Sant Jordi al centre del món (o més a prop encara, al Fondo)

24.04.2013

El poeta Ricard Mirabete va celebrar Sant Jordi a Santa Coloma de Gramenet, on es va celebrar la  marató de lectura poètica que duia aquest títol del poema, i que es va perllongar durant tota la tarda a la plaça del Rellotge.

Esteve Plantada i Lluís Calvo a la marató poètica de Santa Coloma

 

La Diada de sant Jordi s’estén per tota la geografia dels Països Catalans -i part de l’estranger- i remou consciències amb cada rosa regalada i amb el gest d’acaronar les pàgines d’un llibre. Cada vila convoca els veïns a la festa del carrer, mentre les ciutats del nostre territori fan una crida als ciutadans per tal que afirmin qui són, què fan i en què creuen. Nosaltres vam ser al Fondo, al centre del món que comença a Santa Coloma de Gramenet. Nosaltres creiem en la terra que tots trepitgem dia rere dia, aquesta que és la més propera a qui som i aquesta que és la que ens sosté amb fermesa. Perquè des d’allà podem comprendre com “Tots els extrems es balancegen, càlids, a les mans que sacsegen la ciutat”. Així comença el poema “El centre del món” de Lluís Calvo, i amb aquests versos s’inicià la marató de lectura poètica que duia aquest títol del poema, i que es va perllongar durant tota la tarda a la plaça del Rellotge. Envoltats per tot un eixam d’estands de les associacions culturals i socials del barri, hi van passar a recitar poetes de proximitat. Els veïns i comerciants del Fondo Comerç van construir una glorieta ocasional, situada davant d’un drac daurat en cos present i sota el rellotge que corona la plaça colomenca. El drac és un animal compartit per la cultura xinesa i Catalunya, és un símbol i alhora estendard d’ambdues cultures.

Les llengües de foc dels poetes Esteve Plantada i Lluís Calvo treien versos pels queixals i el Fondo rebia l’embranzida de la parla que germina. Poetes colomencs que estripaven els carrers per fer-ne sortir l’arrel d’on neix la veu que demana escoltar i alhora afirmar la seva identitat i la nostra realitat social de guerrilla festiva i de reivindicacions concretes, locals i universals. Són temps de crisi per allò caduc i pels negocis especulatius; són temps d’oportunitats i temps per a tothom. Per a bastir el territori de complicitats socials efectives. Els poetes de casa com José Luis Cabeza, Beatriz Patraca, Àngel Pla, Esteban Oscar i Pedro Luis Cano -que té obra publicada a l’editorial colomenca per excel·lència, La Garúa Libros, dirigida pel poeta incansable i veí de Santa Coloma Joan de la Vega- van anar desgranant els seus poemes amb la sobrietat i l’alegria de qui es passeja els carrers i els celebra. Lluís Calvo i Jordi Valls van obrir el foc del drac: recitaren un fragment del seu poema “Camí del Fondo”, que és la descripció del món possible que consolida la saba universal amb perspectiva històrica:

Aquest és el nou Canigó: el turó del Pollo
atalaiant la frontera, un milió de barretines
amb accents barrejats, la mar al fons
i l’horitzó com un confí
perquè confitem, plegats, una fita sense fi.

Ll.Calvo & J.Valls, Última oda a Barcelona (La Garúa Llibres, 2008)

Després van prendre la paraula Laia Noguera i Meritxell Nus, la primera anunciant que abans és muntanya el volcà i descobrint que el turó regalima poesia de margarides minerals i és declaradament Terrícola –com és batejada l’editorial que comanda junt amb Esteve Plantada. Meritxell Nus recità els poemes que l’han dut a presentar públicament la seva plaquette “Sense Permís” en aquesta nova editorial.

 

Jordi Valls s’encarregà de l’organització i del desenvolupament del recital. Un èxit. Una experiència per tots aquells que creuen –i saben- que el Fondo és el centre de Santa Coloma -a més del món, com dèiem. Valls com a bon poeta i activista cultural aglutinà les diverses associacions de la vila, com ara el Consorci per a la Normalització Lingüística, el JAC (Joves Artistes Kolomencs), el Centre d’Acolliment Integramenet, entre molts d’altres. Es vengueren moltíssims llibres dels autors locals i també, és clar, roses i més roses. Els poetes convidats declamaren els seus versos vinguts des de tots els racons del nostre territori. Noguera, Nus, Plantada, Valls i Calvo aprofitaren l’avinentesa per celebrar el naixement de la nova editorial Terrícola plantant a la jardinera principal de sota el rellotge un exemplar de la plaquette “L’Esfinx”. Sota el signe del drac daurat i en terra catalana. En naixeran margarides; finalment, els versos de Jordi Valls ja són més que paraules escrites en un llibre.