Sardenya, quasi un continent

La tramuntana sarda va arribar al Pallars, durant el XXII Seminari de traducció poètica que la Institució de les Lletres Catalanes organitza al Centre d’Art i Natura de Farrera, amb els poetes sards Franco Cocco i Anna Cristina Serra

Així és com definia Marcello Serra, l’intel·lectual de Càller, aquesta illa central en el Mediterrani, i durant quatre dies ho hem pogut constatar: la tramuntana sarda va arribar al Pallars, durant el XXII Seminari de traducció poètica que la Institució de les Lletres Catalanes organitza al Centre d’Art i Natura de Farrera, amb els poetes sards Franco Cocco i Anna Cristina Serra.

Conèixer Franco Cocco és conèixer la passió per la terra que trepitja, l’erupció de la tradició viscuda en primera persona, llegida a través de la tradició sarda i italiana –Dant i Leopardi. Professor de literatura, i autor de diversos reculls de poesia, tant en sard com en italià, ha estat un lector atent de poesia, i ha desenvolupat la tasca de crític literari. Tant si parla de la bellesa d’una magrana, de la venjança ancestral, de la innomenable mort que sempre és dins nostre o de la joia de ma vida, els seus versos, amarats i nodrits amb la llavor de la llengua, espinosa i fina de Buddosò –la localitat on va néixer, al costat de Sàsser, l’any 1935-, aconsegueixen transmetre un univers particular, illenc certament, però que traspassa els confins de Sardenya.

Donu 

In ammentu de babbu meu Peppittu

Addescadu cun su sèmen de limba

ispinosa e lizadra de Buddosò

eo chi mi so riconnoschidu àlvure

de omine cun sas manos de bentu

pro abbrazzare frades de su mundu

como carigno sa pedra tua fritta

cun alenu de versu lèbiu lèbiu…

 Dedicatòria 

A la memòria del meu pare Peppittu

Nodrit amb llavor de llengua

espinosa i fina de Buddosò

jo que m’he reconegut arbre

d’home amb mans de vent

per abraçar germans del món

ara acarono la teva pedra freda

amb alè de vers lleuger.

[del llibre, Sos cantos de su ‘entu bardaner, 2001]

[del llibre, Sos cantos de su ‘entu bardaner, 2001]

“La poesia m’ha donat una vida nova”. Afirma Anna Cristina Serra, la poeta sarda, nascuda a Càller el 1960. La seva poesia, banyada pel llegat poètic sard evidencia “il femmenino”, no “il femminile”, parla de l’amor i la sensualitat, de les cançons de les àvies sardes per fer adormir els nens. Amb una llarga trajectòria de premis i publicacions, Serra se sent implicada en el teixit literari sard i amb la seva llengua, en qualitat de docent, i considera cabdal disposar d’un estàndard sard propi que arribi a les escoles i als mitjans de comunicació i, en aquest sentit, el model de normalització lingüístic de la llengua catalana és un referent.

E m’apu scapiau is notis  Dd’ ia bolli’ tzerriai a su ‘entusu nòmini chi mi trumbullat is notisma timu chi ddu spràtzinitin agrùspius de luxis studadas.

Deu, chi ap’ atrepillau

is crésias sacras de su dolu,

no agatau candelas

po m’allui’ una gratzia

e no m’acatau

ca deu –e- totu fui crésia,

deu –e- totu dolu.

E m’apu scapiau is notis

e m’apu scapiau is pilus,

druci est imoi cussu nòmini

che –i- su callenti ‘e su primu fogu,

che –i- su primu giogu

de is notis mias netas

aintru ‘e totus is crésias.

He deslligat les nitsVoldria cridar al ventel nom que de nits em trasbalsa,però tinc por que l’escampien esquitxos de llums apagades.

Jo, que he trepitjat

els temples sagrats del dolor,

no he trobat espelma

que m’ablamés la gràcia

i no m’adonava

que jo mateixa era temple,

jo mateixa, dolor.

I m’he deslligat les nits

i m’he deslligat els cabells,

ara aquell nom s’ha fet dolç

com l’escalf del primer foc,

com el primer joc

de les meves nits límpides

dins de tots els temples.

[del llibre, Follas, 2003]

[del llibre, Follas, 2003]

Franco Cocco i Anna Cristina Serra han estat els poetes convidats enguany per la Institució de les Lletres Catalanes per participar en la XXII edició del seminari de traducció poètica que té lloc cada any al Centre d’Art i Natura (CAN), a Farrera de Pallars. Pertanyen a dues generacions diferents, les dues nodrides pels records i amb temes recurrents en la seva poesia, com ara l’arrelament de la poesia al territori, a la tradició i a la llegendes, però a la vegada també desvetllen una imatgeria subtil, pròpia. Les seves visions sobre el present i el futur de la llengua sarda podrien resultar antagòniques, però segueixen escrivint, publicant i parlant de la seva llengua, el sard, amb l’ímpetu i la força dels escriptors consolidats.

La resta de participants que han pres part en aquesta trobada han estat els poetes i traductors Anna Aguilar-Amat, Carles Biosca, Lluís Calvo, Giagu Ledda, Begonya Pozo, Stefano Puddu i Pau Vadell, que per primera vegada assistien a aquest seminari. Durant sis sessions de treball, els participants, repartits en dos grups, moderats per Iolanda Pelegrí i Xavier Montoliu, de la ILC, han pogut traduir al català alguns dels poemes escollits pels poetes sards, i compartir en una mateixa taula de treball el procés de la traducció en grup.

Segons Pau Vadell, «l’experiència ha estat molt enriquidora; s’ha creat una família i hi ha hagut molta interacció. Hem pogut conèixer la vida sarda en primera persona, a través dels comentaris de cadascun dels poemes i el fet mateix de traduir-los, però també a les pauses, sobretot a taula, entorn de la qual hem tingut discussions sobre el present i el futur de la llengua sarda. El CAN és un veritable espai de creació, i fins la delicada cuina d’Arnau Llobet n’és una prova». Lluís Calvo: «hem viscut escenes d’arcans mítics, Sardenya i la llengua sarda ens situen en un escenari tradicional, arrelat i ple de passions desfermades, molt mediterrànies. Però alhora l’illa també s’interroga sobre el seu futur i la seva cultura». I Vadell: «els paral·lelismes èpics d’insula han estat comentats sovint, començant pels talaiots i els nuraghi sards». I Calvo rebla: «la paraula s’ha fet pedra».

Giagu Ledda, traductor de Sa pratza de su diamante, de Rodoreda, i que actualment està treballant en la traducció sarda dels Elogis de Maragall, i Carles Biosca, autor de la tesi doctoral, Estudi de la traducció en llengua sarda i de la incidència en el procés d’estandarditzaciócoincideixen en la necessitat de consolidar i difondre l’ús d’un estàndard.

Així va quedar palès en la sessió que es va oferir a la Universitat Autònoma de Barcelona, per als estudiants de traducció i d’italià on, a més d’una mostra dels textos dels dos poetes en sard i en català també es va poder parlar sobre l’actual situació del sard. Segons Joan-Elies Adell, responsable de l’Espai Llull de la Generalitat a l’Alguer, les visions sobre el futur del sard es complementen, però és evident que s’imposa la necessitat que el sard accedeixi a l’escola i als mitjans de comunicació, i que el govern regional faciliti els instruments o se’n senti responsable.

Laura Borràs, directora de a ILC, va assenyalar que des de fa quatre edicions, aquest seminari es planteja com un intercanvi institucional i, enguany, per mediació de la representació de la Generalitat a l’Alguer i el Servìtziu Limba e Cultura Sarda de la Regione Autònoma de Sardignia, la ILC ha plantejat amb l’Istituto Bellieni de Sàsser, l’organització d’aquest doble seminari primer a Catalunya, entre el 30 de novembre i el 3 de desembre passats i, posteriorment, la seva torna, prevista ja durant l’any 2014, a Sardenya, seguint el model d’aquests seminaris instituïts l’any 1998 per l’aleshores director i actual degà de la ILC, Francesc Parcerisas, que també va assistir a l’acte.

Una novetat de l’edició d’enguany del Seminari ha estat el contacte amb els estudiants. La filiació universitària de Carles Biosca i d’Anna Aguilar-Amat amb la facultat de Traducció de la UAB, ha permès que, a més del recital poètic sobre el material treballat a Farrera, fos possible un ric intercanvi amb estudiants de traducció, secció d’italià. Les nombroses intervencions, dubtes i preguntes plantejats va donar peu a un esplèndid diàleg sociolingüístic i literari de gran interès.

Properament, està prevista l’edició digital del material fruit d’aquest seminari al portal de les lletres catalanes (www.lletrescatalanes.cat)

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació