Saltem de pantalla?

21.02.2016

El sector del cinema i l’audiovisual barceloní es va reunir dijous passat a La Virreina per debatre sobre les polítiques al voltant de la creació i la producció audiovisual. El tema més candent de tots, que va articular el debat de principi a fi, va ser el sistema d’ajudes i subvencions, l’escassetat de les quals va esperonar les intervencions dels assistents, que van reclamar al (ja no tan) nou Ajuntament que aposti ells i per l’àmbit del qual formen part.

Ingrid Guardiola, moderadora del debat a la Virreina | Foto Bernat Puigtobella

Ingrid Guardiola, moderadora del debat a la Virreina | © Bernat Puigtobella

L’acte, moderat per Ingrid Guardiola, va reunir a la taula de debat que es va organitzar a l’Auditori Virreina Lab diversos professionals del sector: el realitzador Andreu Meixide; els productors Albert Solé, Marta Andreu, Xavier Atance, Tono Folguera, Cristina Lera i Pau Subirós; la directora Alba Sotorra; i els guionistes Albert Plans i Mercè Sàrrias.

Inicialment, tots ells van fer un petit parlament de tres minuts, exposant la seva posició sobre la conjuntura de les polítiques audiovisuals en l’àmbit municipal, tant les més remotes (de governs socialistes i convergents) com les més actuals. Es va parlar, d’entrada, de la necessitat d’un canvi d’enfocament de les administracions (Albert Plans) perquè destinin més recursos, més equipaments, a la producció audiovisual per fer de Barcelona “un referent” (Cristina Lera).

Demandes senzilles i senzillament complicades, perquè el panorama no sembla convidar a l’optimisme. Tono Folguera es va referir a la “manca de diàleg” que hi ha hagut amb el govern municipal (“amb tots”), que “s’ha de resoldre” perquè hi hagi unes “normes clares” que facilitin la feina, la gestió i la comunicació de tots els actors que hi estan implicats. Folguera va mostrar-se esperançat amb el nou govern. Pau Subirós va centrar-se en la desprotecció de la fase de desenvolupament de les produccions, “la més important”, i va apostar per la vinculació de professionals estrangers amb els projectes locals.

Marta Andreu va parlar de tres punts fonamentals: revertir el privilegi de la viabilitat per damunt de la sostenibilitat; deixar de confondre la quantitat amb la qualitat; i la necessitat de generar sinergies, perquè la cultura “trontolla, i la pública encara més”. Es va mostrar partidària d’organitzar més comissions preparades que debatin i avaluïn sobre cinema i va posar els exemples de Bogotà, Santiago de Xile, Ciutat de Mèxic o Lisboa pel que fa a la línia a seguir. Xavier Atance va fer el mateix amb França i va negar l’existència de polítiques culturals a Barcelona (“i això és molt trist”) en contraposició amb moltes altres ciutats europees. Atance va fer una comparació de la situació del cine al costat del teatre, les sales d’exposicions o les escoles, que deixa el sector cinematogràfic, al seu entendre, clarament en desavantatge.

Debat sobre l'Audiovisual a la Virreina, dijous passat

Debat sobre l’Audiovisual a la Virreina, dijous passat

Mercè Sàrrias va demanar “invertir la piràmide”: que no es facin tantes produccions i que les que es facin es cuidin, rebin ajudes consistents i que estiguin ben fetes. Per ella, en la mateixa línia que Pau Subirós, els primers passos són decisius, perquè, si no, “construïm guions que són peus de fang”. Albert Solé, per la seva banda, va dir que la gestió de les dretes ha “matxacat” el sector i va fer un símil entre el tràngol que experimenten aquells que en formen part i les desventures de Leonardo DiCaprio a The revenant. Molt cinematogràfic tot plegat, esclar. També és del parer que els professionals del sector no saben què volen explicar perquè no tenen un model que els empari. Finalment, Andreu Meixide va reivindicar la inclusió de “la gran massa de gent que treballa al marge de la Indústria i de l’Acadèmia”.

Després va començar el debat. Entre ells i, progressivament, amb una gran part d’assistents a l’acte (la majoria gent del sector), que també va dir-hi la seva. Es van posar molts temes sobre la taula, amb el denominador comú de la falta de recursos: la creació d’un centre de l’audiovisual, el % del pressupost que s’hauria de destinar a les ajudes, la comparació entre Barcelona i Madrid, la qüestió de la llengua, l’absència de full de ruta, l’educació, la pirateria, el paper de BTV, les banderoles, el mite de la gratuïtat de la cultura… Tot plegat intentava respondre la gran pregunta: com es poden desenvolupar polítiques per ajudar a la creació i a la producció? Les propostes són raonables d’acord amb els pressupostos de què es disposen? Haurem de veure què fa, a partir d’ara, Barcelona en Comú.

Aquest procés de reflexió sobre la implementació d’una política audiovisual i cinematogràfica, que doni suport a l’ampli divers teixit d’aquest sector, està impulsat pel Consell de la Cultura de Barcelona en el marc dels processos participatius vinculats al PAM (Pla d’Acció Municipal), en el context d’elaboració del Pla de Cultures 2016-2026. La propera sessió al voltant de l’audiovisual serà el proper 10 de març, concretament sobre exhibició i distribució.