Sampler Sèries. Art is: new Art

19.09.2018

Aquesta temporada 2018/19 de Sampler Sèries ve marcada per la forta presència de Manuel Rodríguez Valenzuela, compositor resident, formacions i artistes de casa com Crossinglines o Ferran Fages, gran presència internacional amb Exaudi o l’Ensemble Mosaik, a banda de la col·laboració amb cicles com OUT.SIDE o Barcelona Modern Project i la itinerància per centres com la Fundació Tàpies, CCCB i Fabra i Coats.

Manuel Rodríguez Valenzuela

 

“Art is: new Art”, escrivia Arnold Schönberg a l’article “New Music, Outmoded Music, Style and Idea”, de 1946, inclòs al recull Style and Idea. Amb aquest aforisme, el compositor i teòric volia reivindicar que cada vegada que s’esdevé un acte artístic estem fent una cosa nova, més o menys radical, però que estem aportant contingut significatiu a les pròpies vides i a la dels altres. O, almenys, aquesta és la intenció. Perquè els veritables creadors sempre estan a l’avantguarda i, en certa manera, són líders morals que hem de seguir, perquè “Art is born not of ‘I can’ but of ‘I must’” (“The Problems of Teaching Art”, 1911, Style and Idea), és a dir, segons el vienès, no hi ha només un “voler” en l’artista, sinó una “necessitat interior” que el condueix a un estadi “ètic-pre-estètic” que el mena a transcendir fronteres sensorials i tècniques, emocionals i perceptives. Els artistes i compositors del Sampler Sèries encarnen molt bé aquesta idea perquè, a través de les seves accions, estan creant noves realitats i obren nous horitzons de percepció i concepció de la música de nova creació. Per tant, l’artista vertader no ha de forçar res, la “novetat” és inherent a la seva creació, i aquesta temporada ens acompanyarà farcida de grans talents.

 

Rodríguez Valenzuela, resident

El valencià Manuel Rodríguez Valenzuela és el compositor resident d’aquesta temporada a L’Auditori. En l’artista hi trobem la conjunció de la juxtaposició, fragmentació i collage amb una coherència interna en les obres difícil d’aconseguir. Valenzuela ens transporten a universos sonors intrigants que es dispersen per un catàleg d’obres interpel·ladores i inquietants, matèriques, pràcticament tel·lúriques. És una música que ens rep amb certa hostilitat però que acabem integrant en el nostre propi paisatge sonor.

Crossinglines interpretarà 29, l’obra que inaugura la temporada de contemporània el 4 d’octubre, una ambiciosa peça de 30 minuts per a piano acústic controlat per ordinador (disklavier), ensemble amplificat, electrònica i vídeo, que ens endinsa en una atmosfera de calma tensa, amb molta participació individual dels instruments, que gairebé actuen com a solistes, i ens pinta un quadre sonor amb taques disperses pel llenç de la nostra percepció però molt equidistants entre elles. El concert es completarà amb un arranjament del compositor de l’obra de Bach ària “Ächzen und erbärmlich Weinen” de la cantata Meine Seufzer, Meine Tränen, BWV 13.

Els dies 14, 15 i 16 de desembre, l’OBC i l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC interpretaran l’estrena absoluta d’Even Night, encàrrec de l’OBC i la Fundación SGAE i AEOS

El dia 7 de març, l’Ensemble Mosaik interpretarà 64 daily self-portraits/micro-variations on a motive of Brahms per a quartet amb piano, dirigits per Enno Poppe.

 

Els d’ací

Crossinglines serà l’encarregat d’obrir el cicle el dia 4 d’octubre amb Lorenzo Ferrándiz a la direcció amb les obres de Valenzuela esmentades. D’altra banda, guitarrista, compositor i improvisador, Ferran Fages oferirà dues cares de la mateixa moneda: la suau i subtil però crua What might occur en homenatge a Morton Feldman, per a guitarra acústica i ones sinusoïdals, i l’eixordadora massa sonora Llavi vell, per a quadrifonia, construïda a partir de capes de sons produïdes pel fregament de l’arc en diverses posicions sobre les cordes de la guitarra. Dues obres que representen tot un repte per la nostra percepció.

La mallorquina Neus Estarellas és una de les pianistes més destacades de la jove escena als Països Catalans. Especialitzada en música contemporània, du a terme nombroses estrenes de diversos autors tant joves com més consolidats. El seu estil es precís acurat, alhora que apassionat i viu, especialment amb el piano preparat. El dia 3 de maig interpretarà Thema mit 840 Variationen, d’Enno Poppe, i una de les obres cabdals del piano al segle XX, Serynade, de Heltmut Lachemann, una exquisida exploració, precisament, dels sons convencionals convenientment manipulats per viure un món de ressonàncies.

Neus Estarellas

D’altra banda, l’Orquestra Simfònica de l’ESMUC, sota la direcció d’Ernest Martínez Izquierdo, dedicarà part del seu repertori a una obra programàtica d’Edgar Varèse, Amériques, un relat monumental de la impressió que el compositor va tenir en arribar a Nova York. Per a 125 músics, l’obra és colorista i fresca, dotada d’una modernitat extrema i fa un ús sensacional dels motius melòdico-rítmics. Pierre Boulez també és present en aquest concert amb Notations 1, 2, 3 i 4, fruit de reconvertir miniatures webernianes en un artefacte descomunal que requereix tota l’atenció dels músics. La vetllada, que tindrà lloc el 20 de juny, es clou amb una preciosa i enigmàtica obra de Kaija Saariaho, Orion.

 

Els d’allí

Exaudi, que actuarà el 27 de gener, és un ensemble vocal britànic format per 8 membres dirigits per James Weeks que interpretaran obres de compositors que sovint estan fora del circuït, com Bryn Harrison (Eight Voices), Linda Catlin Smith (Uncertain), Lorenzo Pagliei (Corpi celesti), Jürg Frey (Shadow and Echo and Jade), Salvatore Sciarrino (Madrigali), sense oblidar mites com Morton Feldman (Christian Wolff in Cambridge). Exaudi busca el repte a cada concert, és radical i s’enamora de la complexitat i les estètiques experimentals que ens faran vibrar

El dia 20 de febrer actuarà el músic, compositor i videoartista alemany Frank Bretschneider, un dels referents de l’escena europea de música electrònica. Minimalisme, creació d’estructures rítmiques formades per elements entrellaçats i localització del so que ens fan entrar en un estat hipnòtic del qual ens resistim a escapar-nos. SINN+FORM parteix de la idea d’un món fonamentalment caòtic al qual se li ha de tornar a donar forma de manera tant conceptual com pràctica, a partir de sintetitzadors modulars i acompanyat de les videocreacions de Pierce Warnecke.

Berlinès d’origen, l’Ensemble Mosaik és un dels grans actius de la música de nova creació a Europa que combina la constant recerca de la innovació amb dispositius tècnics complexos i exigents i la videocreació i els recursos escènics. Enno Poppe n’és el director, que ha dut per senders d’èxit aquesta sòlida però fresca formació. Interpretaran obres de Lisa Streich, Christian W. Christensen, Valenzuela, Milica Djordjevic i el propi Enno Pope, totes d’entre 2014 i 2016. El seu concert serà el dia 7 de març, en què podrem gaudir de la seva vigorositat, precisió i talent sorpresiu.

Just després del concert de la Neus Estarellas, el dia 3 de maig, el francès Quartour Diotima, reconegut per les seves interpretacions de Debussy, la Segona Escola de Viena o Pierre Boulez amaga, d’una banda, el seu impuls romàntic per les referències a l’Hiperió de Hölderlin i, per l’altra, l’apel·lació a allò nou per l’obra de Luigi Nono, a Diotima. Interpretaran l’expressiu però alhora elegant i subtil quartet de Joan Magrané Alguns cants òrfics, que presenta moments de gran lirisme, i Era, quartet de corda núm. 3 -l’únic encàrrec de Sampler Sèries a un compositor que no fos Valenzuela-, així com el quartet Grido de Lachemann i una obra de Stefano Gervasoni.

Quartour Diotima

 

Col·laboració amb festivals

D’una banda, Sampler Sèries teixeix complicitats el 3 de novembre amb OUT.SIDE, cicle de músiques inusuals a centres d’art de Catalunya en un concert amb tres referents internacionals dels sintetitzadors analògics. L’alemany Thomas Lehn ha desenvolupat un llenguatge propi a partir d’un ús exhaustiu del sintetitzador analògic EMS Synthi A per oferir-nos una música plena de contrastos en les textures i l’altura del so, des del més estrident fins el més rugós. A més, el nord-americà Keith Fullerton Whitman parteix d’un sistema híbrid que combina sintetitzadors i software de processament i generació de senyal que ens fa evocar aquells paisatges inerts on tot sembla monòton però que en realitat ens fa expandir els nostres sentits. A banda, l’holandès Thomas Ankersmit centra el seu treball a partir d’un sistema que combina el Serge Modular amb el processament digital per ordinador per explorar multiplicitat de materials sonors que van mutant de forma tranquil·la deixant pòsit en la nostra (in)consciència.

El Curs de Composició Barcelona Modern torna a L’Auditori amb Xavier Pagès-Corella al capdavant d’un ensemble que interpretarà obres dels alumnes del concurs i del compositor convidat, Philippe Hurel, un dels creadors francesos més representatius de la segona meitat del XX de la generació posterior a Gérard Griséy i Tristan Murail. El Curs s’ha convertit en tot un referent en l’alta especialització a nivell internacional, sota la direcció de Demián Luna, i aquesta temporada tornarà a exprémer tot el talent i dedicació dels seleccionats.

Barcelona Modern Ensemble

La temporada es clou, com en els darrers anys, amb l’obertura del Sónar 2019, enguany al mes de juliol (dia 18). En aquesta ocasió, l’intent d’encaixar l’electrònica més comercial amb la nova creació conclou amb la invitació del músic i artista multimèdia alemany Alva noto (Carsten Nicolai), que es mou entre la música, la resta de les arts i la ciència i analitza les formes de percepció en procediments gairebé sinestèsics, a més d’intentar reduir la música electrònica als seus fonaments matemàtics més bàsics. Actuarà amb el reconegut ensemble bcn216, amb qui ja va actuar deu anys enrere.

 

Sampler Sèries es mou

D’una banda, hi haurà concerts en l’espai incomparable d’un ambient industrial, la Fabra i Coats, on el 3 de novembre tindrem Thomas Lehn, Thomas Ankersmit i Keith Fullerton Whitman, el 18 de març, la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, acompanyada del creador d’edificis sonors, artilugis tècnics i modulador d’espais intersticials entre el possible i l’impossible, el percussionista i director Fritz Hauser. Interpretaran una obra “sense partitura” del mateix Hauser, un explorador sonor que trenca esquemes i amb qui és difícil de definir les diferències entre el compositor i l’improvisador.

Per altra banda, al Teatre del CCCB, el 13 de gener, el Nate Wooley Quartet interpretarà Minimal Poetry, inspirada en els poemes minimalistes d’Aram Saroyan que suggereixen molt per les seves al·literacions, repeticions de síl·labes i sons inherents al poema. A partir de la tècnica del ganivet o knife “Knknighgh”, el compositor i trompetista nord-americà Nate Wooley introdueix noves perspectives al jazz, amb tècniques repetitives i elements fragmentats en forma de loop i duts a l’extrem.

Finalment, a la Fundació Antoni Tàpies comptarem amb Dans les Arbres l’11 d’abril, conegut quartet d’improvisadors francesos i noruecs exploren en les seves performances els límits entre què significa fer música i quina és la vertadera naturalesa del so. La seva recerca sonora és molt física, sempre suggerint de forma subtil i captivadora. Phosphorescence és una proposta que ens situa davant d’un paisatge aparentment monòton però ple de sinuoses subtilitats a través del processament electrònic, l’amplificació i el samplejat en temps real que ens fa viure veritables viatges interiors. De fet, el cicle es titula Sampler perquè el sampleig, la tècnica musical més comuna avui dia, és un procés continu de préstec, apropiació i reintegració de signes sonors, encarnació digital de la interacció que representa molt bé l’esperit del cilce, del Nou lligat a l’Art i l’Art lligat al Nou.