Sabartés i Gili: dues amistats per Picasso

Querido Picasso. Querido jefe. Querido amigo. Amb aquestes paraules s’inicia una de les cartes que l’escriptor, biògraf i secretari personal de Picasso, Jaume Sabartés envia al pintor. Els dos són fundadors del Museu Picasso de Barcelona, on des del 23 de novembre fins al 24 de febrer, dins de l’exposició Sabartés per Picasso per Sabartés, es presencia aquesta relació d’amistat a través de la seva correspondència personal. No és l’única mostra que podrem visitar al museu durant aquestes dates: també veurem la relació entre Picasso i la ciutat de Barcelona a partir de l’amistat amb els editors Gustavo Gili, a l’exposició Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili, treball i amistat.

El Museu Picasso de Barcelona ha recuperat les cartes que el pintor Pablo Picasso escrivia al seu gran amic Jaume Sabartés. Aquesta amistat, nascuda en l’etapa acadèmica a la Llotja i mantinguda posteriorment en la llunyania, es pot veure representada en l’exposició Sabartés per Picasso per Sabartés a través de la correspondència que s’enviaven entre el 1905-1967, després que Picasso marxés a París i Sabartés a Guatemala. 700 cartes que formaven part de l’arxiu personal del gran amic del pintor i que es van trobar en una caixa l’any 1968, quan Sabartés va morir. No obstant, ell mateix va deixar escrit que les cartes no es podrien llegir fins 50 anys després de la seva mort.

La comissaria de l’exposició, Margarida Cortadella, explica que Sabartés és “un gran conegut i, alhora, un gran desconegut. Per això, volem reivindicar la figura del que va ser fundador del museu”. Al llarg de l’exposició s’observen petits relats que van compondre la seva amistat, no només des de les cartes, sinó a partir de textos publicats per Sabartés sobre Picasso, i retrats del pintor malagueny al seu gran amic. A més, un dels testimonis indiscutibles d’aquesta història és el llibre de memòries que Sabartés va escriure, Picasso, retratos i recuerdos, on la sintonia amb el jove Picasso va ser immediata.

A finals dels cinquanta, quan els dos s’apropen als vuitanta anys d’edat, un dels motius recurrents de les seves cartes eren les bromes de caire sexual i l’humor groller. En la correspondència, Picasso hi afegia postals de noies joves i atractives. Ells ho anomenaven “coses de trempar i riure”. En algunes de les postals i imatges hi surten actrius com Josette Arno o la nadadora Esther Williams. Sabartés escriu damunt la pàgina impresa i Picasso redibuixa la imatge afegint el seu amic en situacions ridícules.

Pablo Picasso i la relació amb els editors Gustavo Gili

En les mateixes dates, el Museu Picasso de Barcelona dedica una exposició entre la relació del pintor amb els editors Gustavo i Gili a partir del fons del matrimoni Gustavo Gili que el museu va adquirir durant el 2014.

Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili. Treball i amistat, comissada per Claustre Rafart i Planas, s’inicia amb l’impuls d’una nova línia de bibliofília, Edicions de la Cometa de la mà de Gustau Gili Roig l’any 1926. La relació de Picasso amb els editors està dividida en dues etapes: primer amb Gustau Gili Roig i després amb el seu fill Gustau Gili Esteve i Anna Maria Torra, que es va mantenir al llarg de la vida. A més, l’exposició mostra la importància de la ciutat de Barcelona per Picasso durant la segona meitat del segla XX.

Gustau Gili Roig va proposar a Picasso editar un llibre d’artista pel seu projecte editorial. Al capdavant hi havia Agustí Calvet (Gaziel) i Hermenegilgo Alsina. Explica Rafart que “l’exposició relata una història on els actors principals son Picasso i els editors, els actors secundaris Gaziel i Alsina, però el veritable protagonista és el llibre”.

La primera idea va ser la de fer un llibre sobre tauromàquia. L’artista es va decantar pel tractat de José Delgado, àlies Pepe Illo (Hillo), La Tauromaquia o el Arte de torear. Però el projecte no es va arribar mai a publicar. Va ser als anys cinquanta, quan Gustavo Gili Esteve va proposar a Picasso de reprendre el projecte i d’aquí néixer la seva gran amistat.