Rocío Carmona: “No sóc pessimista respecte al futur del llibre”

18.08.2018

Rocío Carmona és una dona que té molt fronts vitals oberts i en tots destaca. És editora del segell Urano, cantant amb un grup de música A Little Secret i també escriptora. Acaba de publicar Lo que sucedió cuando me rompiste el corazón i xerrem amb ella d’aquesta triple activitat.

Rocío Carmona

Parlem de tu com a editora, veig que hi ha un muntatge editorial molt gran que no correspon als usos d’oci de la gent que sobretot estan connectats al mòbil. Haurem d’acabar canviant l’estructura editorial actual?
Ja està canviant. No sóc pessimista respecte al futur del llibre, però està clar que els nostres usos han anat canviant, i fins i tot lectors i lectores voraços confessen que la pantalla del mòbil els roba moltes hores que abans dedicaven als llibres. El sector editorial s’ha contret moltíssim durant els darrers anys i és probable que ho segueixi fent. Però la crisi també dóna llum a noves maneres de llegir, que expliquen l’actual creixement de l’àudio-llibre, per exemple. I que donen peu a què sorgeixin segells petits i col·leccions concretes molt interessants, adreçats a lectors que cada cop necessitem conèixer de més a prop.

Dins del segell de creixement personal crec que hi pot haver qüestions molt interessants i necessàries a veritables idees una mica al·lucinants. Quin és el principal problema d’aquest gènere?
A mi m’agrada parlar d’oportunitats més que de problemes, i en l’àmbit del creixement personal en veig una de molt gran. Crec que estem ja des de fa un temps en una etapa on el lector aprecia i valora l’autenticitat. I detecta cada vegada amb més certesa tot allò que no és genuí. Com a editora cada cop veig més clarament quan un autor viu els valors de què parla en el seu llibre, i és aquest tipus d’autor que intento publicar.

I el principal mèrit?
Penso que tots els llibres, també els de desenvolupament personal, aporten idees i missatges que potser coneixíem però dels que sovint en necessitem recordatoris. M’agraden els llibres que fan que el lector se senti menys sol, que presentin experiències i idees que fins al moment de llegir-les pensem que érem les úniques persones a sentir-les o formular-les d’una determinada manera. Que hi connectem i de sobte ens sentim menys anòmals i més acompanyats.

T’has trobat amb algun autor que no has acabat publicant perquè no era tan espiritual i evolucionat com pretenia ser?
Diguem que en algun cas hem desistit de publicar algun autor per motius diversos, i amb el temps hem pogut comprovar que aquella persona no estava en coherència amb els valors que l’editorial vol promoure, ni de vegades tampoc amb els que l’autor en qüestió promou a la seva obra… Com a editors intentem cuidar molt això. No vol dir que només publiquem autors moralment infal·libles, perquè això no existeix i tots estem en procés d’aprenentatge, però sí que intentem treballar amb persones honestes i autèntiques, que viuen el que escriuen.

Cantes, versiones, què et dona la música?
Un immens plaer, un moment de connexió amb mi mateixa on sento que totes les parts de mi lliguen perfectament entre elles: cor, ment, cos, ànima… Cantar mobilitza energia, ajuda a canalitzar emocions. He començat a compondre fa pocs mesos i també ho vull fer des del gaudi,  amb l’esperit de la nena que vaig ser i que encara vol jugar, sense complexos ni amb la voluntat d’arribar enlloc, només pel plaer d’expressar-me d’altra manera. Necessito la música per viure, és la meva terapeuta, la meva amiga fidel, la meva aventura i el meu plaer secret.

Sobre el teu darrer llibre, has passat de literatura juvenil a literatura més adulta. Quines exigències ha tingut per a tu aquest llibre?
És la meva novel·la més personal i en les primeres etapes em vaig sentir molt vulnerable presentant-la en societat. Em vaig exigir a mi mateixa ser honesta amb el que estava explicant, i això va fer que exposés sentiments i emocions dels que mai havia parlat. Vaig voler escriure la novel·la que a mi m’hagués agradat llegir quan vivia una situació molt similar a la de la protagonista.

De què estàs més satisfeta d’haver aconseguit?
Rebo molts missatges de lectores i lectors que m’expliquen que la història de la Mia els ha acompanyat en un trànsit vital difícil, i per a mi això és un enorme regal. Em sento molt agraïda de formar part de les vides d’aquestes persones.

La protagonista del teu llibre creix a mesura que va entenent el tipus de relació en què vivia. Qui era a l’inici del llibre i qui és al final?
La Mia, que una mica som tots en algun moment de la nostra vida, és una dona amb poca consciència de si mateixa, de qui és ella, què necessita i a quines relacions vol aportar la seva energia. És una dona que estima molt als altres, però no s’estima gaire bé a ella mateixa. I el mirall que són les nostres relacions li torna una experiència complicada de pair… Al final de la novel·la és una dona que ha fet un procés de dol conscient on s’ha permès sentir tot el que sent i hi ha posat consciència,  i gràcies a això s’ha pogut conèixer, tant la seva part lluminosa com la part fosca, i ha entès que no podem donar als altres el que no ens donem a nosaltres mateixos.

El títol ja és tota una declaració d’intencions: un cor trencat és un inici perquè puguin succeir moltes coses. És així?
Quan ens trenquem ens hem de reconstruir, i aquí comença sempre una altra història. És una oportunitat per a avaluar, acceptar el que ens ha passat, deixar anar el que calgui i transformar l’experiència en quelcom constructiu. Diuen que és a través de les esquerdes que la llum hi pot entrar.

Com et veus editorialment en el futur?
Continuant camí acompanyant autors que tenen moltes coses a dir i trobant llibres valuosos amb missatges valuosos per a les persones.

Com et veus musicalment en el futur?
Gaudint i jugant de la mateixa manera, sense perdre la il·lusió ni les ganes d’aprendre. Amb la mateixa fascinació i ingenuïtat, si vols.

Com et veus literàriament en el futur?
Escrivint només aquelles històries que neixen de l’ànima i reclamen ser compartides. Trobant noves maneres d’expressar-me cada cop més genuïnes i lliures.