Retrats sense sostre

16.11.2014

“Retrats Sense Sostre” és un projecte cultural que mira a la cara d’un dels temes socials més sensibles i contemporanis que ha d’afrontar la societat: l’exclusió social i la negació del dret a l’habitatge. Els retrats de dotze persones sense sostre fets per una dotzena d’artistes s’exposen a diferents espais de la ciutat.

El projecte cultural "Retrats sense sostre"

El projecte cultural “Retrats sense sostre” | Foto: Josep Maria Cortina

Albert Soler és un jove que arriba a Barcelona i queda impressionat quan veu persones sense habitatge que viuen al carrer. D’aquí neix el seu “projecte cultural per donar veu a les persones sense llar a través de l’art, la recerca i la comunicació”. Aconsegueix la implicació de la Xarxa d’Atenció a les Persones sense Llar i a partir d’aquí inicia, ara ja fa dos anys, un ambiciós projecte en què participen moltes entitats de l’àmbit educatiu i social de la ciutat.

Els veritables protagonistes de Retrats Sense Sostre, però, són, d’una banda, les dotze persones que es troben sense llar, o s’hi han trobat en algun moment de la vida, i que voluntàriament es brinden a explicar la seva dura realitat. I de l’altra, la dotzena d’artistes de diferents especialitats —pintors, escultors, ceramistes, fotògrafs, músics…— que s’ofereixen a fer-ne els retrats. Per això se’ls emparella i cada retrat és una peça única que neix com a fruit de les converses i les trobades entre els artistes i les dotze persones participants que, sens dubte, han traspassat la la seva funció de model per convertir-se en part activa i transformadora de l’experiència. Aquesta comunió va fer-se evident el dia de la presentació del projecte a la Biblioteca Gòtic-Andreu Nin, situada al capdavall de La Rambla. Era realment emotiu, veure les abraçades entre els artistes i els models quan es retrobaven per a l’ocasió. Com assenyalen els organitzadors, al llarg de la història, el retrat ha estat símbol de distinció social. Tradicionalment només es retratava la reialesa, els representats eclesiàstics, la noblesa o la burgesia, per a engrandir-ne la figura i garantir-ne el pas a la posteritat. Així doncs, en aquest cas el fort component simbòlic del retrat esdevé una metàfora potent per a reclamar que tots som iguals i tenim els mateixos drets.

El projecte cultural "Retrats sense sostre" | Foto: Josep Maria Cortina

El projecte cultural “Retrats sense sostre” | Foto: Josep Maria Cortina

Les dotze obres resultants s’exposaran del 13 al 20 de novembre a diversos espais de la ciutat, centres cívics, biblioteques i establiments comercials que també col·laboren en el projecte. La tria d’aquests espais s’ha fet tenint en compte que cadascun d’ells té una certa relació amb les experiències vitals dels participants. El circuit de la visita es concentra fonamentalment al districte de Ciutat Vella, amb alguna extensió a l’Eixample. A la pàgina web trobareu els detalls dels establiments, els horaris i un plànol. També hi trobareu, és clar, els noms de les persones i els dels artistes.

Penso que aquest plantejament expositiu, no sé si desitjat o potser forçat per la manca de disponibilitat d’un únic espai de dimensions i característiques adequades, té l’inconvenient que dispersa massa les obres i els fa perdre la força que dóna l’exhibició conjunta. D’altra banda, segurament no facilita que els possibles interessats puguin recórrer tots els llocs, que tenen característiques i horaris diferents.

Com podreu comprovar, la varietat d’aproximacions a aquests retrats tan personals és molt diversa perquè els artistes han tingut llibertat total a l’hora d’expressar-se i triar la fórmula que els ha semblat més adient. Així doncs, hi trobarem des de pintures a l’oli o dibuix, fins a ceràmica, música, fotografia, mòbils o instal·lacions. Tots ells han mirat de fer realitat la frase de l’escriptor francès Anatole France que va dir: “Un bon retrat ha de ser com una biografia.”

Paral·lelament als aspectes artístics el projecte té dues vessants addicionals:

D’una banda, una dimensió etnogràfica, per a la qual, estudiants de l’assignatura d’Antropologia dels espais urbans i la globalització, del Màster Oficial en Antropologia i Etnografia (Universitat de Barcelona), han recollit les històries de vida de les persones sense llar participants en el projecte. Aquests relats autobiogràfics acompanyen les obres i posen veu a les instal·lacions sonores situades al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí i es presentaran en un acte acadèmic que tindrà lloc a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona els dies 25 i 26 de novembre.

Retrats sense sostre

Retrats sense sostre | Foto: Josep Maria Cortina

D’altra banda, un equip de persones sense llar, coordinat per l’Associació Càmeres i Acció, ha enregistrat imatges de totes les fases del projecte que recullen les experiències dels diversos participants: persones sense llar, artistes, investigadors socials i entitats socials. Un retrat en forma de documental que s’estrenarà a la Filmoteca de Catalunya el 27 de novembre.

En conjunt, un retrat multidisciplinari i col·laboratiu que ens acosta una de les realitats més dures de la nostra societat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 Comentaris
  1. M’ha agradat molt, es molt maco i es molt trist aquesta gent es molt maco!! m’ha emocionat molt es tan trist aquestes històries em fan tanta pena de veritat:((