Santi Vila: “Hem saltat de pantalla”

16.03.2016

Ahir, aprofitant que era el seu aniversari, el conseller Vila va convidar l’estament cultural a escoltar-lo al Palau de la Música. La conferència portava per títol “Demà és ara”, i per subtítol “Polítiques culturals en un moment fundacional”.

Santi Vila durant la conferència celebrada al Palau de la Música | Foto Generalitat de Catalunya

Santi Vila durant la conferència celebrada al Palau de la Música | Foto Generalitat de Catalunya

 

La paraula clau del seu discurs és l’adjectiu fundacional. El terme rima amb ‘nacional’, però un moment fundacional no té per què ser coincident amb la independència o la secessió, dues paraules que ahir no van aparèixer en cap moment en la conferència de Vila.

Andreu Mas-Collell va ser l’encarregat de presentar el conseller. “El seu tarannà polític no és gens convencional. L’estil de Vila és estendre la mà quan negocia, amb l’esperança d’aconseguir un gest de reciprocitat per part de l’altre, és una estratègia arriscada que pot sortir bé o no”, va dir Mas-Collell. “A mi em va sortir malament i es va veure ben ràpid”, va afegir l’exconseller de finances de la Generalitat. “Un altre tret: Vila és atrevit, audaç. Potser ja té lligats els 50 milions addicionals per al pressupost de cultura. També és imprevisible. L’any que celebràvem el centenari de la Mancomunitat i l’obra de Prat de la Riba, ell va reivindicar la figura de Puig i Cadafalch. En doctrina política és inclassificable i ho dic com un elogi. L’he sentit com a cristianodemòcrata, amb instint o inclinació moderada. En el meu llibre, la moderació és una virtut. Espero que el país aprofiti el seu capital polític i la seva disponibilitat”, va concloure Mas-Collell tot felicitant-lo pel seu aniversari. Ahir Santi Vila feia 43 anys.

El discurs de Vila va ser prolix i pautat per un seguit de pantalles. Si s’hagués de resumir en un titular, diria que el nou conseller vol que ens situem en un altre estadi: “Hem saltat de pantalla”. D’aquesta divisa se’n desprèn la voluntat, gairebé la urgència, de deixar enrere el victimisme, el partidisme i el sectarisme, la concepció de la cultura com a refugi, o bastió de resistència. Vila va fer gala d’aquesta obertura de mires citant dues vegades Marina Garcés, una pensadora gens sospitosa de ser convergent, que en un assaig publicat al llibre Cultura en tensió (Nativa/Raig Verd) reivindicava recentment el classicisme punk.

El discurs de Vila es construeix sobre una oració adversativa. Classicisme sí, però punk també. Defensem el dret dels catalans a viure en català, però hem de conviure amb el castellà: “Algú pot entendre la cultura catalana sense la literatura castellana?”. La cultura es nodreix de la memòria, la tradició i el patrimoni, però també ha de ser innovadora, heterodoxa, transgressora, i en definitiva contracultural.

 

Santi Vila durant la conferència celebrada al Palau de la Música | Foto Generalitat de Catalinya

Santi Vila durant la conferència celebrada al Palau de la Música | Foto Generalitat de Catalinya

Vila va tirar també del seu escepticisme empordanès citant Salvador Dalí, que el dia que li van preguntar si acceptaria ser clonat, va contestar que sí, però amb la condició que es mantingués “la memòria de l’original”. “Cal afavorir la cultura heterodoxa que fuig del cànon, l’ètica del dubte és congènita a la catalanitat, però ha de tenir interès acadèmic, comercial i sobretot artístic. En definitiva, atreviment, però des d’una fonamentació artística, sòlida. L’originalitat es fa sobre les espatlles de la tradició. Si hem de pecar, pequem per excés de llibertat i no per defecte”.

El conseller no es va poder estar d’anticipar nous projectes de la seva acció de govern, com el nou pla de protecció de llibreries emblemàtiques, les nou biblioteques que s’inauguraran enguany o el mig milió que es destinarà a nodrir el fons nacional d’art. També les 230 pel·lícules que se subtitularan en català a Canal + o el museu del món casteller que s’inaugurarà a Valls. En el discurs liberal de Vila, tota aquesta acció de govern té també el seu però: la cultura pertany a la societat civil, la cultura és una indústria, la cultura és mecenatge, la cultura és marca. La cultura no es pot fer des d’una visió romàntica, sinó des de la racionalitat il·lustrada.

Fa la sensació que l’ímpetu fundacional del conseller Vila, la seva actitud antinostàlgica, propositiva, crítica i optimista és benvinguda entre la gent del sector, però no serà creïble si no va acompanyada d’una refundació pressupostària. La dotació de Cultura representa ara mateix un exigu 0,74% del pressupost global de la Generalitat. L’objectiu és sumar 50 milions més fins a acostar-se a l’1% dels recursos del govern. D’aquests cinquanta milions, “quaranta es destinarien a regenerar parts del teixit cultural que han estat lesionades i la resta a intentar fer coses noves per reposicionar el país.”

No n’hi ha prou amb reforçar el pressupost dins la Generalitat. Santi Vila també vol recuperar l’aportació de l’estat, que des del 2010 ha desinvertit un 79,4% en la cultura a Catalunya. En definitiva es tracta d’anar a Madrid, visitar el ministre de torn i dir-li: ‘Mireu, nosaltres ens deixem d’essencialismes romàntics, hem donat el premi Nacional de Cultura a Vila-Matas. Vosaltres poseu-hi la part que us toca’. Si la Pastor fos ministra de Cultura tot seria molt més fàcil.

“La cultura depèn de la responsabilitat moral personal, el compromís ciutadà” ha dit Vila. “Tenim una oportunitat de fer net, de fer de la cultura una eina al servei de la plenitud de l’existència humana, en lloc de sacralitzar-la i convertir-la en el braç armat dels estats”.

Amb aquesta exigència de ser ultralocal però universal alhora, Vila va tancar el seu discurs citant el comandant de l’Apolo 8, que l’any 1968, en veure per primera vegada el planeta terra des de fora, com realment és, petit i blau, va deixar escrit: “Només en aquest silenci etern en què flotem som capaços de veure’ns a nosaltres mateixos com si fóssim genets de la terra. Ara sabem que som germans de veritat”. Una imatge que de ben segur agradaria a un ministre de Madrid.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

6 Comentaris
  1. “Si la Pastor fos ministra de Cultura tot seria molt més fàcil.”. Efectivament, prometria un munt de coses, el conseller ho vendria com un èxit personal, i a l’hora de la veritat compliria el 2%. O sigui, el que ha passat -i passa- amb les inversions en rodalies de renfe.

    • Suposo que és una broma de Puigtobella, oi ?. Em semblaria increïble que Vila hagués dit una barbaritat mentidera d’aquesta magnitud. Em curo en salut, sense saber-ne la resposta: cas de ser positiva, es tracta que Vila viu abduït per una ministra que és un desatres colossal com tot el seu Gobierno, que, a més, és criminal en les relacions amb el nostre país ?

  2. El senyor Santi Vila sembla demostrar, amb la seva frase de “Algú pot entendre la cultura catalana sense la literatura castellana?”, que la seva idea de Catalunya és la d’una Catalunya sotmesa a la cultura castellana, és a dir, al pensament que emana d’allà, a la seva política, a la seva manera de fer, a les seves dèries i al seu imaginari,….
    Si a les Castelles no tenen interès per la nostra literatura, ¿per què nosaltres n’hem de tenir per la seva? Perquè ens hi volem sotmetre.

  3. Carai! el sr conseller no té en estima la que hauria de ser la seva Cultura.
    Quina vergonya! Ja sabem que totes les cultures es relacionen.
    “No cal que ens vulguem reduir tant”(twitter sr. Bargalló)
    El sr Santi Vila hauria de reconèixer que la sra Pastor molt educada, molt bones paraules però res de res d´allò pactat.