Rufus Wainwright i ses luxoses “postures” al Liceu

12.04.2019

El cantautor Rufus Wainwright va convèncer i molt el públic del Liceu aquest dimarts. El canadenc va repassar els seus primers dos discos en una actuació que, per a molts, va ser memorable. Oriol Abulí va gaudir de l’espectacle i explica l’experiència a Núvol.

Rufus Wainwright al Liceu | Foto: Oriol Abulí

I fear it’s a long way down

La cançó Barcelona obria el disc de debut d’una de les veus més ben dotades del món, la de Rufus Wainwright, i obria també el concert que el músic va oferir al Liceu. Quan la va escriure «no en vaig encertar ni una», deia rient el cantant. El flamenc (error), el no haver visitat mai la capital catalana (prejudici erroni) i la tauromàquia (gran error) farcien versos que només es perdonen quan queden solapats pel tema principal de la cançó: vèncer la por a la mortalitat. L’agraïment per la indulgència del públic i la porta oberta a una segona cançó van ser celebrats. Aquesta portentosa veu sonava dimarts al Liceu per segona vegada poc després d’acomiadar-se de Catalunya l’any passat, en solitari, al festival del castell de Peralada. El públic no va trobar a faltar la banda quan només sonava la veu del canadenc, que també és parent polític de Leonard Cohen. De fet, no hi ha cap banda que el pugui tapar, sobretot quan es despullen les lletres de les cançons, que Wainwright considera un 85% de l’obra. Acompanyades del seu piano o guitarra, això sí.

the pockets don’t hold / any more sunken treasures / after baptism by whiskey

Precisament Cohen va ser qui es va passar dos dies seguits escoltant sense parar Sally Ann, cançó del primer disc de Rufus Wainwright, fet confirmat per la seva filla. Un altre dels moments en què Wainwright va recordar el seu bon amic que l’observava des d’alguna part metafísica i que va ser qui pòstumament va provocar que tornés a interpretar la versió d’Hallelujah, peça de descoberta de la seva música per a molts i moltes. La cançó de l’Espasa de Dàmocles tallava en dues parts els protagonistes de la nit: els seus dos primers discos. Precisament aquesta espasa suposava un regal enverinat a Donald Trump i anava dedicada a «aquells que creuen en no perdre l’enteniment».

Can’t expect the world to be your Raggedy Andy

El segon disc, Poses, sencer i en l’ordre original, encetava la segona part del concert d’homenatge a 20 anys de carrera. Cigarettes and chocolate milkel seu primer gran hit, va ser reconegut pel públic del Liceu en aquesta segona actuació (9 anys després de la primera). Escenaris com la Sala Apolo, el festival Primavera Sound o també el festival als Jardins de Pedralbes han estat llocs de pas pel mont-realès. La propera parada podria ser l’Auditori del Fòrum (Parc del Fòrum), un espai a l’alçada del nivell interpretatiu que ja no pot baixar.

All these poses […] / Makes any boy feel as pretty as princess

El concert del Liceu va continuar amb més versos del disc Poses però, com era d’esperar, no el va tancar la cançó que també posa punt i final al disc, sinó que vam tornar a Rufus Wainwright amb Imaginary Love, per continuar amb la més recent Going to a town, Across the universe dels Beatles i una cançó que no va sonar a Madrid (llegir en to picaresc). No penseu gaire més, que ja ho sabeu. És clar, la per fi, Hallelujah.

I’m so tired of you, America

La mateixa Rachel Eckroth, integrant la part especialment pianística de la banda, també va telonejar aquells prop de 140 minuts de concert amb interludi, com a l’òpera que tant gaudeix Wainwright. Ens trobem amb la primera proposta artística que es teloneja a si mateixa? El fet és que tant a ella i la seva veu norajohnesca com al mateix Rufus el Liceu els provoca alguna cosa. Per ella, el teatre més bonic que ha vist a la vida; per ell, l’espai on consagra el seu pop adult i crepuscular que precedirà la presentació del proper disc, més mainstream i ja gravat, que esperem que surti a la llum ben aviat.

No és fàcil presentar dos discos de fa prop de 20 anys complets en el mateix concert sense despentinar-se, canviar-se de roba tres vegades, endossar la tauromàquia a un públic català i passar de puntetes sobre el Procés decidint dir “Península Ibèrica o com vosaltres vulgueu” a aquestes nostres controvertides i embarrancades terres. El Suite Festival BCN Music Experience continua, però les poses de Wainwright amb banda ja no les pot superar ni Leonard Cohen, en pau descansi.