Rosa Parks i l’escola: la formació de la gran activista negra

6.01.2019

1955: la història racista dels Estats Units rep una sacsejada dins d’un autobús. Rosa Parks, una jove negra, es nega a cedir el seient a un home blanc. El conductor ho denuncia a la policia i la dona acaba sent detinguda. L’acte desencadena mobilitzacions que posen contra les cordes el sistema racial americà. El nom de la protagonista passa a la història: Rosa Parks, Rosa Parks, Rosa Parks. Però què més sabem d’aquesta referent de les lluites pacífiques? Com van néixer les seves conviccions? Quina educació va rebre? Sembra Llibres publica La vida rebel de Rosa Parks, una biografia feta per la historiadora Jeanne Theoharis. Destaquem 10 moments de l’escolarització d’aquesta lluitadora.

Rosa Parks en un autobús de Montgomery

1. Rosa Parks va néixer el 4 de febrer del 1913 a Tuskegee (Alabama), filla d’una mestra i d’un paleta. Els seus avis, amb qui Parks va viure, havien estat esclaus. L’avi li va inculcar la consciència política i l’orgull de ser negres. De la infància, Rosa Parks recorda la violència del Ku Klux Klan, societat secreta estatunidenca de caràcter racista i xenòfob que, evidentment, limitava les possibilitats del dia a dia de persones com ella. Davant del temor que sembrava aquesta organització, el seu avi s’asseia de nit al porxo amb un rifle. De vegades, la Rosa es quedava amb ell: “Volia veure’l matar algú del Ku Klux Klan”, explicava.

2. Degut a aquests incidents i molts d’altres que exemplificaven la dinàmica general de la societat americana, la determinació de Rosa Parks pel canvi va començar ben aviat. De fet, l’àvia de Parks estava preocupada per la bel·ligerància de la noia, i la renyava perquè li deia que no arribaria a fer-se gran si no aprenia “a parlar als blancs sense fums”. Davant d’aquestes recriminacions, la jove sentia que l’àvia estimada s’havia “arrenglerat amb la raça blanca hostil”. Un dia, davant d’aquestes recriminacions, Parks va dir a l’àvia: “Prefereixo que em linxin abans que viure maltractada, abans que no m’estigui permès de dir ‘això no m’agrada’”. L’àvia intentava ensenyar-li el preu i les condicions de la supervivència.

3. A Pine Level, on vivia Parks, l’escola per alumnes negres consistia en “un barracó sense pintar, amb una sola habitació escarransida i porticons de fusta sense finestres” per a nens des de primer fins a sisè de primària. Funcionava només sis o set mesos, un calendari escurçat per tal de facilitar les feines al camp. L’autobús escolar, finançat per l’administració per als alumnes blancs, no estava disponible per a la mainada negra, de manera que la Rosa el veia passar mentre anava i tornava caminant de classe. Com molta altra quitxalla, de petita va haver de recollir cotó des que sortia el sol fins que es ponia.

4. Des de ben petita, els McCauley –aquest era el cognom de la família de Rosa Parks- parlaven obertament amb ella de la història de l’esclavitud, de la situació dels negres a Alabama o de “com sobreviure sense ficar-se en problemes” i alhora “enfrontar-se amb gent blanca que no ens tractava bé”. La família de la Rosa provava d’inculcar-li una ira controlada, una estratègia de supervivència que buscava l’equilibri entre la docilitat i la militància. L’educació familiar va ser, per ella, tant o més important que l’escolar.

5. La mare de la Rosa va mantenir-se ferma en la voluntat que la seva filla rebés una educació adequada. Com que no hi havia cap formació possible per a la canalla negra després de sisè, va matricular Parks, que aleshores tenia onze anys, a l’Escola Industrial per a Noies de la Sra. White a Montgomery i la va enviar a viure amb la tieta. L’escola representava un sacrifici econòmic enorme per a la mare. Després del primer semestre, la noia va rebre una beca i treia la pols, escombrava i netejava les aules quan s’acabaven les classes.

6. L’escola, que ensenyava les noies negres a ser dones cristianes, emfatitzava la dignitat de tothom. Les professores enumeraven les llibertats que establia la Constitució i les responsabilitats de tots els ciutadans. Parks va aprendre que ella “era una persona amb dignitat i amor propi. Ens van ensenyar a ser ambicioses i a creure que podríem fer el que volguéssim a la vida”, reforçant el missatge que ja li havien inculcat a casa. A l’escola ensenyaven “que el color de la pell i la textura dels cabells no tenia res a veure amb el caràcter”. D’allà en van sortir altres activistes, com Jhonnie Carr o Mary Fair Burks.

7. L’escola va tancar un any abans que la Rosa en pogués obtenir el títol. El Ku Klux Klan i altres segregacionistes s’oposaven a la tasca que feia la senyora White. Algunes persones blanques tenien por que una escola així pogués produir noies joves apoderades. Els habitants blancs evitaven la senyora White i els altres professors, a qui aïllaven socialment. Amb tot, la senyora White tampoc era cap radical. Mai va contractar dones negres per fer de mestres, i a classe algun cop havia donat respostes xenòfobes al tema de l’esclavitud.

8. Parks va cursar l’últim any d’educació mitjana al centre Booker T. Washington Junior High School. Després, es va veure limitada per les responsabilitats familiars i les reduïdes opcions econòmiques i educatives. Com que a Montgomery no hi havia centres de secundària per a estudiants negres, la Rosa va anar a una laboratory school (escola pràctica) a la Universitat Estatal d’Alabama. La mare de la Rosa volia que fes de docent, però ella sentia que les escoles eren massa segregades i opressives, i preferia ser infermera o treballadora social. Malgrat aquesta ambició, va haver de deixar l’escola als 17 anys per cuidar l’àvia malalta.

9. Mentre cuidava l’àvia, Parks havia de treballar. Era l’època de la Gran Depressió i no hi havia gaire feina. Es va escarrassar tant com va poder, va treballar a la granja familiar i va fer feines domèstiques a cases de blancs. Guanyava aproximadament quatre dòlars a la setmana com a minyona, treballant set dies i també alguna nit. Les feines domèstiques exposaven les dones negres a l’assetjament i les agressions sexuals, riscos que ella mateixa va documentar. Durant tota la vida, la Rosa va compatibilitzar les responsabilitats de les cures familiars amb els seus objectius polítics i aspiracions personals.

10. A la primavera de 1931, un amic li va presentar Raymond Parks, molt actiu políticament. Al principi, la Rosa no hi estava interessada de forma sentimental, però ell l’anava a veure repetidament a casa. Era la primera vegada, tret de quan ho feia amb la família, que la noia parlava sobre temes racials amb profunditat amb algú. Segons la jove, Parks era “el primer activista de debò que havia conegut mai”. En Raymond li parlava sobre el cas de Scottsboro i altres assumptes racials. Com que sabia que era perillós, ell no volia que la Rosa milités -cosa que al final va acabar fent-. La va animar a tornar a estudiar, i el 1933 Rosa Parks va obtenir el seu títol de secundària. El 1940, només set de cada cent persones negres tenien un títol de secundària als Estats Units. Parks va posar-se a treballar i mai va anar a la universitat, un dels seus anhels més grans.

Sobre la biografia La vida rebel de Rosa Parks

La historiadora Jeanne Theoharis és l’autora de la biografia de Rosa Parks que publica Sembra Llibres, de la qual en aquest article només hem ressaltat la part de l’escolarització de l’activista. “Durant molt de temps, he criticat el fet que a Parks se l’emmarqui en una acció única i no se la tracti com la pensadora política seriosa i activista sempiterna que fou”, diu l’experta. Per dur a terme la biografia, Theoharis ha analitzat la Col·lecció Rosa Parks, que compta amb documents de l’activista que van des de discursos fins a escrits en trossos de paper, en el revers de programes, fulletons o sobres. “Tot i que una mica fragmentada, la col·lecció ofereix una ullada extraordinària, rere bastidors, de la vida de Rosa Parks”, explica l’autora a la introducció del llibre; és una “mostra viva de la vida negra del segle XX”. Carla Benet Duran ha traduït el llibre al català.