Salveu les vostres fotografies, feu-vos arxivers domèstics

19.06.2019

A casa l’àvia hi ha quatre capses de galetes Birba, d’aquelles d’alumini grogues, plenes de fotografies. A vegades les obrim i jo no puc aturar-me de fer-li preguntes:—De quan és això, àvia?—Deu ser del 45, deixa-m’ho mirar bé. Agafa la fotografia i s’ho repensa.—No, crec que aquest és el tiet Josep a Lleida. Deu ser l’any 50 això. O el 55, no ho sé ben bé. Sort que l’arxivista Susanna Muriel i el fotògraf Ricard Martínez no han vist aquestes capses, perquè se’ls posarien els pèls de punta. Però com que són conscients que cada casa té la seva capsa Birba particular plena de fotografies, organitzen tallers per convertir-nos en “arxivers domèstics”. Aquest dimarts vaig poder assistir a una d’aquestes jornades a l’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi, i us asseguro que les capses de l’àvia no quedaran igual.

Podem actuar com a arxivistes professionals a
l’esfera domèstica? | Foto: Arxiu

“L’objectiu del taller és aconseguir que els participants actuïn com a arxivistes professionals a l’esfera domèstica”, m’explicava la Susanna. I és que les fotografies les hem de conservar i les hem d’ordenar. D’acord amb l’arxivista, “a causa de la falta de pressupostos i de personal, actualment molts fons fotogràfics es troben als dipòsits dels arxius. Si la ciutadania fes la primera part de la conservació, els arxius es podrien dedicar a la difusió”. I això és el que aquests dos professionals intenten: donar-nos eines als ciutadans perquè puguem conservar i ordenar les nostres fotografies.

A ells no els cal massa material per tirar endavant un taller divertit, dinàmic i, sobretot, entenedor. Quatre capses de fotografies dels seus arxius familiars, dues de la Susanna i dues d’en Ricard, i taules espaioses. Amb els cinc participants del taller de dimarts dividits en dos grups, la Susanna els recorda els dos principis bàsics de l’arxivística: no barrejar fotografies de diferents procedències i respectar l’ordre original d’aquestes. I amb les bases i la teoria que la Susanna els havia explicat prèviament ben fresques, els participants comencen a classificar i ordenar les fotografies de les capses.

Abans de començar, però, es fixen en el material de la pròpia capsa; i és que només aquelles que siguin d’alumini i llises seran aptes per a la conservació de fotografies. La capsa de fusta de puros, la d’alumini pintada per dins, i la de les galetes Birba, que és d’alumini però està envernissada, no serveixen. “Aquesta mena capses desprenen gasos nocius per a les fotografies”, explica la Susanna.

Quan ja saben quin tipus de capsa han de fer servir a casa, els participants estenen les fotografies sobre la taula per començar a classificar-les. Com que les fotografies de la Susanna i d’en Ricard estan conservades amb una funda, els participants poden tocar-les a mà alçada, però a casa ens haurem de posar guants, i tan aviat com puguem, haurem de comprar fundes. La classificació s’ha de fer tenint en compte tres criteris. En primer lloc, hem de separar els negatius dels positius; en segon lloc, les fotografies en blanc i negre de les de color; i per últim, les hem d’agrupar per formats i mides.

Una vegada feta la classificació, arriba la part més entretinguda: ordenar les diferents seqüències de fotografies. L’ordenació la podem fer seguint diferents criteris, tot dependrà del grup de fotografies amb què treballem. “Es tracta d’ordenar les fotografies per a trobar-les més fàcilment”, explicava la Susanna. En algunes ocasions ens resultarà d’utilitat seguir el criteri cronològic, com ha passat amb les fotografies d’un viatge a París que un dels grups ha ordenat; en d’altres utilitzarem el criteri onomàstic, sobretot quan es tracta de retrats i coneixem el nom de les persones que hi apareixen; i en altres ocasions farem servir el criteri temàtic. Per facilitar-nos aquesta tasca, la Susanna recomana que utilitzem una lupa per poder observar els detalls de les fotografies, que mirem bé les dues cares perquè a la part posterior hi podem trobar informació de profit, i que busquem altres documents familiars com ara cartes que ens ajudin a teixir la cronologia de les fotografies.

Segons la Susanna, el més bonic d’ordenar les fotografies és que “l’ordre ens permet entendre el moment que va capturar la fotografia”. La seqüència de fotografies familiars d’en Ricard ho mostra de forma molt clara, i és que primer hi podem veure els avis tot sols, i més tard s’hi afegeix la família sencera, amb els infants que no paren de moure’s. “Era al pati de Cerdanyola un dia que ens havíem reunit la família sencera”, recordava el Ricard. La Susanna també en té un exemple ben clar; una seqüència fotogràfica on apareix una parella sentimental que més tard desapareix, “i és que la relació no va reeixir”, explica. Així, a través de l’ordre de les fotografies podem explicar les històries familiars.

La possibilitat de recordar i relatar aquesta mena d’històries és, precisament, el valor afegit que aporten els arxivadors domèstics. “Els fons domèstics tenen individualitat, perquè els seus propietaris poden explicar històries i aportar noms”, diu en Ricard. Aquestes individualitats, a més, es podran incloure a la petita descripció que la Susanna recomana fer de cada fotografia.

L’Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi ha acolllit un taller d’arxivística domèstica

I per fer encara més complet el taller, en Ricard ha donat explicacions sobre com s’havien fet algunes fotografies. Al seu arxiu familiar hi ha tot un conjunt de retrats de llençol, que són aquells que es feien als pobles, per a ser utilitzades com a fotografies de carnet, amb un llençol de fons. “Es feien amb una profunditat de camp àmplia que permetia que la persona no quedés desenfocada”. En Rafael, un dels participants del curs, també hi ha posat cullerada en aquestes explicacions. Ell es va dedicar a la fotografia des que tenia 14 anys, i va treballar per a dues empreses fotogràfiques de Sant Andreu. “Era una feina que feia de més a més, els caps de setmana”, m’explica. Aquesta és la segona vegada que assisteix a un taller d’arxivística, i malgrat que moltes de les seves fotografies les té guardades en àlbums que ja no podrà desfer, quan n’hi arribin de noves farà servir els criteris de la Susanna per a ordenar-les.

Aquest és un taller que ens recorda la importància que tenen la memòria familiar i les fotografies que en són el testimoni, a la vegada que et convida a entrar al món de l’arxivística domèstica per tal de poder conservar-les totes dues.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. És tant interessant com impossible conservar els arxius fotogràfics domèstics en les condicions de temperatura, humitat, filtratge d’aire, i protecció amb embolcalls no àcids, necessaris per a la seva preservació. Això sols està en ma dels arxius, i aquests mai tindran la capacitat per a poder fer-ho.

    No ens queda més remei que prioritzar, i per això res millor que el copiar que fan a les Urgències dels Hospitals, un despatx de Triatge a cada Arxiu.

    Crec que si ens trobem amb daguerreotips, ferrotips o albúmines, tindrem clar que precisen una atenció urgent, de la mateixa manera si en negatius detectem nitrats, pel seu risc d’autocombustió, o plaques de vidre de gelatino bromur, pel seu risc de trencament.

    Un cop vistes les capacitats de cada arxiu, cal dissenyar un pla d’acollida començant per un correcte triatge del material que arriba. Què acceptem? Què no?, quin material escanegem i retornem? Quin conservem a l’arxiu? I finalment quin es portarà a restaurar.

    El dia en que ens dediquem a fer història inversa, re-explicant la història des de baix, és a dir des de l’individu de poble i ciutat en lloc del polític, industrial o governant, i entenem que els grans canvis socials venen des de el nivell popular serà quan les fotografies domèstiques, avui sense valor, tindran un pes específic important.

    Aquesta iniciativa que s’ha pres a Sarrià Sant Gervasi és important, però ara cal un segon nivell.
    Fàcil de dir, ho se, difícil de portar a la pràctica. Si els polítics no creuen que aquesta necessitat de preservació els hi donarà un retorn…. ho tenim pressupostàriament molt malament.
    Sort.