Ripoll, més de mil anys d’història de la nació catalana

Dissabte s'obre oficialment l'any de capitalitat de la cultura catalana de Ripoll. Amb uns 11.000 habitants, serà la vila més petita que haurà tingut aquest títol, de moment.

Agustí Mas

Agustí Mas

Presentador del Programa Estira la Llengua, de Ràdio Nacional d'Andorra.

Dissabte s’obre oficialment l’any de capitalitat de la cultura catalana de Ripoll. Amb uns 11.000 habitants, serà la vila més petita que haurà tingut aquest títol, de moment. 

Dissabte a les sis de la tarda Ripoll es posarà de gala per inaugurar oficialment la capitalitat de la cultura catalana del 2013. Serà al monestir de Santa Maria -com no podia ser d’altra forma- amb un espectacle teatral que vehicularà els tres eixos que marcaran aquest any, que promet, d’entrada, una seixantena d’activitats, amb un calendari que s’anirà complementant encara més a mesura que avanci. Fins a dia d’avui, però, des que es va fer el traspàs a Tarragona per la nit de Santa Llúcia, Ripoll ja ha lluït com a capital amb la recuperació del Cant de la Sibil·la, extret de textos antics del monestir; la retransmissió de les campanades de TV3; l’edició d’un segell i un mata-segells commemoratius; i exposant públicament dos dels tresors ripollesos més preuats, que es conserven fora de la vila, dues de les bíblies transcrites pels monjos de l’antic scriptorium ripollès, el més prestigiós d’Europa per la qualitat i la capacitat productiva.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de Ripoll, Ramon Santanach, ha explicat a l’Estira la llengua! de Ràdio Nacional d’Andorra que la capitalitat seguirà tres eixos, el protagonisme de la vila comtal en els orígens històrics i nacionals de Catalunya, el desenvolupament de la Farga Catalana i les tradicions en clau etnogràfica.

Història

La història i, de retruc, el Reial Monestir de Santa Maria, és justament un dels eixos sobre el qual girarà aquesta capitalitat. Sovint es parla de Ripoll com a “Bressol de Catalunya”. Més enllà d’un eslògan, el regidor de Cultura, Ramon Santanach, ha explicat a l’Estira la llengua! que el monestir suposa “aquest naixement de la nació catalana. Són aquests mil anys d’història que ara ens atrevim a exportar a la resta del país i del món”. Els documents antics expliquen que quan el comte de Barcelona Guifré el Pilós es va fer amb les regnes d’aquestes terres va fundar, juntament amb l’abat Oliba, aquest monestir, per consolidar la creació del país i vertebrar-lo catòlicament. En aquella època, l’abadia era propietària de nombroses terres i altres temples d’arreu de Catalunya, incloent-hi, per exemple, el de Montserrat. Mostra de la importància històrica de la vila és que a Ripoll hi descansen les despulles de bona part de la dinastia dels Berenguer i també del mateix comte Guifré.

És per tot això que, segons Santanach, “no és una cosa nova per Ripoll ser una capital cultural. Al seu temps ja va ser un dels focus culturals de tot Europa a través de l’scriptorium del monestir”. Tot i això, Santanach no obvia que Ripoll és per ara la Capital de la Cultura Catalana més petita però que “no per això deixem de sentir-nos molt importants i molt valorats, en aquest aspecte”.

Però de Ripoll no només en destaquen les bíblies escrites, sinó també una altra de ben especial. “N’hi diuen “la bíblia en pedra”, explica Santanach. És la portalada del monestir de Ripoll, del segle XXI i una de les joies més importants del romànic de tot el món. Entre els actes de la capitalitat s’organitzarà un simposi amb experts d’aquest monument vinguts d’arreu. Una trobada que servirà per impulsar una de les fites més grans que mai ha afrontat Ripoll, declarar-la patrimoni de la humanitat”.

Indústria

Si el monestir ha sigut durant molts segles el centre de la vida ripollesa i la població era eminentment agrícola, “a partir del segle XV es fa un canvi”, explica el regidor. “S’aprofiten els recursos hidràulics i es creen les primeres fargues per treballar el metall”. Aquestes fargues primer van treballar el ferro que s’extreia a la comarca i després es va passar a l’aram. En tot aquest procés es va inventar el mètode de la Farga Catalana i també es va desenvolupar la indústria armamentística amb més nomenada de l’època arreu del món, amb unes pistoles d’alta qualitat que avui estan exposades arreu del món. I justament, Ripoll és el bressol de la invenció del canó amb forma d’espiral a l’interior, com el que il·lustra l’inici de les pel·lícules de James Bond.

Tradició i etnografia 

Paral·lelament a la història, la tradició i l’etnografia conformen el tercer eix de la capitalitat cultural. Un eix molt lligat al Museu Etnogràfic de Ripoll, probablement el més complet de Catalunya, elaborat per un equip d’experts de rellevància nacional. Un museu que “recull les formes de vida dels pastors de la muntanya i una sèrie d’objectes de valor incalculable que van des de la roba del segle XVII entrant al segle XX a part d’estris i eines que es comercialitzaven al Ripollès. Un recull del nostre passat i un petit apartat amb el recull del present amb el valor afegit del nostre territori”.

Una història, un indústria i una tradició que, per Ramon Santanach, fan que “nosaltres ens sentim com uns representants globals de Catalunya. Entenem que cada part de Catalunya té la seva gràcia i aporta el seu gra de sorra, però sí que a Ripoll tenim la gran sort de recollir-ne una immensitat d’aspectes”. Tot això s’anirà veient amb el calendari d’activitats que es pot consultar a Ripoll2013.cat i que es clouran a final d’any amb un concert de l’Escolania de Montserrat.

Podeu descarregar-vos el programa de ràdio, aquí.

Twitter: @estiralallengua

 

Fes-te subscriptor de Núvol

Suma't al digital de cultura i gaudeix d'un munt d'avantatges

  • Participa en sortejos setmanals i guanya llibres

  • Rep la revista anual en paper

  • Accedeix a la Biblioteca del Núvol

  • Aconsegueix descomptes culturals

Subscriu-t'hi ara!
Torna a dalt
Núvol utilitza 'cookies' per millorar l'experiència de navegació. Si continues navegant entendrem que ho acceptes.
Accepto Més informació