Riure’s del 155

28.02.2018

El Periódico no ha volgut publicar la que hauria estat l’última vinyeta del dibuixant Miquel Ferreres abans d’abandonar el diari amb el qual ha col·laborat diàriament durant 21 anys. El rotatiu del Grupo Zeta havia anunciat l’acomiadament del ninotaire ja fa un més al·ludint raons tècniques i econòmiques que no s’havia empassat ningú. Com corrobora aquest acte de censura final, en què es prohibeix una imatge que mostra la taula del dibuixant esclafada pel granític article 155 i el dibuixant escapant pels pèls, el veritable motiu per rebutjar a Ferreres ha estat el contingut polític dels seus dibuixos, sempre crítics amb les mesures autoritàries que el govern espanyol ha aplicat i aplica per reprimir l’independentisme. Ferreres descriu la seva feina com “un plat combinat entre veritat, conya i una mica de pebre”, i sembla el seu darrer treball ha estat massa picant per als amos d’El Periódico.

La vinyeta de comiat de Ferrees que El Periódico ha censurat

Si la realitat fos un bloc de pedra com el que destrossa l’escriptori de Ferreres, l’humor no existiria. El poder intenta imposar els límits sobre el món fent-los passar per lleis inamovibles i per això té por de la ironia: entén que, si ens riem d’alguna cosa, vol dir que la podem qüestionar. El grau de tolerància amb els humoristes és el millor termòmetre de la salut d’un estat perquè quan les elits saben que darrere la seva autoritat no hi ha arguments sinó mera violència, comencen a perseguir els que es guanyen la vida convidant a la població a mirar darrere la cortina. La democràcia es podria definir com l’únic sistema polític capaç de riure’s d’ell mateix.

El 155 és un intent d’imposar límits sobre la realitat catalana i apoderar-se de la definició de normalitat. Es tracta, en efecte, d’una lluita sobre qui decideix el que és real i què no, i per això sentim a Enric Millo dir que a l’1 d’Octubre no va haver-hi càrregues policials. Les paraules del virrei tenen dues cares: són indignants i al mateix temps són ridícules. Seria molt fàcil dibuixar una vinyeta que fes petar de riure a partir d’aquestes declaracions. Per què la rialla fa tanta por als tirans? Perquè els recorda que hi ha un espai de llibertat interior on no hi arriben les seves porres. Freud creia que l’humor proporciona plaer perquè eludeix el censor que tots portem dins. Potser per això veure el dibuix en què Ferreres aconsegueix escapolir-se del censor espanyol ens causa tanta satisfacció.