Sabíeu que Shakespeare era català?

No cal ser un il·luminat per adonar-se que William Shakespeare, el millor dramaturg de tots els temps, era un català que mai va gosar sortir de l’armari. Tenia motius per ocultar la seva veritable identitat. Per començar mai no hauria aconseguit els favors de la reina d’Anglaterra si hagués transcendit que en realitat no era nascut a Stratford upon Avon sinó a Matadepera. El seu nom, però, que en català literalment vol dir ‘sacseja pera’, no és més que una traducció desviada d’aquest topònim català. Shakespeare no hauria volgut reconèixer mai la seva catalanitat, però hauria deixat aquest senyal inequívoc per a qui volgués fer càbales en el futur. Per què, si no, és tan obscur l’origen del bard matedeperenc? Per què tenim tan poca documentació sobre els seus avantpassats? Com és que pràcticament no hi ha registres que donin fe del seu enigmàtic pas per la terra?

El dramaturg anglès William Shakespeare.

Els nous mètodes historiogràfics que propugna Jordi Bilbeny des de l’Institut Nova Història, haurien d’il·luminar algunes zones fosques de la nostra història. El mètode filològico-detectiu, que ja ha donat grans fruits en l’estudi de Cristòfol Colom, Miguel de Cervantes o Leonardo da Vinci, tots ells pròfugs d’una catalanitat reprimida o silenciada, és aquí d’una extrema pertinència. O em negareu que el sol·liloqui de Hamlet, aquell Ser o no ser entre dubitatiu i desesperat, no és per si mateix una confessió en tota regla de la identitat esqueixada de Shakespeare. I quan parla dels embats de la fortuna, no és prou clar que es refereix a la mala sort dels catalans, que han anat vivint sota el jou dels fenicis, romans, musulmans o castellans des de temps immemorials? Per què va escriure tantes obres de caràcter històric sobre les dinasties angleses si no per dissimular la seva catalanitat?

L’Institut de Nova Història té un precursor preclar en la figura de Salvador Dalí. Va ser el pintor empordanès qui va descobrir, amb el seu mètode paranoico-crític, que Jesucrits havia estat assassinat pels catalans. “A la Biblioteca Vaticana vaig comprovar que Ponç Pilat abans de ser prefecte de Judea ho havia estat de Tarragona”, va revelar un dia Dalí. “Com que els romans no volien que la guàrdia del prefecte fos gent del país en què governava, havien decretat que s’endurien els soldats de la província de la qual marxaven. Indefectiblement, els soldats de Ponç Pilat eren de la Tarraconense….Els catalans van crucificar Jesucrist!”