Rondaies de foc i de sang

Després d’editar la novel·la Un film (3.000 metres), convertida en un dels fenòmens de Sant Jordi 2015, Club Editor torna a rescatar la prosa de Víctor Català amb la publicació d’una antologia de nou contes i un monòleg dramàtic que recorre tota la seva producció narrativa: De foc i de sang. Aquest recull inaugura la recuperació, a cura de Lluïsa Julià, d’obres com Jubileu, Vida mòlta, Contrallums, La Mare Balena, Drames rurals, Ombrívoles i Caires vius, així com una nova edició de Mosaics. Impressions literàries sobre temes domèstics a càrrec d’Irene Muñoz. Aquest dijous 22 de març es presenta el primer volum publicat, que integren Jubileu i Vida mòlta.

De foc i de sang, que forma part de la col·lecció Club Editor Jove i que ha comptat amb l’edició de Blanca Llum Vidal, està encapçalada pel monòleg teatral “La infanticida”, guanyadora dels Jocs Florals d’Olot l’any 1898, escàndol inclòs. Aquell fet va marcar un punt d’inflexió per a l’escriptora empordanesa, que des d’aleshores va decidir signar les seves obres amb el pseudònim de Víctor Català.

Coneguda essencialment per Solitud i pels Drames rurals, hi ha una bona part de la seva literatura que, fins avui, ha passat pràcticament inadvertida. L’editorial de Maria Bohigas, doncs, ha emprès una valuosa tasca per fer arribar els seus escrits menys reconeguts al públic del segle XXI, que retraten el món rural amb la força d’una veritat humana desvestida d’innocència i prenyada de realisme.

Els contes seleccionats en aquesta antologia són un primer tast dels tres volums que sortiran al llarg del 2018 i el 2019, i que estaran organitzats per èpoques, de la més recent a la més llunyana: els contes de postguerra (Jubileu, Vida mòlta), els de la Belle Époque (Contrallums, La Mare Balena) i els de començament de segle XX (Drames rurals, Ombrívoles, Caires vius i Mosaic).

Una extensió de les essències de Solitud

Després de la celebració de l’Any Caterina Albert, ara els seus lectors tenen l’oportunitat de fer un primer tast d’aquesta prolífica col·lecció de narracions curtes i explorar el llenguatge, les descripcions i les emocions que les conformen. Són una extensió de les essències que trobem a Solitud, el tronc indiscutible de l’obra de Víctor Català, amb la seva visió desangelada i sovint tenebrosa d’un entorn on la bellesa natural (l’instint) manté una equidistància salvatge amb la realitat anihiladora de l’existència (el destí) –el fatalisme, la bogeria i l’animalitat a la cantonada. Delectança literària.

Els contes que trobem a De foc i de sang són branques d’aquest arbre i, per tant, reflecteixen la duresa o la violència del medi on s’ambienten les històries, però també contenen altres facetes de l’autora a l’hora de narrar, amb incursions urbanes i pinzellades humorístiques que són com fletxes d’aire fresc que tallen l’espessor de la vida amb la precisió d’un coltell corbat que poda l’herba. Tot plegat, barrejant la tremenda claror de les rondaies i el neguit latent dels thrillers.

En definitiva, deu històries vibrants de lectura ràpida que borisvianegen i tarantinegen, que piquen com una vespa: de foc i de sang, vatua conques, per esbuiar una mica el pensament.