La condició posthumana: una ètica per al segle XXI?

29.11.2015

Avui, dilluns 30 de novembre, Rosi Braidotti serà al CCCB a les 19h per impartir la conferència ‘La condició posthumana’. La presència de Braidotti és un esdeveniment del tot especial en el cicle de xerrades que @CCCBDebats organitza en el marc de l’exposició +Humans.

Rosi Braidotti imparteix avui al CCCB la conferència 'La condició posthumana'

Rosi Braidotti imparteix avui al CCCB la conferència ‘La condició posthumana’

 

Rosi Braidotti ha publicat recentment The Posthuman, un assaig que explora un dels conceptes que ha fet explosió en el debat filosòfic dels darrers anys. Braidotti hi afirma que la proliferació de les identitat virtuals, el menjar transgènic, les pròtesis d’última generació, la robòtica o les noves tècniques de reproducció són paradigmàtics d’un món emergent que es caracteritzarà per la connexió global i la mediació tecnològica. Cada dia més es fa borrosa la línia que abans separava clarament el que és humà del que no ho era. El posthumà aflora per totes aquestes escletxes que posen en evidència que el concepte d’humà s’ha esquerdat. Braidotti ha explorat les implicacions que aquest canvi ha tingut i tindrà en la concepció tradicional del subjecte, que ha deixat de ser aquell jo unitari.

Ara que els polítics presumeixen tant de llegir Immanuel Kant, és interessant que Braidotti posi justament en crisi alguns conceptes kantians, com ara la noció del subjecte pur, o la noció d’un progrés universal de matriu europea, o fins i tot el concepte de pau perpètua. Baridotti sosté, doncs, que no som d’una peça, però en lloc de percebre aquesta nova condició posthumana com una pèrdua de la integritat cognitiva i moral de l’home, la teòrica italiana considera que la condició posthumana ens ha de permetre donar sentit a les nostres identitats, cada vegada més flexibles i múltiples.

En el seu assaig, Braidotti analitza les conseqüències que es deriven d’aquest nou gir del pensament cap a una dimensió post-antropocèntica, que abraça tant la realitat d’altres espècies com la sostenibilitat del nostre planeta en la seva totalitat. Des del moment que les actuals economies de mercat es beneficien del control i domesticació de tot ésser vivent, el seu desplegament comporta una hibridació irreversible, que esborra qualsevol distinció categòrica entre l’humà i altres espècies, siguin llavors, plantes, animals o bactèries. En definitiva, l’home ja no pot ser el centre de tot si hem de salvar el planeta.

Braidotti és catedràtica de filosofia i directora del Centre per les Humanitats de la Universitat d’Utrecht. La seva reflexió desemboca en l’impacte que el posthumà tindrà en l’estudi de les humanitats, que s’haurà d’obrir a El gran repte de la condició posthumana consisteix a reconèixer i aprofitar oportunitats que facilitin la construcció de nous vincles socials i comunitats sense deixar de banda la sostenibilitat del planeta i l’empoderament de les persones.

Com apunta Stefan Herbrechter a la revista Culture Machine, “la condició posthumana pot facilitar la tasca de redefinició d’un nou rol per a Europa en una època en què el capitalisme global és tant triomfant com incapaç de proporcionar al planeta sostenibilitat i justícia social”.