Saviesa beethoveniana a Cervià de Ter

Diumenge 11 d’agost va concloure el nou festival de Cervià de Ter, Days of Wisdom, tres dies de música en diàleg íntim amb altres arts dins de l’incomparable marc del monestir de Santa Maria, tres dies de recolliment, reflexió i bellesa impulsats per un dels mites vivents del piano, Maria João Pires. Una nova cita estiuenca que caldrà mimar sense que perdi la seva essència, que és el que fa gran aquest petit festival enmig de la llista d’altres molt més mediàtics però buits de contingut.

El programa d’aquesta darrera i màgica nit va estar format per les tres últimes sonates de Beethoven, per a molts l’Himàlaia de l’escriptura pianística. Unes obres transcendentals d’una bellesa sobrenatural que sotmeten les nostres pobres ànimes mortals a la més absoluta admiració.

Un dels grans encerts del festival és la buscada recreació d’un clima espiritual i de recolliment abans de l’inici del concert, tant per la il·luminació com els hàbits de les artistes (convertides en sacerdotesses de l’art), a més a més  d’un introit vocal a càrrec de la soprano siriana Talar Dekrmanjian, deambulant per l’imponent nau romànica amb càntics que convidaven al recolliment i el silenci.

L’actriu Serena Vergano recità alguns dels més emotius i coneguts textos de Beethoven, estretament relacionats amb el seu art introspectiu, malgrat no ser estrictament contemporanis de les obres del programa. Amb un excés de sobreactuació i serioses dificultats per a la lectura en castellà, la seva col·laboració alentí el concert en excés.

La primera sonata, la nº30 Op. 109, estigué interpretada per la pianista xinesa Jiana Peng, amb una tècnica absolutament prodigiosa que li permeté una clara articulació en els arpegiats del primer moviment, amb un cuidat ús del pedal, i un apassionat i incisiu  prestissimo. El monumental darrer temps, ocupant gairebé el 80% de la sonata (característica aplicable a les tres obres del programa), s’inicià amb un fraseig totalment eteri de Peng en el meditatiu tema inicial, una espècie de nostàlgic vals que Beethoven acompanyà de sis variacions amb una dificultat en augment i un mestratge total en l’art de la composició. Potser al discurs de Jiana Peng en aquest bellíssim darrer moviment, amb una execució excel·lent, mancà en una major relació i continuïtat entre els diferents episodis, presentats a forma de mosaic.

La pianista Lilit Grigoryan fou l’encarregada de donar vida a la Sonata nº31 Op.110. La pianista armènia no tenia la sorprenent tècnica de la seva companya, però a canvi oferí una interpretació molt més commovedora en el seu discurs, mantingut amb expectació durant tota la llarga partitura. L’extens, una vegada més, darrer moviment (en aquest cas, un adagio amb una doble fuga), meravellà pel seu melodisme gairebé bellinià en l’exposició temàtica i un contrapunt d’una claredat admirable.

La segona part estigué dedicada íntegrament a la darrera sonata bethoveniana, la nº32 Op.111, interpretada per Maria João Pires, ja retirada dels escenaris que la van portar a la fama. L’expectació, per tant, era màxima. Seria ridícul per la nostra part intentar analitzar l’art de tan extraordinària intèrpret, comprensiblement minvada per l’edat en el seu aspecte purament tècnic. Un oblit de memòria ens va fer témer el pitjor. Però Pires ens va parlar des de l’ànima, en un diàleg íntim amb la partitura de Beethoven, a qui semblava adorar (literalment posant el seu front sobre el faristol del piano) en una espècie d’oració d’acció de gràcies per una vida plena al servei de la música. La bellesa del seu cant, l’expressió del silenci més enllà de les notes, els pianíssims baixats d’un altre món, la profunda introspecció… foren aspectes que ens commogueren fins a les llàgrimes i això només està en mans dels més grans. Una artista íntegra en tots els sentits.