Rusiñol i Casas, els influencers

Entre 1889 i 1892, dos amics van decidir viatjar junts per Catalunya amb la voluntat de gaudir sense presses de tot el que veien i convertir-ho en art. Eren Rusiñol i Casas, “els instagramers del moment”, tal com els defineix Vinyet Panyella, comissària de l’exposició Rusiñol i Casas per Catalunya en carro, que es pot veure al Museu de la Vida Rural de L’Espluga de Francolí.

En quin sentit Rusiñol i Casas s’apropaven a la figura actual dels instagramers? Rusiñol escrivia articles a La Vanguardia relatant totes les seves peripècies, i Casas era l’encarregat d’il·lustrar les peces: “Els seus dibuixos són instantànies fetes en temps real mentre viatgen”, remarca Panyella. Textos i imatges creades al moment per a ser gaudides de forma efímera.

De la mateixa manera que normalment una foto d’Instagram es publica amb la finalitat de ser vista, i no pas per ser catalogada, arxivada o exposada, Casas dibuixava les il·lustracions amb la senzilla voluntat d’amanir el text de Rusiñol. No es preocupava de guardar aquestes peces i no pretenia que aquests esbossos transcendissin el format en el qual es publicaven.

I allà ens els hem d’imaginar: dos amics de la burgesia catalana de viatge en carro. El 1889, el crític Frederic Rahola escrivia sobre ells: “En vez de entregarse al ocioso disfrute de su fortuna se dedican con ardiente vocación a la realización del arte, sin miras interesadas ni ansia de lucro”. És precisament per això que els artistes van escollir un carro tirat per un cavall: per avançar sense pressa ni horaris, parar quan volien i dedicar-se a la contemplació.

Amb 28 i 23 anys respectivament, Rusiñol i Casas entenien el viatge com una descoberta artística. Tal com Vinyet Panyella sap gràcies a la lectura de llibres publicats posteriorment, com ara Anant pel món (1895), Rusiñol entenia l’artista “com una persona errant amb una carretera blanca davant”, és a dir, seguia l’ideal de l’art “que ha de fer camí i anar més enllà de la quotidianitat”.

És per això que els dos companys anaven a la recerca del paisatge i de la llum, i entenien la ruralia com una experiència de contemplació i inspiració. Abans de coincidir a París, el seu primer viatge va partir de Manlleu i va recórrer la Catalunya Vella. Allà plasmarien en petit format –perquè l’espai del carro no els permetia portar masses estris ni pintar en grans telers- una ruralia que entenien com un món que s’acabava, un espai de pobresa i decadència.

El 1889, Rusiñol ja era conegut com a paisatgista, mentre que Casas era un pintor urbanita –curses de bous, escenes urbanes, retrats- que encara no havia demostrat tot el seu potencial. Aquests viatges provocaven en els artistes “emocions estètiques molt difícils d’oblidar”, tal com escrivia Rusiñol. Mentre ell es retrobava amb els paisatges, Casas s’hi enfrontava i s’entrenava en l’art del dibuix, en el qual temps després demostraria excel·lir.

Més tard, el 1892, els dos amics repetirien el viatge en carro de Manlleu a Sant Feliu de Guíxols en una experiència que els joves d’avui en dia etiquetarien a Instagram amb el hashtag nostàlgic #tbt (The Best Time) i que la comissària de l’exposició defineix com un remake. Aquestes dues aventures, i també d’altres com ara el trajecte entre Vic i Barcelona que van fer en bicicleta l’estiu del 1889, queden plasmades en l’exposició en qüestió.

Si bé la trajectòria artística de Rusiñol i Casas va acabar essent diferent per cadascú, l’amistat que els unia es va mantenir tota la vida: “Són dos artistes que fan un tros de camí junts i que després excel·leixen per separat”. Els dos tenien, sobretot, un tret en comú: l’ànsia de llibertat artística i personal, i la voluntat de ser reconeguts per tota la societat com a artistes.

Així ho demostra l’última exposició de l’Any Ramon Casas, que va començar el 2016 i que s’acabarà el 14 de gener del 2018 amb la clausura de la mostra Rusiñol i Casas per Catalunya en carro. L’exposició consisteix en olis, dibuixos, fotografies i documentació original d’entre 1889 i 1892. Com si d’aquí cent vint-i-cinc anys, algú investigués l’Instagram d’una persona i digués: mira, això, això i això, són aquelles experiències del seu dia a dia que la van convertir en l’artista que recordem. Dalt del carro, amb un pinzell a la mà i preparats per convertir-se en referents del modernisme, allà es reafirmaven com a artistes #RusiñoliCasas, els influencers.