Sant Jordi té bona salut

1.05.2016

“Si l’any passat dèiem que va ser un dels millors Sant Jordi dels últims anys, enguany el balanç encara és més positiu, perquè ha superat les expectatives previstes”, diu Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya. Aquesta conclusió la comparteix el president del Gremi de Llibreters de Catalunya, Antoni Daura, per al qual aquest és un “balanç plenament satisfactori”. Tot i que en relació amb la xifra dels últims anys, quan les vendes van caure a causa de la crisi, les vendes han millorat, tanmateix, els gremis consideren que encara no s’han assolit les del 2007, que va ser una de les millors diades.

Llibres | Foto: arxiu

Llibres | Foto: arxiu

La facturació d’aquest 2016, per tant, s’ha incrementat un 3% més en comparació de l’any passat i ha arribat als 20,96 milions d’euros. En nombre d’exemplars, se n’han venut 1,58 milions ―xifra que supera la de l’any passat, quan se’n van vendre 1,53. Del total dels 45.267 títols venuts a tot Catalunya, el nombre de títols venuts en català representa el 32,65% del total, mentre que en castellà són 67,35%, xifra que contrasta amb la dels exemplars venuts, en què el català (54,62%) supera les del castellà (45,38%). Aquestes dades s’obtenen a partir de Libridata, que inclou llibreries de tot el país i es complementa amb enquestes que es fan a d’altres llibreries.

Aquestes dades confirmen la bona arrencada de la Diada, en la qual s’han publicat un 5% més de títols editats que l’any passat, si bé hi va haver indrets on la participació va baixar més per ser zones d’oficines o d’habitatges, on no hi ha un comerç prou potent, o bé perquè es trobaven allunyades del centre. Per al Gremi de Llibreters, aquesta Diada confirma “la força mediàtica” que ha anat prenent en els últims anys, sobretot a Barcelona: “Sant Jordi té molt bona salut”. Tal com coincideixen el conseller de Cultura, Santi Vila, i Patrici Tixis, del Gremi d’Editors, aquesta és una diada plenament consolidada però amb marge per créixer.

“Sant Jordi és una festa molt específica, molt catalana”, coincideixen els presidents i el conseller. Tanmateix, no es pot extrapolar a la resta de celebracions, perquè aleshores les compres en català serien més altes, i no és el que ens diuen les dades, ja que la proporció entre el castellà i del català, entre el 25% i el 75%, respectivament.

Víctor Amela lidera el rànquing dels llibres més venuts de Sant Jordi

Durant la presentació del balanç, el Gremi d’Editors i de Llibreters han aprofitat per confirmar el rànquing definitiu de llibres més venuts, liderat, en català, per La filla del capità Groc de Víctor Amela i seguida per Empar Moliner, amb el recull de contes Tot això ho faig perquè tinc molta por, amb el qual va guanyar el Premi Mercè Rodoreda. El tercer lloc l’ocupa La noia del tren de Paula Hawkins el quart, L’assassí que va somiar amb un lloc al cel, de Jonas Jonasson, el cinquè, La vida sense la Sara Amat de Pep Puig ―que li va valdre el Premi Sant Jordi de novel·la. Les quatre últimes posicions del rànquing l’ocupen, per ordre, Vae Victus d’Albert Sánchez-Piñol, L’aniversari d’Imma Monsó, Res no és perfecte a Hawaii de Màrius Serra i Els àngels de gel de Toni Hill.

En no ficció, encapçala el rànquing l’últim llibre de Sergi Pàmies amb Confessions d’un culer defectuós, seguit per Educar millor de Carles Capdevila, La màgia de l’ordre de Marie Kondo, Generació Tomàtic d’Andrés Palomino, Sucs verds de Carla Zaplana, Aquella porta giratòria de Lluís Foix, Educar sense cridar d’Alba Castellví, Economia en colors de Xavier Sala i Martín, Ser feliç a Alaska de Rafael Santandreu i Barcelona d’Enric Calpena.

Pel que fa a la literatura infantil i juvenil, Sant Jordi de les Galàxies de Jaume Copons ha estat el més venut d’aquest Sant Jordi a tot Catalunya, seguit per De quin color és un petó? de Rocío Bonilla. Entre els més venuts també hi ha El monstre de colors d’Anna Llenas, Sant Jordi i el drac d’Anna Canyelles, Els laberints de Sant Jordi de Roser Calafell, Rescat al Regne de la Fantasia de Geronimo Stilton, Max i Mia. Sant Jordi i el drac de Vita Dickinson, La llegenda de Sant Jordi de Màrius Serra i Cristina Losantos i La llegenda de Sant Jordi de Bel Olid.

En relació amb el castellà, els més venuts de ficció són La chica del tren de Paula Hawkins, Historia de un canalla de Julia Navarro i 13 Rúe del Percebe de Francisco Ibáñez; en no-ficció hi ha X de Risto Mejide, AuronPlay, el libro d’Auronplay i La magia del orden de Marie Kondo. Pel que fa als infantils i juvenils, Wiggetta y el antídoto secreto i Wigetta y el báculo dorado de Vegetta777 i Willyrex encapçalen el rànquing.

Els més venuts només representen el 4,87% del total de vendes

El pes real dels llibres més venuts representen el 4,87% del total de llibres, mentre que el 2015 va ser del 6,49%. Per a Daura això demostra que la compra de llibres va ser “molt transversal”, cosa que, des del punt de vista del sector, “és bo”. Tanmateix, la facturació de la diada representa poc més del 8% de les vendes totals, per la qual cosa aquestes xifres no s’han d’extrapolar: les vendes de llibres en català s’equiparen força a les de castellà durant tot l’any, mentre que el català aconsegueix més bons resultats per Sant Jordi, per les característiques de la festa.

“Gairebé el 95% dels lectors són capaços de llegir en català i en castellà de manera indiferent i segurament per Sant Jordi el lector té més tendència a comprar el llibre en català que la resta de l’any, pel sentit de la diada”, apunta Tixis, que ha subratllat que el format en paper sembla que s’imposa com a format còmode per llegir llibres. Aquesta diferència s’accentua encara més en els llibres infantils i juvenils, ja que del total de llibres infantils venuts per Sant Jordi el 70% és en català, mentre que només un 30% és en castellà: una dada que, per al Gremi d’Editors i de Llibreters és “interessant per a la salut futura del català”.

I els hàbits de lectura?

Tal com constata l’informe Hàbits de lectura i compra de llibres a Catalunya del 2015, el 94,9% de lectors és capaç de llegir llibres en català, sense necessitat de recórrer a un diccionari. El català és també la llengua habitual d’un 26,4% de lectors, mentre que el 61% de lectors són ocasionals, i el 71% dels lectors llegeix habitualment en castellà. El percentatge de lectors en llengua habitual en català ha augmentat respecte del 2013, quan se situava al 22,1%, mentre que el 2011 era del 21,2%: en cinc anys, el català ha guanyat 5,1 punts percentuals com a llengua de lectura habitual entre lectors. Per a Santi Vila, aquesta informe constata que els nivells de lectura catalans s’equiparen a la mitjana europea, i ho troba “positiu des del punt de vista objectiu”.

Ara bé, si només el 26,4% de la població té com hàbit llegir llibres en català, com es pot augmentar el nombre de lectors?. “La gent llegiria més en català si editéssim més”, es pregunta Tixis, que considera que la solució no és que s’incrementi l’oferta amb noves col·leccions, sinó buscar un equilibri entre oferta i demanda. “Cal que primer hi hagi una demanda”, es respon.

Sant Jordi, patrimoni immaterial de la Unesco

El Gremi d’Editors i de Llibreters estan estudiant impulsar la candidatura de la diada de Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la Unesco per fer de la diada una celebració més internacional. Tanmateix, encara és un projecte embrionari i calen establir calendaris, si bé Antoni Daura ha assegurat que és un projecte que, “des de la Cambra del Llibre ens faria molta il·lusió” perquè donaria un impuls extraordinari a la festa. Segons Santi Vila, “si s’acredita de manera solvent i es treballa bé segur que la iniciativa tindrà el suport de totes les institucions”.