Sant Joan és el patró dels videojocs

26.06.2014

Arribo corrent a l’antiga fàbrica Moritz, faig tard. La mandra d’un dia festiu, avui és Sant Joan, contrasta amb l’expectativa de què m’hi trobaré. Es tracta  de la primera trobada d’una nova associació. El PAD (Professional Associated Developers), és una entitat que agrupa diferents estudis de disseny de videojocs independents —indies, en l’argot del sector— i que es va presentar al Mobile World Centre el passat de 30 de gener.

L'antiga fàbrica Moritz va acollir el dia de sant Joan una trobada de programadors i dissenyadors de videojocs

El programa no està gaire definit, un parell de taules rodones de les quals hores abans no se’n sap el nom ni gairebé els participants, un showcase, una meeting area i una networking party. Una de les característiques del món dels videojocs és la utilització de paraules en anglès per definir actes o accions que ja tenim ben explicades en la nostra llengua.

A l’entrada un grup de joves d’Enti, el grau de desenvolupadors de videojocs de la UB, acullen la gent amb entusiasme, ells veuen que en un futur seran presents a la mostra amb alguna de les idees que porten al cap ben desenvolupades. Han estat els meus alumnes i els proposo que després xerrem sobre el que hem vist i ho analitzem des de la mirada dels creadors de jocs.

Faig una primera volta, veig diferents jocs però no m’apropo a cap d’ells, vull descobrir què hi podré trobar. Hi ha molta tauleta tàctil, comandaments, auriculars per a escoltar bé la música que s’ha compost a mida pel videojoc, i gràfics de tot tipus, des dels elaborats amb un 3D espectacular a d’altres que atrapen pel seu estil retro. Sigui com sigui, el primer cop d’ull justifica que quan es parli de crear un videojoc s’utilitzi la paraula disseny, cadascun d’aquests jocs ha estat concebut per un equip que integra diferents arts i les barreja per tal de crear un producte nou, del qual les mecàniques de joc només constitueixen una petita part.

Baixo a la zona de taules rodones. La primera ja ha començat. Però com és un espai allargat i sense separació la mostra, es fa molt complicat seguir el fil del que expliquen. En pocs minuts decideixo tornar a veure jocs, el brogit que hi ha denota que són l’ànima de l’esdeveniment.

Ara ja vaig a l’atac. Em trobo el Jordi, un conegut, i decidim anar a veure els diferents jocs en parella. Em va molt bé el sistema: ell prova el joc i mentrestant jo faig un interrogatori a algun dels seus creadors (el joc ja el podré provar a casa, el que ara necessito és descobrir les motivacions i les dificultats amb què s’han trobat a l’hora de desenvolupar-lo).

Cada joc és una història. Hi ha casos que poden tenir un any de desenvolupament, en molts casos es tracta només d’una idea inicial, i en d’altres intenten millorar un producte ja conegut. Al voltant de cada joc plana la paraula “monetitzar”, és a dir, com aconseguir recuperar, com a mínim, una part del que s’hi ha invertit. Hi ha diferents sistemes: des de poder comprar un joc sencer, que és el format clàssic,  fins que el joc sigui gratuït i que se’n puguin adquirir millores o nous capítols. Moisés, de Drakhar Studio, em comenta que trauran el seu joc en breu, però primer a la Xina. Per fer-ho han hagut de crear dos models de negoci: un per a Occident, on el jugador paga bàsicament per tenir més històries, i un per a l’Orient, on es paga per decoracions i on el paper de l’atzar és molt important.

Un altre element important en alguns dels videojocs és el punt de partida. Arturo, de Neterea Studios, va voler crear una sèrie d’històries amb una estètica de pel·lícula de sèrie B. En canvi l’equip de Periferia Creative va treballar amb un punt de partida totalment diferent: treure el màxim profit de la pantalla tàctil d’un Iphone. I pel que vaig veure al seu joc Unlocked! ho aconsegueix.

També hi ha uns quants creadors de plataformes de jocs: és a dir generadors d’estructures que faciliten la feina als creadors. Entre els visitants em presenten José Maria, de wimi5, que em defineix la seva plataforma com el WordPress dels desenvolupadors de videojocs. El seu model de negoci és interessant, tot és gratuït i només cobren quan algú compra algun videojoc fet sobre la seva plataforma. Tal com he promès a molts dels desenvolupadors de videojocs, em comprometo amb el José Maria a provar els seu producte.

Per acabar, torno a buscar els meus alumnes. Només els faig una pregunta: «—Què us ha sorprès?». Aquí ara comencem un debat sobre què és original, què és un bon joc i què només són uns bons gràfics sobre alguna estructura que ja coneixíem. Un debat molt ric i que no acabem.

Marxo passades les nou. Han estat unes quantes hores de jocs. Surto amb feina per fer i amb una sensació agredolça: crec que hi ha molts bons productes, però en molts casos fa por que els autors ho siguin només d’una sola obra. Fer un joc que millori un producte que ja coneixies, és un repte senzill; el que és difícil és que el producte sigui totalment diferent. D’això se’n diu creativitat i per a poder-la desenvolupar, es necessita haver entrenat molt la generació d’idees, tenir molta autocrítica i deixar provar el teu joc a gent que no et conegui i que no t’aduli. Per als creadors, aquesta jornada del PAD és un bon frontó per a copsar l’opinió del públic.