Retorn de l’heroïna romàntica sacrificada: ‘Ana Karenina’

15.03.2013

El clàssic de la literatura russa del segle XIX Anna Karenina escrit per Lleó Tolstoi ja ha estat dut al cinema en anterioritat i en diverses ocasions, però la present adaptació a càrrec del britànic Joe Wright compta amb la participació d’un autor teatral de l’alçada de Tom Stoppard i, sobretot, conté un original enfocament que la fa ben atractiva i desitjable

Keira Knightley en un fotograma de la pel·lícula 'Ana Karenina'.

El film fa una aposta agosarada consistent en emprar una posada en escena de gust teatral, amb la presència ostensiva de decorats i tramoia en molts moments, per subratllar l’artifici de la representació per damunt del naturalisme. Una suggestiva operació que buscar l’excés a través de l’exhibició del món de les aparences i els encotillats hàbits socials de l’elitista societat tsarista en enrevessades escenes d’estudi que retraten festes i convencions socials com les vetllades a l’hipòdrom o l’òpera.

Serà precisament en aquesta foguera de les vanitats on es cremarà Anna Karenina al deixar el seu marit, l’ il•lustre polític Alexei Karenin, per llençar-se en braços d’un seductor amant, Vronski, que l’acaba deixant embarassada. Una aventura amorosa assumida obertament en societat per Anna Karenina i no conduïda des de la clandestinitat i el secret que és com es porten totes les aventures amatòries perquè no acabin trencant un matrimoni que garanteix el benestar i el prestigi social. Aquesta conducta pecaminosa i ofensiva als ulls de tothom l’acaben portant al desastre, al suïcidi, abocant-se a les vies del tren. Una tragèdia ineludible que neix també del caràcter premonitori que atresora la mort brutal d’un ferroviari a ulls d’una despreocupada Anna Karenina al començament en el seu viatge a Moscou.

Anna Karenina protagonitza una història d’amor apassionada que no obeeix a la raó, en què ella es deixa arrossegar pel desig i el plaer de l’amor retrobat ara en el cos i la carn d’un jove oficial. Un potent melodrama d’època centrat en la desgràcia d’una dona adúltera, perdonada en un primer moment pel marit però repudiada posteriorment, que encaixa en el context d’altres tragèdies de dones insatisfetes de la novel•la del dinovè. Dones decidides i sense por que desafien les escrupoloses i rectes normes de comportament en societats aristocràtiques i antigues però que ho acaben pagant amb la pròpia vida, com la seva immediata predecessora Madame Bovary, nascuda de la ploma del francès Gustave Flaubert.

Com a contrapunt a aquesta història d’amor impulsiva i compulsiva entre la dona casada i l’atractiu oficial, la pel•lícula retrata l’enamorament pur i net, sublim i místic, del jove terratinent Levin i Kitty, enamorada del comte Vronski en un començament. Un amor vertader que sorgeix com a reflex de l’enamorament d’Anna i Vronski però en un context oposat. L’amor autèntic com a sentiment noble i elevat, fructificarà des del moment que Levin renuncia als fastos de la seva classe social i es connecta a la terra i a la naturalesa a través de l’exercici físic, l’esforç del treball, colze a colze al costat dels seus súbdits, com un igual. Aquí la posada en escena afavoreix la sortida a l’exterior, a l’aire lliure, al camps de blat, per escapar del brogit de la capital en què tot apareix fals i impostat. Una aposta simptomàtica de l’imminent arribada de la modernitat que escombrarà el vell ordre.

L’actriu Keira Knightley encarna ara amb tota la fragilitat i bellesa possible aquesta heroïna romàntica sacrificada en el que és la seva tercera pel•lícula sota les ordres del director Joe Wright. Una relació iniciada en la versió cinematogràfica del llibre de Jane Austin Orgullo y prejuicio (2005) i que va tenir continuïtat en la pel•lícula Expiación a partir de la novel•la homònima d’Ian McEwan.