Saskia Sassen i la ciutat global

Observar amb la perspectiva del temps la dècada dels 80 ens ensenya que en aquell context d’entrecrisis es van formular la majoria de conceptes econòmics i polítics que afecten les societats d’arreu del món trenta anys després, i que actualment elles mateixes estan posant en dubte. L’empobriment de les classes mitjanes, la importància de les noves tecnologies, les desigualtats socials fruit d’un capitalisme salvatge o la globalització són només algunes de les cares del sistema, que llavors s’anava perfilant i que ara mateix impregna tots els vessants de la nostra civilització a nivell global.

La sociòloga holandesa nacionalitzada estatunidenca Saskia Sassen va estudiar aquestes fórmules i va publicar l’any 1991 La ciutat global, on investigava com es conformava el sistema a partir de l’urbanisme de la gran ciutat, i la relació que aquesta mantenia amb la globalització i l’economia mundial. Quan els seus col·legues sociòlegs i analistes globals van contemplar com les explicacions de Sassen es complien al peu de la lletra i encara s’anaven accentuant en passar els anys, La ciutat global es va convertir en un llibre de referència i la seva autora va aconseguir prestigi internacional.

Nascuda a La Haya el 1949, Sassen és professora a la Universitat de Chicago i de l’Escola d’Economia i Ciència Política de Londres. És una enamorada de Twitter, plataforma per on va conèixer la seva nominació al Premi Príncep d’Astúries de les Ciències Socials de 2013. La seva vida transcorre entre Londres i Nova York, rodejada sempre d’altres intel·lectuals, com la seva amiga Martha Nussbaum, guanyadora del mateix Príncep d’Astúries l’any anterior, o el seu marit Richard Sennett, sociòleg de també prestigi internacional i professor de London School of Economics, del MIT i de la Universitat de Nova York.

Una de les principals característiques de la seva obra i pensament és la d’intentar desestabilitzar conceptes que anys enrere semblaven completament estables i inamovibles, com “economia” o “govern”. Saskia Sassen s’ha centrat fonamentalment en dos grans temes, la globalització i l’urbanisme, sempre des d’un punt de vista crític amb les desigualtats socials.

Sassen és també una autoritat mundial en les anomenades smart cities, i és especialment crítica amb alguns dels plantejaments de l’urbanisme capitalista de codi tancat de projectes de ciutats de negocis com Songdo, a Corea del Sud. En la interacció entre urbanisme i noves tecnologies, Sassen ha hibridat el vocabulari amb termes com urbanisme de codi obert o hackers urbanistes.

És en aquest sentit que Sassen planteja el camí que seguirà la ciutat durant les properes dècades, en les quals guanyarà importància la ciutat enfront de l’Estat. I és també en aquest sentit que és una de les convidades més esperades del cicle de conferències D.O. Europa, que tracta precisament sobre les relacions territorials de la Unió Europea en el món actual i el futur més pròxim. En aquesta tercera sessió, després de Zygmunt Bauman i Susan George, Saskia Sassen ens donarà a conèixer la seva particular visió de la crisi del sistema financer, les desigualtats en l’equilibri de poder, l’urbanisme de segle XXI, les activitats de les noves tecnologies en la societat globalitzada en la que vivim i el paper que hauran de desenvolupar els Estats arran de la cada cop més creixent potència de les ciutats globals.

La conferència, dirigida per Mònica Terribas dins els actes del Tricentenari, està prevista pel dijous 20 de març a les 19h hores, al Born Centre Cultural. Convé recordar l’agenda del cicle, que espera el filòsof i politòleg algerià expert en qüestions d’immigracions Sami Naïr (27 de març); i l’escriptor turc Orhan Pamuk, que tancarà el cicle amb la seva particular visió sobre les relacions entre Orient i Occident (3 d’abril).