Restauren El Burgal, l’escenari del crim de ‘Jo confesso’ de Jaume Cabré

19.07.2015

Al Monestir de Sant Pere del Burgal, a Escaló, té lloc una de les escenes més cruels de ‘Jo confesso’. És també l’escenari amb què es tanca la novel·la de Jaume Cabré, després d’un tour de force de set-centes pàgines. El Burgal és un dels sis monuments de les Valls d’Àneu, al Pallars Sobirà, que han estat restaurats en el marc del programa Romànic Obert.

Monestir de Sant Pere del Brugal | Foto Departament de Cultura

Monestir de Sant Pere del Burgal | Foto Departament de Cultura

 

La història del monestir de Sant Pere del Burgal és un dels fils narratius que travessen ‘Jo confesso’. En aquesta novel·la, Cabré trena diferents trames que sovint se superposen sense solució de continuïtat. Una d’elles està protagonitzada per fra Julià de Sau, víctima del noble fra Nicolau Eimeric, inquisidor general del regne d’Aragóm del regne de València i de les Mallorques i del principat de Catalunya. En una novel·la en què Cabré s’endinsa en les entranyes del mal, i molt particularment en l’horror nazi, la figura d’Eimeric encarna el mal nostrat i seria la prova definitiva que els catalans també podem ser dolents, una refelxió molt oportuna en els temps que vivim. Per culpa d’Eimeric el monestir es queda amb un sol monjo. La regla de Sant Benet obligarà a tancar les portes del Burgal després de quasi sis-cents anys de lloar el Senyor: “Aquell dia, després d’enterrar el pare prior, havien d’abandonar definitivament el monestir i deixar-lo sol, a l’abast dels ratolins del bosc que, malgrat els monjos, ja hi senyorejaven de feia segles, amos sense hàbit benedictí de l’indret sagrat”, llegim al darrer tram de la novel·la.

Un monestir del segle XI

L’església del monestir va ser edificada al segle XI. Les campanyes de neteja que s’hi han dut a terme recentment han posat al descobert tota la planta del temple, que era de tres naus i tenia la particularitat d’una doble capçalera, formada per tres absis a llevant i un al costat de ponent, en el qual s’ha trobat la base d’un altar. Les tres naus estaven separades per massissos pilars de base quadrada, que sostenien arcs formers (resten els de la nau de tramuntana), i una coberta que devia ser d’encavallades de fusta. Fora dels absis de llevant, que presenten sèries de dues arcuacions separades per lesenes, l’exterior era mancat de qualsevol tipus de decoració. De la resta de dependències monàstiques n’han estat excavats els fonaments. Les restes de l’església han estat habilitades com a capella de Sant Pere, en tancar l’absis central i el primer tram de la nau. El 1997 es dugueren a terme un conjunt d’actuacions amb l’objectiu de restaurar, rehabilitar consolidar el conjunt arquitectònic.

La restauració es va executar entre el període comprés d’agost 2012 a juliol 2013 i va comptar amb una inversió 130.000 euros. Va consistir en la neteja i esbrossada de l’entorn i reparació del mur ensorrat en el camí d’accés; la construcció de drenatge perimetral; millora d’accés al monestir; reparació de parets de pedra malmeses; instal·lació de baranes de protecció, paviments i escales; l’arranjament de les cobertes de les absidioles, amb llosa de recuperació; el tancament d’obertures amb vidres laminars que permetin la ventilació i tractament de la fusteria exterior; l’actuació en l’absis de ponent (eliminació de l’escala i la plataforma i del muret que fa de barana); l’enderroc de pilar i taula, desmuntatge de pedestal i enretirada de vitrina, enretirada de males herbes, repàs de cobertes i rejuntat de l’esquerda de l’absidiola i col•locació de testimonis i la restauració de les pintures murals de l’absis

Romànic Obert

A banda del monestir del Burgal també s’han restauratsis monuments de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà): l’església parroquial de Sant Pere de Sorpe, l’ermita de la Mare de Déu de les Neus d’Àrreu, l’església dels Sants Just i Pastor de Son, l’església Parroquial de Sant Bartomeu, a Dorve i l’església de Santa Maria d’Àneu, a Escalarre. Les intervencions s’han dut a terme en el marc del Programa Romànic Obert, l’acord de col·laboració signat l’any 2009 pel Departament de Cultura l’Obra Social “la Caixa” per posar en valor i adequar monuments catalans de notable interès arquitectònic i artístic. Els treballs de conservació i restauració han estat tutelats pels tècnics del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.