No us Rigau del ministre Wert

23.06.2015

El manifest “La literatura en el nou país que construïm”, publicat la setmana passada a Núvol, ja ha suscitat les primeres reaccions. El Departament d’Ensenyament s’ha proposat d’activar mecanismes per no haver de complir la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomce), que el curs que ve s’hauria d’aplicar a tot el cicle de primària, a primer i tercer d’ESO i a primer de batxillerat. Professors de literatura catalana, però, consideren que la reacció de Rigau no és suficient. 

Irene Rigau, consellera d'Ensenyament

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament

Segons informava aquest dimarts el diari ARA, “la conselleria d’Irene Rigau ja ha inclòs en les instruccions d’inici del curs que ve de batxillerat que es mantingui el mateix nombre d’hores de literatura catalana i castellana que aquest any i que continuïn sent matèries de modalitat (obligatòries en funció de l’opció de batxillerat que faci l’alumne)”. D’aquesta manera es continuaran impartint 4 hores setmanals de literatura catalana.

El col·lectiu de professors que ha impulsat el manifest considera, però, que la reacció de Rigau no desactiva el problema. Segons hem pogut saber, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha enviat als instituts de Secundària una sèrie d’instruccions perquè l’assignatura de literatura catalana, malgrat la LOMCE, pugui mantenir les hores en els programes del batxillerat i la ponderació corresponent a la Selectivitat, però aquest comunicat arriba massa tard. “Es tracta d’una decisió institucional precipitada que, via urgència, trasllada el problema als centres educatius i que corre el perill d’incomplir-se, si els equips directius dels instituts, a aquestes altures de curs, no s’encarreguen de fer-la efectiva. Cal tenir present que els alumnes ja han triat assignatures i els professors ja han estat nomenats”, ens diu Clara Soley, professora d’Institut de Sabadell i una de les signants del manifest.

La reacció tocatardana del Departament d’Ensenyament arriba després de la pressió exercida pel col·lectiu de professors de Secundària i Universitat que va endegar una doble acció: d’una banda, una campanya a change.org perquè es mantingui la literatura catalana en el pla d’estudis del batxillerat i se n’eviti la definitiva residualització, i, de l’altra, el manifest “La literatura en el nou país que construïm”, publicat a Núvol, que reclama una presència molt més digna i intensiva de la literatura catalana en les polítiques culturals i educatives del futur. Com la campanya esmentada, aquest manifest ha disposat de l’adhesió d’un gran nombre de professors, escriptors, periodistes i personalitats de la cultura, com Jaume Cabré, Quim Monzó, Albert Sánchez-Piñol, Enric Cassasses, Imma Monsó o Empar Moliner.

“El col·lectiu de professors afectats valorem de manera satisfactòria la mesura presa pel Departament d’Ensenyament, però lamentem que, com ja és costum, s’hagi fet amb tanta urgència i precipitació, en bona part perquè ha tingut una resposta social i un ressò mediàtic”, diu Montserrat Sarret, professora de literatura catalana a l’Institut de parets del Vallès. “No oblidem que, durant diverses legislatures, més enllà de les disposicions que li marcava el Ministerio, el Departament d’Ensenyament ha anat escapçant les hores de literatura catalana a l’ESO i al batxillerat”, recorda Francesc Foguet, professor de literatura catalana de la UAB, un altre dels impulsors del manifest.

L’escriptor i professor Antoni Dalmases adverteix que el manifest va molt més enllà d’una petició conjuntural: “Exigim que es reverteixi la residualització a què s’ha sotmès la literatura catalana en els darrers plans d’estudis dels diversos nivells d’ensenyament, i també que la literatura del país esdevingui central en les polítiques culturals i educatives del futur més immediat”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

1 Comentaris
  1. La literatura ens ofereix una visió de la realitat des de punts de vista diferents i mitjançant estils i estètiques propis de cada època. És una invitació a la reflexió i un apropament a l’acceptació de la pluralitat. Desenvolupa la sensibilitat i el raonament, històric, social, artístic, crític. Una assignatura fonamental per a la formació de futurs ciutadans.