Reviure Juan Ramón Jiménez

28.04.2017

L’escriptor Eduard Márquez ha impartit la conferència “L’ètica estètica de Juan Ramón Jiménez” emmarcada dins “El meu clàssic”, un programa de la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb l’Arts Santa Mònica que vol fomentar la lectura fent servir escriptors catalans com a prescriptors dels grans autors clàssics. El clàssic per excel·lència de l’escriptor Eduard Márquez és Juan Ramon Jiménez: “ell ha estat determinant, no només per la meva escriptura, sinó per la meva manera d’entendre la vida”.

El poeta Juan Ramón Jiménez

El poeta Juan Ramon Jiménez és per a l’escriptor Eduard Márquez “un referent absolut de tot el que he fet i de com ho he fet”. Per què Juan Ramon Jiménez? Un dels professors que Eduard Márquez va tenir a la Universitat de Barcelona, en Ramon Fusté, l’hi va descobrir i a partir d’aquella descoberta va decidir fer la seva tesi sobre el poeta. Durant 7 anys es va capbussar en els més de 20.000 documents que hi ha als arxius de Madrid i en els 40.000 que hi ha a Puerto Rico. Va remenar i analitzar els seus esborranys, anotacions, cartes, textos originals, correccions… “Allà hi havia tots els seus dubtes i meditacions; per mi era accedir al laboratori d’un gran creador, era una lliçó permanent; per mi va ser un mestratge en absència”, explica emocionat l’escriptor.

I d’aquell mestratge en absència Eduard Márquez va aprendre la importància de reflexionar sobre el perquè i el com de l’escriptura. Juan Ramón Jiménez feia una “crítica paral·lela” de tot allò que escrivia, revisava tots els seus textos antics, reescrivia i corregia constantment. Eduard Màrquez va poder conèixer el primer Ramón Jiménez, aquell “poeta introspectiu a la caça i captura de l’ideal”. Crític amb la societat, el poeta entenia la poesia com a neutralitzadora d’una societat podrida, com “l’única cosa que compensa viure en un món que li va en contra, la poesia com a creadora d’una realitat i bellesa alternativa”.

Fins que, més endavant, Juan Ramón Jiménez fa un gran canvi: la poesia com una eina estètica, com una opció estetitzant de la vida, ja no és suficient… “Arriba un moment que a la poesia li demanem una altra cosa, la poesia deixa de ser una eina exclusivament estètica per convertir-se en una eina conceptual i ètica.” Aquest canvi es percep clarament en unes notes que Eduard Márquez va trobar entre els arxius: al 1907 Juan Ramón Jiménez escrivia Soñemos soñemos hasta salvar nuestra vida miserable a fuerza de sueños! Al cap de 10 anys, Juan Ramón ja pot dir: Aunque tarde, he comprendido una cosa: el hombre no debiera nunca soñar, sinó intentar realitzar los elementos de sus sueños. La poesia com a vehicle de l’exploració del jo i la realitat, com a creadora de coneixement i eternitat.

Eduard Márquez

Un dels conceptes de Juan Ramón Jiménez que més ha marcat la manera de treballar d’Eduard Márquez és el de la “Obra en marcha”: la obra, como la vida, se resuelve sucesivamente. La poesia no empieza ni acaba nunca, y ser un poeta es ser un poetizador, un revividor; deia el poeta. Juan Ramón Jiménez es qüestionava permanentment la seva obra, la corregia, l’eliminava, la replantejava, l’actualitzava… “M’ha marcat molt aquesta idea que un escriptor ha d’estar permanentment corregint-se, qüestionant-se, recreant-se… revivint-se.”

I així, entre fragments il·luminadors del poeta i reflexions apassionades sobre el mateix, Eduard Márquez ha aconseguit, per un moment, reviure el gran Juan Ramón Jiménez.

Pròximes sessions de “El meu clàssic”

El Dijous 22 de juny l’escriptor Oriol Pi de Cabanyes impartirà la conferència “Josep Palau i Fabre, home de lletres: de nàufrag a robinsó”, que s’emmarca dins dels actes commemoratius de l’Any Palau i Fabre.

Dimecres 27 de setembre Maria Enrich, escriptora i professora de llengua i literatura catalanes, impartirà la conferència “I us deixaré la fruita” per tal d’homenatjar la figura del poeta Josep Romeu i Figueras, dins dels actes commemoratius del centenari del seu naixement.