Salva Sanchis torna a casa

18.05.2018

Salva Sanchis és un ballarí, coreògraf i professor català que, com passa sovint, és més conegut a fora que aquí i ha ballat més a l’estranger que a casa seva. És doncs, un d’aquells personatges que ens fa plantejar la situació cultural del nostre país. Ara bé, avui no toca debatre sobre les nostres mancances culturals, sinó sobre les riqueses d’aquest artista que presenta la seva darrera peça al Mercat de les Flors: Radical Light.

Salva Sanchis | © Mercat de les Flors

Després d’haver estudiat interpretació a l’Institut del Teatre, es forma a P.A.R.T.S., on inicia la seva carrera com a ballarí i té l’oportunitat d’estar al costat dels millors professionals i mestres internacionals. Tot i venir del teatre, quan s’endinsa en el món de la dansa, Sanchis ho fa completament sense perdre’s per camins intermitjos. Li interessa la dansa per la dansa, el moviment per ell mateix, i la seva manera de coreografiar se centra en el desenvolupament del moviment, en una dansa no representativa. Per això, els seus espectacles requereixen ser llegits des de la perspectiva de la dansa i no del teatre, és a dir, una perspectiva que és per a ell més intuïtiva, més perceptiva i no pas racional. El creador i intèrpret sovint compara la dansa amb la música en tant que quan escoltem música el desig, fins i tot l’angoixa d’entendre, de trobar un sentit racional no hi són, i són els nostres sentits i emocions els que es posen en marxa. Prescindir del llenguatge és un dels fets que li semblava més positius de treballar amb la dansa, ja que li permetia arribar a públics molt diferents, de cultures molt distants, a la vegada que l’allunyaven d’uns dels elements que lliguen l’home a la seva part més racional, el llenguatge.

A Radical Light, es posen en joc dos conceptes oposats que Salva Sanchis defineix a través dels termes «dansa experiencial» i «dansa formal». La primera seria el moviment sorgit d’un estat d’alliberament i de gaudi que genera moviments espontanis i intuïtius, encara que a vegades inclogui passos que ja existeixen. Mentre que la segona fa referència a la dansa entesa en el setit més acadèmic i tècnic. Després d’observar aquest fet, i adonar-se que hi ha ballarins que en una festa mostren una riquesa de moviments i una fisicalitat que no es desenvolupen a l’aula i a l’inversa, decideix integrar aquestes dues realitats en un procés de creació. És important per a Sanchis remarcar que, ni aquests termes són objectius i definitius, sinó que formen part del procés creatiu, i que tampoc pretén a través de l’obra elaborar un comentari sobre un fenomen social.

De la mateixa manera, la música de Senjan Jansen i Joris Vermeiren, una peça de techno minimalista, mescla aquests dos mons, ja que d’una banda és música comercial, però d’altra banda treballa a partir de la recerca experimental del so. El punt d’unió entre aquestes dues realitats serà la pulsació, entesa com el ritme que desperta de manera natural el moviment, que és el motor del que anomena «dansa experiencial». El coreògraf recupera una relació directa amb el ritme, sense perdre les bases tècniques, amb l’objectiu de recuperar allò que sovint es perd en la dansa més acadèmica i en altres formes de comunicació, allò més singular de cada cos i cada cultura, allò més autèntic i personal, però sense deixar de ser una peça de dansa contemporànea en tots els sentits.

D’aquesta manera, Salva Sanchis, un ballarí amb un llarg recorregut que va haver de deixar el seu país per fer una carrera en condicions, ara torna a casa i posa fi a la seva feina de creador, però ho fa amb satisfacció per la feina feta i amb la il·lusió pels nous projectes. No deixa però la seva feina com a pedagog internacional que ensenya la dansa des de la complexitat i la profunditat que li pertanyen. Aquesta decisió és personal i més per una qüestió pràctica que no pas professional: Sanchis decideix donar prioritat a la seva vida familiar i dedicar més temps als seus estudis de Psicologia, incompatibles amb la feina de creador, ja que segons diu “crear exigeix una dedicació molt intensa que t’obliga a desconcectar d’altres assumptes”. D’altra banda, també es planteja si és incompatible viure a Barcelona i fer una carrera com a ballarí sense entrebancs, “a Brusel·les mai he hagut de lluitar contra les institucions, sempre he trobat un mànager, un productor, un teatre”, confessa.

 

 

Salva Sanchis té moltes coses a dir-nos, però no ho fa d’una manera racional, sinó més directa, sense filtres i amb la finalitat de fer-nos gaudir. Això no vol dir que l’intel·lecte no participi en el procés creatiu. El pensament hi és, però en diàleg amb el cos, en una acció conjunta, no com quelcom previ. Ara només toca mirar i percebre, “percebre l’emoció directa, no pas entendre”, diu Àngels Margarit. Ho podeu fer a partir d’aquest divendres 18 i fins diumenge 20 a la Sala MAC del Mercat de les Flors.

Trobareu més informació al web del Mercat de les Flors.