinculades al monestir. El galerista Carles Taché fou qui posà en contacte Scully amb la direcció del Museu de Montserrat. De mica en mica, es va anar coent la idea d’intervenir Santa Cecília, que ha resultat ser l’espai ideal per una obra de les característiques de l’art scullynià.

Deia Giralt-Miracle durant la presentació que a Satan Cecília no hi veu “obres penjades”. “Les pintures estan integrades en l’espai”. El conjunt, assegura, és un perfecte contenidor del propòsit de l’obra: atrapar-nos en una atmosfera. “I Montserrat és un lloc privilegiat per fer això”.

El crític donava també, concloent, alguns exemples de capelles que han integrat obres de diferents disciplines, sempre amb la pintura preponderant. Entre els precedents citats hi ha la Capella del Rosaire, a Vence, ideada i realitzada per Matisse el 1951 (el pintor francès s’ocupa de tots els detalls de la decoració: vitralls, ceràmica, mobiliari, objectes de culte i indumentària sacerdotal) i, segon exemple, aquest “innovador i important”, la Basílica d’Arantzazu a Oñati (Guipúscoa), que reuneix escultures de Jorge Oteiza i Eduardo Chillida, “autors vinculats als moviments d’avantguarda i l’art abstracte”, com ho és Scully.

Ara bé, si hi ha un precedent que mantingui un vincle referencial clar amb Santa Cecília és la Rothko Chapel de Houston. Les pintures de Mark Rothko que hi ha penjades en aquesta església –construïda el 1971, amb una estructura avantguardista– pertanyen al moviment expressionista nord-americà i infonen “pau, serenitat i sublimitat”. Recolliment interior. Es tracta de catorze pintures murals que manifesten “l’essenscialitat del color i de la composició”. Un detractor principiant del pintor rus-nord-americà les consideraria planes, buides.

La Rothko Chapel sempre havia captivat a Scully. És un model perfecte de confluència entre la recerca del sagrat i la pintura contemporània. Confluència que a Santa Cecília, finalment, també s’ha aconseguit.