Sabors d’Irlanda

Maria Barbal ha coincidit amb Cólm Tóibín i Colin Barret a Sort, i d'aquesta sort n'ha fet un magnífic article.

Cólm Tóibín i Colin Barret, dos escriptors irlandesos de generacions diferents, han coincidit amb Maria Barbal al Pallars aquest mes d’agost en una trobada propiciada per l’Ajuntament de Sort. L’autora de Pedra de tartera fa una lectura de les seves obres.

Cólm Tóibín (Enniscorthy, 1955) és un autor consagrat, amb èxits clamorosos, com la novel·la Brooklyn (Amsterdam, 2010) o El testament de Maria (Amsterdam, 2014), amb una trajectòria de narrador molt interessant. És també assagista.

Mares i fills (2019), acabat de puCólm Tóibínblicar en català, també per Amsterdam Edicions, traduït per Ferran Ràfols Gesa és un conjunt de contes d’una gran bellesa. L’autor ha afirmat: “Baso cada conte en un individu; això et genera el punt de vista. I ja ho deia Henry James que d’aquí sorgeix tota la resta”.

El títol pot fer pensar en narracions convencionals però, en la meva opinió, res més lluny del que hi trobem. Tampoc no són rebuscades, estranyes ni volgudament sorprenents. El lector hi reconeixerà trossos de vida, que sovint suggereixen vides senceres i que aproximen a uns personatges amb qui pot connectar; de vegades, profundament.

Uns quants protagonistes d’aquests contes han viatjat, han marxat del lloc d’origen, molt sovint d’Irlanda, i s’han quedat a l’altra banda del món, per tornar al cap del temps de forma passatgera o, senzillament, per tornar. D’altres, han viscut sempre allà on van néixer, on coneixen tothom i ells són coneguts per tots, com ara la Nancy, que té un fill capellà. Per a mi, d’aquestes distàncies es desprèn, no sé si per voluntat de l’autor i tampoc no importa gaire, la bella idea que els humans som, arreu, substancialment iguals. Varien les formes, les convencions, però cadascú viu dels afectes, del rebuig, del paisatge que l’envolta, de la seva nostàlgia. Establim un diàleg amb els nostres, amb la societat primera, que ens dona unes coordenades, l’establim amb el món, que ens les modifica. La vida que no troba un cert sentit, es despulla d’intencions, fins que arribem a una certa maduresa, quan és massa tard per a tantes coses i alguns errors comesos s’il·luminen desvergonyidament davant la nostra mirada. Llavors podem haver adquirit aquella saviesa d’algun d’aquests personatges de Mares i fills. Podem mesurar el nostre somriure i les nostres paraules.

Com m’entusiasma la Frances de Dues dones! Quin caràcter aquestes dones irlandeses, siguin o no mares, que pròximes i que inabastables! Són fetes amb muntanyes d’esforç, dotades d’una gran intel·ligència, sovint amagada, com Lady Gregory, la de la protagonista de Silenci. Com la Nora Webster de la novel·la del seu nom.

Crec que haig de fer notar que, en aquestes narracions, la història s’emporta el lector del braç i no cal res més per gaudir-les com d’un passeig esplèndid, però si, en acabat de llegir, es mira el títol i es torna al protagonista, un s’adona que el capellà jutjat per abusos no és el personatge principal de Un capellà a la família. Ho és la mare, la família, en tot cas. Que a El carrer, la història del Malik s’amplia a molts dels paquistanesos que emigren per treballar en grans ciutats europees, en països estranys; al conte, en una Barcelona de la qual, durant molt de temps, només coneixen un carrer. A Dues dones, la història de la Frances és la que omple la narració, però al final, quan apareix la segona dona, la dimensió de la protagonista s’engrandeix i ho fa tota la història narrada. Per tant, hi ha més d’un tros de vida, hi ha una estructura que ens porta al tema i els contes s’engrandeixen i guanyen intensitat .

Els finals no són feliços ni infeliços, són coherents amb els elements que constitueixen l’argument. Uns quants són aspres, com ho és la vida de cada dia, com ho són sovint les relacions familiars. A La nova Espanya o a El quid de la qüestió o a Una feina d’estiu, per posar només tres casos, així es produeix. El tema del lligam entre mares i fills té valor en la majoria de les narracions però no em sembla que, literàriament, sigui decisiu. Un exemple, Estiu de 1938, una narració ambientada a La Pobla de Segur.

Amb les tres primeres narracions de Cólm Tóibín a Mares i fills ja n’hauria tingut prou per expressar tot el plaer que m’ha procurat la lectura d’aquest llibre. Les següents, no han fet més que confirmar-lo, hi he connectat amb el meu jo de lectora. El llenguatge és directe, ple de matisos, que són la bellesa de l’estil, on cap mot no hi sobra. Al contrari, de vegades, amb la síntesi, l’autor exigeix un lector atent, amatent, per captar tota la densitat del conte. Sota la condició d’aquest plus d’atenció, li ofereix encara molt més.

Inclino el cap davant d’un nou mestre com l’anomena Andreu Jaume al pròleg i, si bé ha estat un gran goig llegir cada una d’aquestes pàgines, per a mi, la que m’ha colpit més fortament ha estat la segona, una de títol enigmàtic, La família buida, on qui llegeix pot intentar acabar el traç de l’autor quan ell ha alçat la mà i ens ofereix uns silencis d’allò més suggestius. Com el moviment de les ones.

Colin Barret (1982) ha presentat el recull de contes Glanbeigh (Young skins) que ha publicat Sajalín editores, dins la col·lecció Al margen, amb traducció de Celia Filipetto i pròleg de Kiko Amat.

Aquest autor que acabo de conèixer, nascut al Canadà el 1982, i amb bastants anys de vida a Irlanda, ha estat una memorable sorpresa perquè la seva literatura és sàvia, té un estil contundent, refinat, d’una maduresa extraordinària. Els contes del seu llibre tenen almenys un punt de contacte amb els contes de Cólm Tóibín. Hi ha en els personatges el desig, sovint ofegat, de marxar a una altra banda, d’abandonar el lloc on els ha situat la família o les circumstàncies i buscar millors ocasions per créixer o assegurar-se una vida millor. Hi ha, naturalment, mares i fills, lligats per la voluntat de protegir-se recíprocament, de vegades, desunits per les circumstàncies.

En aquests set intensos arguments, situats en pobles irlandesos, els protagonistes de Barrett, maltractats pels gens, la pobresa o l’anomenada falta d’oportunitats, la política o la religió, el destí?, ens inspiren tendresa i rebuig a parts iguals, ens sorprenen en els seus errors i petites il·lusions, en l’astronòmica distància que hi ha entre el que desitgen i el que fan per obtenir-ho. El sexe, la droga, la beguda, la violència, semblen paranys posats per enfonsar-los, per fer impossibles les seves aspiracions. M’han impressionat, en especial, Bad i Arm, dos homes, encara joves; l’un abatut per un trauma que l’ha deixat minvat, amb dolors quasi continus; l’altre, fill únic d’uns pares grans, que potser han confiat excessivament en ell. Em sembla més revelador el títol en anglès, Young Skins, aquestes pells encara tendres i, per tant, vulnerables, aquesta joventut adolorida en els seus plaers, que semblen anul·lar la possibilitat de pensar, de decidir, perquè actuen com un anestèsic. Hi ha l’amistat com alguna cosa bella que, sovint es converteix en una condemna.

Els personatges femenins joves semblen tenir més clar que l’opció és anar-se’n, sigui a Dublín o més enllà, a trobar alguna opció millor. Fins i tot la d’entrar a la Universitat. Les dones grans i velles apareixen submises a les dificultats o desgràcies dels seus fills. La de l’Úrsula, la del Bad, la de l’Arm, en graus diferents, però callades i expectants.

La de Colin Barrett és una narrativa poderosa, detallista, amb uns diàlegs esplèndids, amb la poesia que s’esquitlla per entre la misèria d’algunes situacions. Coneixem els personatges, els paisatges per on es mouen, els veiem caminar i avançar amb cotxe, beure als pubs o als bars més desastrats. Ens recordem d’ells com d’algú conegut, un veí, un company.

Resumint. Sabors d’Irlanda, intensos, poderosos, literàriament reeixits.

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació