Sant Jordi in New York City

17.04.2017

Què és avui la Diada de Sant Jordi és una pregunta que caldria fer a llibreters, a venedors de flors ambulants i floristeries, a restauradors, flequers, pastissers, etc., perquè pel que sembla els símbols de la cultura i l’amor s’han anat esvaint en una mena de follia comercial deplorable, i ja no se sap fins a quin punt és una jornada que reivindica la cultura catalana o un culte a la banalitat. Des de Nova York, persones com Joaquim Armengol hi intenten posar remei i ens ho expliquen.

Una noia llegint al metro de Nova York | Foto: Jay Fenwick

No podem oblidar que la veneració a Sant Jordi es va estendre a tots els Països Catalans durant l’edat mitjana, i des de l’any 1456 és el patró oficial de Catalunya. Ara bé, no serà fins a finals del segle XIX, amb el moviment polític i cultural de la Renaixença, quan s’instaura Sant Jordi com la gran diada patriòtica, cívica i cultural més celebrada de Catalunya.

Per poder entendre el fenomen del llibre, cal situar-se als anys vint del segle passat, quan l’astut escriptor i llibreter valencià Vicent Clavel i Andrés va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona i al Gremi d’Editors i Llibreters fer una festa per a promoure el llibre a Catalunya. Dit i fet, la data triada va ser el 7 d’octubre de 1927. Pst! Però no serà fins un parell d’anys més tard, el 1929, durant l’Exposició Internacional de Barcelona, que els llibreters decideixin sortir i parar al carrer.

La fantàstica idea va tenir tant èxit que tots plegats van resoldre canviar la data i establir un nou Dia del Llibre: el 23 d’abril. Una data primaveral que coincidia, més o menys, amb la mort de Shakespeare i l’enterrament de Cervantes (1616). En els nostres dies podem afegir-hi honoríficament, si voleu, la mort de Josep Pla (1981) i la de Maria Àngels Anglada (1999).

Ara bé, què queda avui d’aquell esperit noble i vital impuls a la producció editorial catalana no ho sé pas. Sí, de llibres se’n vendran molts, molts d’ells infectes, premiats amb l’estultícia menyspreable del venedor sense escrúpols. I la gent comprarà el llibre que li manin perquè són obedients i moriran convençuts que l’han triat. Però, quants se’n llegiran? Sigui com sigui serà un gran dia, el més festiu i alegre de Catalunya, i això no ho pot canviar ni carregar-s’ho ningú, ni els polítics i empresaris amb els seus afanys, ni la Grossa amb el seu barret d’oportunisme, ni els llibres abominables, ni el mitjans llepaculs, ni el futbol patètic. Si de cas, i només, el mal temps!

A New York la celebració del Sant Jordi és molt diferent, no s’ha venut l’ànima al mercat i només té la voluntat de festivar i fer-se conèixer, tot buscant un petit racó d’espai i temps dins la gran ciutat que l’acull i l’escolta. Com veureu si feu un cop d’ull al programa, no és una festa privada per a nostàlgics catalans establerts a NYC, sinó que aspira a implicar molta gent i qualsevol persona, llengua o cultura, sensible a la literatura i a una altra tradició.

A diferència de Catalunya el Sant Jordi in New York: Dragons & Books & Roses dura més d’una setmana, del 17 d’abril fins el 25, amb un munt d’actes, xerrades, lectures, taules rodones, accions teatrals, recorreguts per llibreries, música, activitats per a nens i joves a biblioteques, etc. Algunes es fan en català, d’altres en castellà i anglès. Implicats en la festa catalana hi ha llibreries com la McNally Jackson Books, la Shakespeare & Co, la Word Up Community Book Shop, la Sister’s Uptown Bookstore, Housing Works, Bluestockings, Albertine Books, Archipelago Books, Logos Bookstore, Rizzoli Bookstore, l’editorial Penguin Random House, la Deutsches Haus, la revista internacional de literatura Words Without Borders, la Queens Library i la Hamilton Grange Library (New York Public Library), la Maison Française, el Sugar Hill Children’s Museum of Art & Storytelling, el Red Room KGB Bar, LATEA Theater situat al Clemente Soto Vélez Cultural Center, L’art de la memòria Edicions i l’Open Cultural Center.

De noms també n’hi ha molts: l’erudita Maria Tatar (Harvard) en conversa amb el professor Chistopher Wood (NYU), la poetessa Maria Cabrera, l’escriptor Sebastià Alzamora, traductors com Mary Ann Newman, Mara Faye Lethem, Esther Allen i Donald Nicholson-Smith, els professors Robyn Creswell (Yale) i Ana Dopico (NYU), les bibliotecàries Gisela Ruiz i Andrea Pozo, la banda occitana amb músics com Alidé Sans, Paulin Courtial amb els poetes Pierre Joris i Nicole Peyrafitte, altra música amb l’Albert Marquès trio + Dave Juarez, el Màpping de Laia Cabrera i Isabelle Duverger, i l’actuació especial de Lady Dadà… En fi, tot això organitzat per la Farragut Fund for Catalan Culture in the U.S. i el Catalan Institute of America amb el suport del Diplocat i l’Institut Ramon Llull, juntament amb un estol de voluntaris, amics i saludats que us conviden amablement a participar-hi!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. Comparteixo en part el que explica, Sr Armengol, però la manera com diu les coses no li fa cap favor al discurs. Genera rebuig perquè hi sobresurt massa la seva supèrbia, la seva suficiència o arrogància. Imagina vosté què o com seria el Dia del Llibre, la Diada de Sant Jordi, a NY, als EUA si el seu origen fos americà?. Imagini vostè el merchandising, tot el que aquell país faria amb aquesta festa, un país que de tot en fa un producte.
    No deixa una canya dreta, vostè. Però mentre fa això, el veig provincià Sr Armengol. Un provincià a l’inversa, un provincià de NY.